Nieuw-Vlaamse Alliantie

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «la informació acaba en 2010»
Infotaula d'organitzacióNova Aliança Flamenca
Nieuw-Vlaamse Alliantie
Dades
Nom curtN-VA
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme flamenc
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 octubre 2001
FundadorGeert Bourgeois Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitFlandes Modifica el valor a Wikidata
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres41.176 (2014) Modifica el valor a Wikidata
MovimentNacionalisme flamenc Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBart de Wever (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capPiet De Zaeger (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Diputats
25 / 88
Senadors
9 / 35
Flandes
35 / 124
Brussel·les
3 / 17
Eurodiputats
3 / 12
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webn-va.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nieuwvlaamsealliantie Twitter (X): de_NVA Instagram: de_nva LinkedIn: n-va Youtube: UC4UmvnWkpsDc4yjg0j2ykrA Youtube: NvaBeVlaanderen TikTok: de_nva Modifica el valor a Wikidata

La Nieuw-Vlaamse Alliantie (Nova Aliança Flamenca) és un partit polític flamenc sorgit arran de la separació de l'històric partit nacionalista flamenc Volksunie el 2001. L'N-VA és republicà, de centredreta i aposta per la plena sobirania de Flandes i la seva constitució com a nou estat de la UE.

Història

El 2001 el Volksunie es va dividir en dos partits: Sprit i Nieuw-Vlaamse Alliantie, com a resultat de les lluites internes entre el cap de l'ala dreta, Geert Bourgeois, i el social liberal Bert Anciaux. El nou partit aposta pel nacionalisme flamenc per vies pacífiques, reclamant un Flandes republicà dins una Confederació Europea.

Entre els seus punts de vista polítics hi ha la defensa de l'eutanàsia, de l'avortament i dels drets dels homosexuals, i ha participat en celebracions de l'orgull gai, com també votat a favor dels matrimonis homosexuals i de l'adopció per part de parelles del mateix sexe.

A les eleccions regionals belgues de 2004 es va presentar en coalició amb Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), cosa que va repetir a les eleccions legislatives de 2007. Això provocà el trencament amb el partit de Jean-Marie Dedecker, qui es va presentar a les eleccions amb la Lijst Dedecker. A les eleccions legislatives belgues de 2010 es presentà en solitari i fou el partit més votat.[1]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[2] amb un govern de coalició de N-VA, MR, CD&V i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018. Com que les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.[3] Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins el 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat per Sophie Wilmès també del MR[4] fins que l'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons, i el N-VA va mantenir-se a l'oposició.[5]

Resultats electorals

Cambra de Representants

Eleccions legislatives belgues
Elecció Vots +/– % +/– Escons +/– Govern
2003 201,399 3.1 N/A
1 / 150
N/A Oposició
2007[a] 1,234,950 18.5
5 / 150
4 Oposició
2010 1,135,617 17.4
27 / 150
22 Oposició
2014 1,366,073 20.3
33 / 150
6 Coalició (2014-18)
Oposició (2018-19)
2019 1,086,787 16.0
25 / 150
8 Oposició
2024 1,167.061 16.71 0.68
24 / 150
1 Per determinar
  1. En coalició amb el CD&V;30 escons en total

Senat

Any Vots % Escons +/-
2003 200,273 3.1
0 / 71
2007[a] 1,287,389 19.4
2 / 71
Augment 2
2010 1,268,780 19.6
14 / 71
Augment 12
2014
12 / 60
Disminució 2
2019
9 / 60
Disminució 3
  1. En coalició amb el CD&V; 14 escons en total

Regional

Parlament de Brussel·les

Any Vots % Escons +/- Government
D.E.C. Overall
2004[a] 10,482 16.8 (#4)
0 / 89
Oposició
2009 2,586 5.0 (#6)
1 / 89
Augment 1 Oposició
2014 9,085 17.0 (#4)
3 / 89
Augment 2 Oposició
2019 9.177 18.0 (#4)
3 / 89
= Oposició
2024 9.571 11.9 (#3)
2 / 89
1 Per determinar
  1. En coalició amb el CD&V; 3 escons en total

