Orchestra Fireluche

Infotaula d'organitzacióOrchestra Fireluche
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2002, la Cellera de Ter, Província de Girona
Activitat
MembresMarina Boïgues, Elena Gascon, Susanna Gascon, Àurea Moll, David Sarsanedas, Quim Sitjes, Laura Xiberta, Núria Valentí, Montserrat Viñas, Domènec Boïgues
Membres anteriorsLu Arroyo, Jordi Subirà, Aleix Rius
Segell discogràficEdicions Singulars, AMR Rigau Editors, Deffy Music, Discmedi
Artistes relacionatsEls Amics de les Arts, Pau Riba
Influències
Pascal Comelade
Instrument destacatSerra instrumental, melòdica
Lloc weborchestrafireluche.cat
Youtube: UCYpFOykTp_NLxLoCwUlkEvw Modifica el valor a Wikidata

L'Orchestra Fireluche és un grup musical de la Cellera de Ter (la Selva) nascut l'any 2002. El nom del grup prové d'un escrit d'Eduardo Galeano on hi apareix una orquestra homònima. Han participat, entre d'altres, al Festival Acústica de Figueres el 2012, any en què també van posar música a l'espot promocional del festival.[1] Han publicat set treballs.[2]

En el seu disc, Tants caps tants joguets, van incorporar lletra a les seves cançons per primera vegada, cantant en sis idiomes (portuguès, italià, castellà, català, francès i anglès). També van comptar amb la col·laboració de gairebé una vintena d'artistes, incloent Roger Mas, El Petit de Cal Eril i David Carabén, entre altres. La portada del disc va ser dissenyada per Quim Corominas.[3] El disc va ser produït per Xavi Lloses i presentat al Festival Strenes de Girona.[4]

El grup és conegut per treballar principalment amb instruments de joguina o reciclats, així com d'altres propis de cultures d'arreu del món.

Discografia

• Orchestra Fireluche (2004)
(Y todavía la quiero récords)
  1. Hai hoberts
  2. Adiós de Marco
  3. Cruela de vil
  4. Àurea
  5. Sardana mora
  6. Salitja
  7. Mun serrat
• Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables (2006)
  1. Idea Susanna
  2. El pit
  3. Fines i divines
  4. Pontífex
  5. Haihobers
  6. Iogurts blaus
  7. En peter pan té mal de cap
  8. Gorda
  9. Laurea
  10. Fantôme
  11. Mariona
  12. Plaiera
  13. Sis de mel
  14. Actitud
  15. 30 dits
  16. Palpita
  17. Lisard
• Eines de sons inexplicables (2008)
(Orchestra Fireluche i AMR Rigau Editors)
  1. Laos
  2. Prohibit menjar pedres
  3. Les ales
  4. L'elefant
  5. La pèrdua de la humanitat
  6. La gràcia seria dir-ho
  7. Laos (remescla)
  8. Prohibit menjar pedres (remescla)
  9. Les ales (remescla)
  10. La pèrdua de la humanitat (remescla)
• D'un llonguet un pa de quilo (2011)
(Deffy Music)
  1. Sugus (02:40)
  2. Fluix Entra la Laura (03:09)
  3. Marinutxi (02:14)
  4. Milos o un senyor de Plovdiv (02:12)
  5. 81 (02:56)
  6. Tim (03:00)
  7. African Rock (02:31)
  8. El gust de les cireres (03:33)
  9. Aiguat de vi (03:00)
  10. 30 dits (01:40)
  11. Nagore (03:24)
  12. Picada de peus (01:46)
  13. Aspet (02:22)
• Tants caps, tants joguets (2013)
(Discmedi)
  1. Tants caps tants joguets (03:18)
  2. Benvenuto a tutti (00:27)
  3. Pomeriggio di domenica (03:29) amb Roger Mas
  4. Pirates d'habitació (03:18) amb Joan Enric Barceló
  5. Tiny kitchen (02:26) smb Oh! Cake & the Cookie
  6. Errol Flynn de pequeño tocando un mini piano con su pajarito en una fiesta para divertir a sus amigos (01:27) amb Ivan Telefunken
  7. Un glop de mar (02:19) amb El Petit de Cal Eril
  8. El viatjant de la maleta de quincalla (03:22) amb David Carabén i Eva Noguer
  9. Xilofoneig (03:20) amb Marc Parrot
  10. Nina de miraguano (04:33) amb Pau Riba
  11. O elefante (02:51) amb Joan Colomo i Tom Hagan
  12. La toupie (03:32) amb Maria Rodés
  13. El tren (03:51) amb Anímic
  14. Robot robòtic (03:32) amb Mazoni i Víctor Galán
  15. Cançó de la joguina de la mare (03:05) amb Pascal Comelade i Enric Casasses
  16. Presentazione protocolaria (02:51) amb Jaume Sisa

2017: Colibrí en flames (Autoedició)[5]

2019: Ataràxia (amb Pau Riba, U98 Music)[6]

Referències

  1. ↑ «L'Orchestra Fireluche posa música al cartell del Festival Acústica de Figueres». El Periódico, 25-07-2012.
  2. ↑ «Discografia al web del grup».
  3. ↑ «La Orchestra Fireluche presenta su quinto disco, el primero con letra en sus canciones». La Vanguardia, 22-03-2013.
  4. ↑ Camps, Jordi «L'Orchestra Fireluche suma veus en el seu cinquè disc». El Punt Avui, 23-03-2013.
  5. ↑ Castillón, Xavier. «La Fireluche deixa anar a Girona el seu ‘Colibrí en flames'», 31-03-2017. [Consulta: 26 novembre 2019].
  6. ↑ Vidal, Guillem. «Riba, Fireluche i el nirvana». El Punt Avui, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].