Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars. Habitualment, la veritat històrica s'hi sacrifica per la dramatúrgia, la qual cosa provoca que:

  • apareguin barrejats personatges històrics i ficticis
  • que es barregin fets o personatges històrics que, en realitat, no van poder trobar-se
  • alguns fets històrics canvien la cronologia o els llocs on van esdevenir
  • els personatges històrics participen en fets ficticis, i personatges ficticis en fets reals
  • els actes de personatges reals s'atribueixen a persones diferents

Per a facilitar-ne la consulta, s'ha dividit en quatre parts:

Els títols d'òpera on apareix el nom del personatge citat es mostren en negreta. L'ordenació és cronològica; i ressegueix els principals períodes històrics i, dintre dels quals, per llocs.

La citació pot incloure: Autors de la música. Títol de l'òpera (data d'estrena, lloc d'estrena; autors del llibret).

Pròxim Orient Antic

Palestina i Israel

Hanoc, rei de Moab

  • Ildebrando Pizzetti: Lo straniero (1930, 29-4, Opera di Roma; I. Pizzetti)[1]

Joquèbed, mare de Moisès

  • Ildefonso Moreno Carrillo: Moisés (1917, 11-8, Colegio de las Huérfanas de la Guardia Civil, Madrid ; Ramón Ferrer e Hilario),[2] sarsuela

Moisès, patriarca i cabdill dels hebreu

  • Franz Xaver Süssmayr: Moses oder Der Auszug aus Ägypten (1792, 4-5, Kärntnertortheater, Viena; llibretista anònim)
  • Carl David Stegmann: Moses (1807, Hamburg; Ernst August Friedrich Klingemann)[3]
  • Vincenc Tuček: Moses' Tod (1812, 22-12, Stadttheater, Pest; Vincenc Tuček)
  • Gioacchino Rossini: Mosè in Egitto (1818, 5-3, San Carlo, Nàpols; A. Tottola)[4]
  • Gioacchino Rossini: Moïse et Pharaon, ou Le passage de la mer Rouge (1827, 26-3, Académie royale de musique, París; Luigi Balocchi i Victor-Joseph Étienne de Jouy)[5]
  • Anton Rubinstein: Moses (1885-1891; 2017, 15-10, Filharmonia Narodowa, Varsòvia, versió de concert; Salomon Hermann Mosenthal), òpera espiritual[6]
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Giacomo Orefice: Mosè (1905, 18-2, T. Carlo Felice, Gènova; Angiolo Orvieto)[7]
  • Arnold Schoenberg: Moses und Aron (1932, inacabada; 1954, 12-3, Hamburg, versió de concert; 1957, 6-6, Stadttheater Zürich, escenificada; A. Schönberg)[8]
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori
  • Zsolt Durkó: Mózes (1977, 15-5, Budapest; Z. Durkó)
  • Tauno Marttinen: Mooses-oopera (1990; Erkki Mutru)
  • Vladimir Alesksandrovič Kobekin: Mojsej (1999; Aleksei Parin)
  • Miroslav Skorik: Mojsej (2002, Lviv; Bohdan Stel'mach a partir d'Ivan Franko)

Josuè, cabdill hebreu

  • Francesco Ruggi: Giosuè al Giordano (1804, Corpus, Piazza del Pendino, Nàpols ; Nicola Valletta), azione drammatica per il Corpus Domini[9]
  • Giacomo Orefice: Mosè (1905, 18-2, T. Carlo Felice, Gènova; Angiolo Orvieto)[7]

Dèbora, jutgessa d'Israel

Jeftè, jutge d'Israel

  • Michel Pignolet de Montéclair: Jephté (1732, 28-2, Académie royale de musique, París; Simon-Joseph Pellegrin), "tragédie en musique"
  • Giacomo Meyerbeer: Jephtas Gelübde (1812, 23-12, Cuvilliés Theatre, Múnic; Aloys Schreiber)
  • Ruperto Chapí: La hija de Jefté (1876, 11-5, T. Real, Madrid; Antonio Arnao)
  • Colin McAlpin: The vow (1915, Nottingham)
  • Abraham Zevi Idelsohn: יפתח (Yiftaḥ, Jeftè) (1922, Jerusalem; A. Zevi Idelsohn)

