Nino Quevedo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Benigno Ángel Quevedo Gil  1929 Madrid |
| Mort | 24 juliol 2006 (76/77 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia de Parkinson ) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, guionista, director de cinema, productor de cinema |
| Activitat | 1966 – |
Premis | |
   | |
Benigno Ángel Quevedo Gil, de sobrenom Nino Quevedo. (Madrid, 1929 - id. 24 de juliol de 2006) va ser un escriptor, guionista i director de cinema espanyol.
Va destacar en la seva primera pel·lícula, Goya, historia de una soledad en 1971 amb Paco Rabal i Marisa Paredes en la primera aproximació cinematogràfica a la figura del pintor Francisco de Goya i que va optar a la Palma d'Or en el 24è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] De la resta de la seva filmografia destaca la producció de La tía Tula en 1967, adaptació de l'obra de Pío Baroja, dirigida per Mario Picazo amb interpretació de Lola Gaos i Irene Gutiérrez Caba i Vivir Mañana en 1983 amb Pilar Bardem i Antonio Ferrandis entre altres. El 1987 va guanyar el Premi Hucha de Oro per Sola. Va morir als 77 a causa del parkinson.[2]
Filmografia
- Futuro imperfecto (1985)
- Vivir mañana (1983)
- Como la uña de la carne (1978)
- Suave, cariño, muy suave (1978)
- Silos, siglos (1977)
- Canción de la trilla (1975)
- Castilla eterna (1975)
- Oh tierra triste y noble (1975)
- Goya, historia de una soledad (1971)
- Crónica en negro y oro (1970)
- Caminos de Castilla (1968)
- Encuentro con Tolaitola. Toledo árabe (1968)
- Fiesta de nieve en Castilla (1968)
- Fiesta en el Sella (1968)
- Voz y silencio del Sella (1968)
- La busca (1967) com a productor
Literatura
- Las noches sin estrellas (novel·la, 1961).
- Fuera de combate y otros relatos (narracions, 2001).
- La ciudad de barro y oro (novel·la, 2003), Premi Manzanares.[3]