Parlament de Flandes

Any Vots % Escons +/- Govern
2004[a] 1,060,580 26.1 (#1)
6 / 124
Coalició
2009 537,040 13.1 (#5)
16 / 124
Augment 10 Coalició
2014 1,339,946 31.9 (#1)
43 / 124
Augment 27 Coalició
2019 1,052,252 24.8 (#1)
35 / 124
Disminució 8 Coalició
2024 1,045,607 23.9 (#1)
31 / 124
Disminució 4 Per determinar
  1. En coalició amb CD&V; 35 escons en total.

Parlament Europeu

any vots % Escons +/-
D.E.C. Overall
2004[a] 1,131,119 28.2 (#1) 17.4
1 / 24
2009 402,545 9.9 (#5) 6.1
1 / 22
=
2014 1,123,363 26.7 (#1) 16.8
4 / 21
Augment 3
2019 1,123,355 22.4 (#1) 14.2
3 / 21
Disminució 1
2024 995,868 22.1 (#2) 14.0
3 / 21
=
  1. En coalició amb CD&V; 4 escons en total

Referències

  1. Percival, Jenny. «Belgium divide deepens after Flemish separatists win election» (en anglès). The Guardian, 14-06-2010. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
  3. Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
  4. «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
  5. «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].

Enllaços externs

  • Nieuw-Vlaamse Alliantie
  • Vegeu aquesta plantilla
Membres
Ålands Framtid · Andalucía por Sí · Artsakhi zhoghovrdavarakan kusaktsutyun · Bayernpartei · Bloque Nacionalista Galego · Dostluk Eşitlik Barış Partisi · Enotna Lista · Erdélyi Magyar Szövetség · Esquerra Republicana de Catalunya · Estau Aragonés · Eusko Alkartasuna · Femu a Corsica · Fryske Nasjonale Partij · Liga socijaldemokrata Vojvodine · Македонска Алијанса за Европска Интеграција · Mebyon Kernow · Més - Compromís · Més per Menorca · Moravské zemské hnutí · Moviment Regió Savoia · Nieuw-Vlaamse Alliantie · Nueva Canarias · Oljka · OMO Ilinden Pirin · Partit Occitan · Partit Socialista de Mallorca-Entesa · Partit de la Nació Corsa · Patto per l'Autonomia · Plaid Cymru · Scottish National Party · Sydslesvigsk Vælgerforening · Unió Valldostana · Unitat Catalana · Unvaniezh Demokratel Breizh · Schleswigsche Partei · Siciliani Liberi · Süd-Tiroler Freiheit · Unser Land · Yorkshire Party
Antics membres
Aralar (2012-2017) · Ruch Autonomii Śląska (...-2023) · Autonomie Liberté Participation Écologie (...-2019) · Chunta Aragonesista (2003-2008) · Die Friesen (...-2018) · Libertà Emiliana (...-2010) · Lliga Savoiana (1999-2005) · Liga Veneta Repubblica (...-2022) · Moravané (...-2018) · Partit Andalusista (1999-2015) · Partit Sard d'Acció (...-2020) · Partei der Deutschsprachigen Belgier (...-2008) · Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure (...-2000) · Pro deutschsprachige Gemeinschaft (...-2018) · Pro Lombardia Indipendenza (...-2022) · Serbska Ludowa Strana (...-2023) · Slovenska Skupnost (...-2023) · Sociaal-Liberale Partij (...-2009) · Union für Südtirol (...-2008) · Unió del Poble Cors (...-2002) · Unió Russa de Letònia (2010-2022) · Vinòjito (...-2023) · Volksunie (...-2001)
Registres d'autoritat