Samsó, jutge d'Israel

  • Vincenc Tuček: Samson, Richter in Israel (1808, 13-8, Viena ; Joseph Anton Schuster)[10]
  • Joachim Raff: Samson (1851-1856, inacabada; J. Raff)[11]
  • Camille Saint-Saëns: Samson et Dalila (1877, 2-12; Hoftheater, Weimar; Ferdinand Lemaire)[12]
  • Bernard Rogers: The warrior (1947, 11-1, Metropolitan Opera House, N. York ; Norman Corwin)
  • Sándor Szokolay: Sámson (1973, 26-10, Magyar Állami Operaházban, Budapest ; László Németh)

Saül, rei d'Israel

  • Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Seminario Germanico, Roma ; Alessandro Donati)
  • Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, 28-2, Collège Louis-le-Grand, París ; François Bretonneau)[13]
  • P. Georg Pasterwitz: Saul und Jonathas (1764, Kremsmünster)
  • Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, T Fondo, Nàpols ; Giuseppe Lucchesi?)
  • Matthäus Fischer: König Saul (1798, Augsburg), Singspiel
  • Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, 7-4, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)[14]
  • E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama, Joseph von Seyfried)
  • Luigi Antonio Calegari: Saul (1821, funció privada, Venècia ; a partir de V. Alfieri)
  • Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani)
  • Carolina Uccelli: Saul (1830, 21-6, T. della Pergola, Florència ; C. Uccelli)
  • Antonio Buzzi: Saul (1843, 31-5, T Comunale, Ferrara ; Camillo Giuliani)[15]
  • Auguste Mermet: Le roi David (1846, 3-6, Opéra, Salle Pelletier, París; A. Soumet i F. Mallefille)
  • Ernest Guiraud: David (1853, 14-4, Théâtre d'Orléans, Nova Orleans, EUA; sobre A. Soumet i F. Mallefille)
  • Félix Godefroid: La fille de Saül (1883)
  • Carl Nielsen: Saul og David (1902, 28-11, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Einar Christiansen)
  • Hermann Reutter: Saul (1928, 20-7, Internationales Musikfest, Baden-Baden; Alexander Lernet-Holenia; 2a versió: 1947)
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori
  • Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes
  • Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri)
  • Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide)

David, rei d'Israel

  • Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Alessandro Donati)
  • Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, François Bretonneau)
  • Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, Giuseppe Lucchesi?)
  • Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, 7-4, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)[14])
  • E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama)
  • Giovanni Liverati: David oder Goliaths Tod (1813, O. De Antoni)
  • Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani)
  • J. Michael Maurer: David der Hirtenknabe, oder Der Kampf mit dem Riesen (1830, Deutsches Theater, Estrasburg; J. M. Maurer)
  • Mario Aspa: Il premio di Davide (1835, Francesco Paolo Berenga), oratori
  • Auguste Mermet: Le roi David (1846, A. Soumet i F. Mallefille)
  • Ernest Guiraud: David (1853, sobre A. Soumet i F. Mallefille)
  • Carl Nielsen: David og Saul (1902, Einar Christiansen)
  • Amintore Galli: David (1904, A. Galli)
  • Gustave Doret: Le roi David (1921, drama líric; en 1924 oratori)
  • Karel Salmon: David und Goliath (1930, Berlín; Albert Bär), òpera per a titelles
  • Will Eisenmann: Bethsabé (1936, text d'André Gide), drama-pantomima-oratori
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori
  • Hanns Eisler: Goliath (1937-1944, inacabada; Bertold Brecht)
  • Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes
  • Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri)
  • Alejandro Pinto: Adonías (1989, A. Pinto)[16]
  • Vladimir Alesksandrovič Kobekin: Molodoj David (El jove David) (1997)
  • Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide)
  • Sven-David Sandström: Batseba (2006, Leif Janzon)

Salomó, rei d'Israel

  • Georg Caspar Schürmann: Salomom (1701, Anton Ulrich de Braunschweig-Wolfenbüttel o Johann Christian Knorr von Rosenroth)
  • Reinhard Keiser: Die über die Liebe Triumphirende Weißheit, oder Salomon (1709)
  • Johann Michael Schmid: Regina Saba Salomonis hospita (1753), melodrama
  • Marianus Königsperger: Salomon rex sapientia a Deo collata (1763)
  • Franz Schnizer: Salomonis judicium (1773)
  • Peter Ritter: Salomon's Urtheil (1808, Georg Christian Römer)
  • Charles Gounod: 'La Reine de Saba (1862, 28-2, Opéra Le Péletier, París; Jules Barbier i Michel Carré), com a Soliman
  • Karl Goldmark: Die Königin von Saba (1875)
  • Anton Rubinstein: Sulamith (1883, 8-11, Dammtor T., Hamburg; Julius Rodenberg), "biblisches Bühnenspiel"[17]
  • Amintore Galli: David (1904)
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, N. York ; Franz Werfel), òpera-oratori[18]
  • Arturo Luzzatti: Salomón (1942)
  • Randall Thompson: Solomon and Balkis (1942)
  • Alejandro Pinto: Adonías (1989, A. Pinto)[16]
  • Gion Antoni Derungs: Il semiader (1996, Coira, Suïssa; Lothar Deplaces)
  • Pelle Gudmundsen-Holmgreen: Sol går op, sol går ned (2015)
  • Adriano Guarnieri: Fammi udire la tua voce (2017, 9-9, T. Caio Melisso, Spoleto; A. Guarnieri)

Atalia, reina de Judà
Rei Joaix de Judà

  • César-François-Nicolas Clérambault: Athalie (1756)
  • Johann Nepomuk Poissl: Athalia (1814, J. G. Wohlbrück, sobre Racine)
  • Johann Simon Mayr: Atalia (1822, quaresma, T. San Carlo, Nàpols; Felice Romani), drama sacre o oratori dramatitzat
  • Harry Lawrence Freeman: Athalia (1916, estr. 1923, Nova York; H. L. Freeman)
  • Hugo Weisgall: Athaliah (1964, 17-2, Philharmonic Hall, Nova York; Richard Franko Goldman)

Rei Joaix de Judà

  • P. Georg Pasterwiz: Joas (1759)

Sedecies, rei de Judà

  • Antonio Pampani: Sedecia (1736)
  • Pietro Carlo Guglielmi: La Semira, ossia, La distruzione di Gerusalemme (1803)
  • Giuseppe Addrizza: Sedecia, re di Giuda (1835)
  • Johann Georg Kastner_ Le dernier roi de Juda (1844)

Jeremies (profeta)

  • Pietro Carlo Guglielmi: La Semira, ossia, La distruzione di Gerusalemme (1803)
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, N. York ; Franz Werfel), òpera-oratori[18]
  • Petr Eben: Jeremias (1997, Kirchenoper)

Ezequiel, sacerdot i profeta jueu

  • Jörg Widmann: Babylon (2012, 27-10, Múnic, Bayerische Staatsoper; Peter Sloterdijk)

Profeta Zacaries

Judit, heroïna llegendària de Betúlia

  • Luca Antonio Predieri: La Giuditta (1713; Francesco Silvani)
  • Francisco António de Almeida: La Giudetta (1726, Roma; F. A. de Almeida)
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Betulia liberata (1771; Pietro Metastasio), "azione sacra"
  • Leopold Koželuh: Judith und Holofernes (1780?; estr. 1799, tardor, Hoftheater, Viena; traduït de Pietro Metastasio), perduda
  • Pietro Raimondi: Giuditta (1827, Quaresma, T. San Carlo, Nàpols; Andrea Tottola)
  • Domenico Silveri: Giuditta (1839; M. Marcello)
  • Samuele Levi: Giuditta (1844, 14-2, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Peruzzini)
  • Melcior de Ferrer i de Manresa: Giuditta (1855, T. Municipal, Girona; Giovanni Peruzzini)
  • Achille Peri: Giuditta (1860; M. Marcello)
  • Aleksandr Serov: Judif (1863, 28-5, T. Mariinskij, Sant Petersburg; Apollon N. Majkov, Dimitri I. Lobanow, Konstantin I. Swanzow), òpera en cinc actes
  • Franz Doppler: Judith (1870, 30-12, Hofoper, Viena; S. H. Mosenthal), òpera en quatre actes
  • George Whitefield Chadwick: Judith (1901, Worcester, Mass., EUA, William Chauncy Langdon), drama líric en 3 actes
  • Max Ettinger: Judith (1921, Nuremberg; Max Ettinger a partir de Hebbel)
  • Oleix Txixko: Judif (1923, Novossijsk; Oles' Čyško)
  • Arthur Honegger: Judith (1925; estr. 1926, 13-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; René Morax), "opéra sérieux" en tres actes
  • Natanael Berg: Judith (1936, 22-2, Kungliga Teatern Stockholm, Estocolm, Suècia; N. Berg a partir de F. Hebbel)
  • Siegfried Matthus: Judith (1982-1984; estr.: 1985, 28-9, Komische Oper, Berlín; S. Matthus)
  • Siegfried Matthus: Desdemona und ihre Schwestern (1992, 12-5, Schwetzingen; S. Matthus)

Macabeus, germans, líders d'una revolta

  • Anton Rubinstein: en:Die Maccabäer (1875, 17-4, Hofoper, Berlín; Salomon Hermann Mosenthal)

Súmer, Assíria, Babilònia

Guilgameix, rei llegendari d'Uruk

  • Bohuslav Martinů: Das Gilgamesch-Epos, oratori (1954-1955, estr. 1958, 24-1, Basilea; B. Martinů, sobre el Poema de Guilgameix)
  • Nevit Kodallı: Gılgamış (1964, 27-1, Ankara, Devlet Opera ve Balesi; Orhan Asena)
  • Ahmet Adnan Saygun: Gılgameş (1964-1983, estr. 1970, 27-1, Ankara, Devlet Opera ve Balesi; Münir Hayri Egeli)
  • Per Nørgård: Gilgamesh (1973, 4-5, Den jyske Opera, Århus; P. Nørgård, a partir del Poema de Guilgameix)
  • Rudolf Brucci: Gilgameš (Гилгамеш(1986, 2-11, Novi Sad, Srpsko narodno kazalište; Arsenije Arsa Milošević)
  • Franco Battiato: Gilgamesh (1992, 5-6, Teatro dell'opera di Roma; F. Battiato)
  • Volker David Kirchner: Gilgamesh (1996-1998, est. 2000, Hannover; V. D. Kirchner)
  • John Craton: Gilgamesh (2008, 23-8 (fragments), Gallo Center, Modesto, Calif.; Addai Alkhas), en assiri
  • René Clemencic: Gilgamesch (2015, 22-5, Expedithalle der Brotfabrik, Viena; Kristine Tornquist), òpera-oratori

Assurbanipal, rei d'Assíria, conegut com a Sardanapal

Arbaces de Mèdia, general de Sardanàpal

Nabucodonosor II, sobirà de Babilònia

Sammuramat, reina llegendària de Babilònia, inexistent en realitat

Baltasar de Babilònia, príncep de Babilònia, fill de Nabònides

  • Reinhard Keiser: Der Gestürtzte und wieder Erhöhte Nebucadnezar,
    König zu Babylon unter dem grossen Propheten Daniel     (1709)
  • Antonio Lotti: Ciro in Babilonia (1716)
  • Gioachino Rossini: Ciro in Babilonia, ossia la caduta di Baldassare (1812, 14-3, T. Comunale, Ferrera; Francesco Aventi), com a Baldassare, rei d'Assíria
  • John Henry Griesbach: Belshazzar's feast (1835, estrena com a oratori: 1854, 30-6, Londres; William Ball)[26]
  • Teodulo Mabellini: Il convito di Baldassarre (1852)
  • Antonio Buzzi: Il convito di Baldassarre (1853)
  • George F. Root: Belshazzar's feast (1853; Benjamin Franklin Edmans)[26]
  • Arseni Nikolaevitx Koreixtxenko: Pir Valtasara (1892)
  • Conrado del Campo: La tragedia del beso (1915, Carlos Fernández Shaw) (una de les veus interiors)
  • Alexandre Georges: Balthazar, ou La fin de Babylone (1925)
  • Volker David Kirchner: Belshazar (1986)
  • Zygmunt Krauze: Baltazar (2001)

Pèrsia

Zoroastre

  • Jean-Philippe Rameau: Zoroastre (1749, 5-12, Académie royale de musique, París; Louis de Cahusac)
  • Alberto Franchetti: Zoroastro (1890, inacabada)
  • Jules Massenet: Le mage (1891, 16-3, Opéra, París; Jean Richepin), com a Zarâstra
  • Rutland Boughton: Bethlehem (1915, 28-12, Street, Anglaterra; R. Boughton), com a Zarathustra

Rei Ciaxares de Mèdia

Rei Astíages de Mèdia
Hàrpag, general mede

Rei Astíages de Mèdia
Mandane de Mèdia, reina, esposa de Cambises I d'Anshan

  • Giovanni Buonaventura Viviani: Astiage (1677, M. Noris)
  • Domenico Sarro: Ciro (1716, Pietro Pariati)
  • Pietro Torri: Ciro (1733, Leopoldo de Villati)
  • Ignazio Fiorillo: Mandane (1736)
  • Ignazio Fiorillo: Astiage rè de' Medi (1749)

Rei Cambises I d'Anshan

Rei Astíages de Mèdia
Rei Cambises I d'Anshan
Mandane de Mèdia, reina, esposa seva
Hàrpag, general mede
Cir II el Gran, rei de Pèrsia

  • Francesco Araja: Ciro riconosciuto (1731)
  • Antonio Caldara: Ciro riconosciuto (1736, 28-8, Favorita, Viena; Pietro Metastasio)[27]
  • Rinaldo di Capua: Ciro riconosciuto (1737)
  • Leonardo Leo: Ciro riconosciuto (1739)
  • Pietro Chiarini: Il Ciro riconosciuto (1743)
  • Niccolò Jommelli: Ciro riconosciuto (1744, 30-1, T. Bonacossi, Ferrara; P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: Ciro riconosciuto (1745, 26-12, T. Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)[28]
  • John Christopher Smith: Il Ciro riconosciuto (1744-1745, Pietro Metastasio)
  • Giovanni Verocai: Il Ciro riconosciuto (1746, P. Metastasio)
  • Egidio Duni: Ciro riconosciuto (1748)
  • Niccolò Jommelli: Ciro riconosciuto (1749, 15-11, T. San Giovanni Grisostomo, Venècia; P. Metastasio)
  • Johann Adolph Hasse: Ciro riconosciuto (1751, 20-1, Dresden; P. Metastasio)
  • Ignazio Fiorillo: Il Ciro riconosciuto (1753)
  • Giuseppe Sarti: Ciro riconosciuto (1754, Theatre on Kongens Nytorv, Copenhaguen; Pietro Metastasio)
  • Gioacchino Cocchi: Ciro riconosciuto (1759)
  • Niccolò Piccinni: Ciro riconosciuto (1759, P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: Ciro riconosciuto (1745, 26-12, T. Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)[28]
  • Johann Adolph Hasse: Ciro riconosciuto (1762, 17-1, Varsòvia; P. Metastasio)
  • Brizio Petrucci: Ciro riconosciuto (1765, P. Metastasio)
  • Hieronymus Mango: Ciro riconosciuto (1767)
  • Angelo Tarchi: Ciro riconosciuto (1796, P. Metastasio)
  • Ignaz von Seyfried: Cyrus in Persien (1803, 22-11, Theater an der Wien, Viena; Joseph Ritter von Seyfried)
  • Luigi Capotorti: Ciro riconosciuto (1805)
  • Ignaz Franz von Mosel: Cyrus und Astiages (1818, 13-6, Kärtnertortheater, Viena; Matthäus von Collin, a partir de P. Metastasio)

Rei Cambises I d'Anshan
Mandane de Mèdia, reina, esposa seva
Hàrpag, general mede
Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Darios I el Gran, emperador persa

  • Giovanni Antonio Boretti: Dario in Babilonia (1671)
  • Giuseppe Felice Tosi: L'incoronazione di Serse (1690, 26-12, San Giovanni Grisostomo, Venècia; Adriano Morselli)
  • Giovanni Maria Ruggieri: Milziade (1699, Lotto Lotti)
  • Reinhard Keiser: Der Gestürtzte und wieder Erhöhte Nebucadnezar,
    König zu Babylon unter dem grossen Propheten Daniel     (1709)
  • Antonio Vivaldi: L'incoronazione di Dario (1717, 23-1, T. Sant'Angelo, Venècia; Adriano Morselli)
  • Giuseppe Nicolini: Dario Istaspe (1810)
  • Joseph Weigl: Daniel in der Löwengrube, oder Baals Sturz (1820, Johann Anton Friedrich Reil)

Atossa, esposa de Cir el Gran, mare de Xerxes

  • Boudewijn Tarenskeen: Persians (1994, "a cappella-opera")

Rei Xerxes I "el Gran" de Pèrsia

  • Francesco Cavalli: Xerse (1654)
  • Jean-Baptiste Lully: Xerxes (1660)
  • Nicolaus Adam Strungk: Die Liebreiche, durch Tugend und Schönheit erhöhete Esther (1680, Johann Martin Köhler)
  • Antonio Draghi: Temistocle in Persia (1681)
  • Antonio Gianettini: Temistocle in bando (1683)
  • Johann Philipp Förtsch: Der mächtige Monarch der Perser Xerxes, in Abidus (1689)
  • Giuseppe Felice Tosi: L'incoronazione di Serse (1690, 26-12, San Giovanni Grisostomo, Venècia; Adriano Morselli)
  • Giovanni Battista Bononcini: Xerse (1694)
  • Giovanni Battista Bononcini, Giovanni Lorenzo Lulier, A. Ziani: Temistocle in bando (1698)
  • Nicola Porpora: Il Temistocle (1718, 1-10, Hof, Viena; Apostolo Zeno)
  • Girolamo Donnini: Ester (1719)
  • Fortunato Chelieri: Il Temistocle (1721)
  • Antonio Vivaldi: Aristide (1735, tardor, T. San Samuele, Venècia; Carlo Goldoni?), pastitx
  • Antonio Caldara: Temistocle (1736, 4-11, Hoftheater, Viena ; Pietro Metastasio)[27]
  • Giovanni Chinzer: Il Temistocle (1737, Metastasio)
  • Gaetano Latilla: Temistocle (1737, Metastasio)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Il Temistocle (1737, Metastasio)
  • Antonio Pampani: Artaserse Longimano (1737, Metastasio)
  • Georg Friedrich Haendel: Serse (1738, 15-4, King's Theatre, Londres; Silvio Stampiglia)
  • Giovanni Alberto Ristori: Il Temistocle (1738, Metastasio)
  • Francesco Poncini Zilioli: Il Temistocle (1739, Metastasio)
  • Andrea Bernasconi: Temistocle (1740, Metastasio)
  • Francesco Maggiore: Il Temistocle (1743, Metastasio)
  • Nicola Porpora: Il Temistocle (1743, 22-2, T. at the Haymarket, Londres; P. Metastasio)
  • Antonio Costantini: Il Temistocle (1744, Metastasio)
  • Filippo Finazzi: Il Temistocle (1746, Metastasio)
  • Giovanni Verocai: Temistocle in bando (1747, Metastasio)
  • César-François-Nicolas Clérambault: Esther (1756, com a Assuerus)
  • Niccolò Jommelli: Temistocle (1757, 18-12, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Gennaro Manna: Temistocle (1761, Metastasio)
  • Josep Duran: Temistocle (1762, 4-11, T. de la Santa Creu, Barcelona; Pietro Metastasio)
  • Johann Otto Uhde: Temistocle (1762, Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: Temistocle (1765, 4-11, Hof, Ludwigsburg; P. Metastasio)
  • Carlo Monza: Temistocle (1766, Metastasio)
  • Johann Christian Bach: Temistocle (1772, 5-11, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
  • Giovanni Angelo Brunetti: Temistocle (1776, Metastasio)
  • Augustin Ullinger: Temistocle (1777, Metastasio)
  • Luigi Guido Beltrami: Temistocle (1780, Metastasio)
  • François-André Danican Philidor: Thémistocle (1785, 13-10, Palau de Fontainebleau; Étienne Morel de Chédeville)
  • Marcos António da Fonseca Portugal: L'Argenide, ossia Il ritorno di Serse (1797, Florència; Francesco Gonella di Ferrari)[29]
  • Giuseppe Millico: Esther (ca. 1800)
  • Leblanc: Esther (1802)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Il ritorno di Serse (1808)
  • Heinrich Aloys Praeger: Esther (ca. 1820, Friedrich Jester)
  • Giovanni Pacini: Il Temistocle (1823, 23-8, T. Giglio, Lucca; Pietro Anguilessi a partir de Metastasio)
  • Giuseppe Tranquilli: Ester (1848)
  • Pavlos Carrer: Μαραθών-Σαλαμίς (Marazón-Salamis) (1866, estrena: 2003, 14-2, T. Olimpia, Atenes ; A. Martzokis, A. Kapsokefalos)
  • José María Ponce de León Ramírez: Ester (1874, 2-7, T. Coliseo, Bogotà (Colòmbia) ; Rafael Pombo, Manuel Briceño)
  • Luigi Ferrari Trecate: Regina Ester (1900)
  • Émile Mathieu: La reine Vasthi (1906, est. 1920; com a Assuérus)
  • Antoine Mariotte: Esther, princesse d'Israël (1925, tragèdia lírica)
  • Jan Meyerowitz: Esther (1960)
  • Hugo Weisgall: Esther (1993, 10, New York City Opera, Nova York ; Charles Kondek)
  • Boudewijn Tarenskeen: Persians (1994, "a cappella-opera")

Aquemenes d'Egipte, sàtrapa en Egipte, germà de Xerxes
Amastris, esposa de Xerxes

Tissafernes, sàtrapa, ambaixador a Esparta

  • Giacomo Cordella: Alcibiade (1825, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Prividali)

Rei Artaxerxes I de Pèrsia

  • Benedetto Vinaccesi: Gli amanti generosi (1703, Giovanni Pietro Candi)
  • Antonio Gianettini: Artaserse (1705, A. Zeno, P. Pariati)
  • Francesco Mancini: Gli amanti generosi (1705, A. Zeno, P. Pariati)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Artaserse (1706, A. Zeno, P. Pariati)
  • Pietro Giuseppe Sandoni: Artaserse (1708, A. Zeno, P. Pariati)
  • Alessandro Scarlatti: La virtù trionfante dell'odio e dell'amore (1716, Francesco Silvani, Giuseppe Papis)
  • Nicola Porpora: Temistocle (1718, 1-10, Hof, Viena; Apostolo Zeno)
  • Marc'Antonio Ziani: Temistocle (1718, Apostolo Zeno)
  • Fortunato Chelleri: Il Temistocle (1721, A. Zeno)
  • Attilio Ariosti: Artaserse (1724, N. F. Haym, a partir de Pariati i Zeno)
  • Georg Reutter: La generosità di Artaserse con Temistocle (1731, Giovanni Claudio Pasquini)
  • Gaetano Maria Schiassi: L'Artaserse (1737, A. Zeno, P. Pariati)
  • Giovanni Porta: Artaserse (1739, A. Zeno, P. Pariati)
  • Giovanni Verocai: Temistocle in bando (1747, Metastasio)
  • Francesco Zanetti: Artaserse (1782, A. Zeno, P. Pariati)

Rei Artaxerxes I de Pèrsia
Artaban d'Hircània, militar i privat d'Artaxerxes

Darios, fill de Xerxes I de Pèrsia

Rei Artaxerxes II de Pèrsia

  • Marc' Antonio Ziani: La virtù trionfante dell'Amore e dell'Odio (Gl'amori ministri della fortuna) (1691, Francesco Silvani)
  • Domenico Sarro: Berenice (1732, Giuseppe Papis), com a Arsace

Rei Artaxerxes II de Pèrsia
Darios, príncep persa
Aspàsia de Focea, favorita de Cir el Jove

Xerxes II, rei de Pèrsia
Darios II, rei de Pèrsia

Rei Darios III de Pèrsia

Estatira, consort de Darius III de Pèrsia

Sisigambis, mare de Darios III

  • Marc'Antonio Cesti: La magnanimità d'Alessandro (1662)
  • Giuseppe Tricarico: La generosità d'Alessandro (1662, Francesco Sbara)
  • Gottfried Finger: The rival queens, or The death of Alexander the Great (1701)
  • Pietro Paradies: Alessandro in Persia (1738)
  • John Abraham Fischer: The Court of Alexander (1770)

Barsine-Estatira, filla de Darius III, esposa d'Alexandre el Gran

Andràgores, sàtrapa persa a la Pàrtia

Regnes de l'Orient Mitjà antic

Abdalònim, rei de Sidó

Antíoc II Theós, rei de Síria

Berenice de Síria, esposa d'Antíoc II Theós
Laodice (filla d'Aqueu), reina de Siria

Prúsies I, rei de Bitínia

Prúsies II, rei de Bitínia

Nicomedes II Epífanes, rei de Bitínia

  • Francesco Gasparini: La verità nell'inganno (1713, F. Silvani)
  • Antonio Caldara: Il Tiridate ossia verità nell'inganno (1717, 11-11, Teatrino di corte, Viena; F. Silvani)
  • Nicola Porpora: La verità nell'inganno (1726, carnestoltes, T. ducale, Milà; Francesco Silvani)
  • Antonio Bioni: Attalo ed Arsinoe (com a Nicomede) (1727)
  • Antonio Caldara: La verità nell'inganno ossia Arsinoe (1727, 15-11, Salzburg; Francesco Silvani)
  • Giuseppe Nicolini: Nicomede (1728, Domenico Lalli)
  • Johann Adolf Hasse: Attalo, re di Bitinia (1728, 5, Nàpols; Francesco Silvani)
  • Nicola Porpora: Annibale (1731, tardor, T. Sant'Angelo, Venècia; Filippo Vanstryp)
  • Geminiano Giacomelli: Annibale (1731, F. Vanstryp)
  • Giovanni Chinzer: Atalo (1742)
  • Pietro Chiarini: I fratelli riconosciuti (1744)

Tomiris, reina dels massagetes

Rei Ariarates V de Capadòcia

Rei Antíoc IV de Commagena

Pont

Laodice III, filla de Mitridates II del Pont

Rei Mitridates IV Filopator, rei del Pont

Rei Mitridates VI Eupator, rei del Pont

Monima, segona esposa de Mitrídates VI

  • Antonio Maria Bononcini: Tigrane, re di Armenia (1710, Viena; Pietro Antonio Bernardoni)[35]
  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[36]
  • Emilio Serrano Ruiz: Mitrídates (1882, 14-1, T. Real, Madrid; Mariano Capdepón)[39]

Reina Hipsicratea del Pont, sisena consort de Mitrídates VI

Cleòpatra del Pont, filla de Mitrídates VI, esposa de Tigranes II d'Armènia

  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[36]
  • Antonio Tozzi: Tigrane (1762, Carlo Goldoni)

Rei Farnaces II del Pont

Esposa de Farnaces II, princesa sàrmata de nom desconegut

  • Antonio Vivaldi: Farnace RV 711 (1727, 10-2, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio M. Lucchini)[40]

Xifares, fill de Mitridates VI del Pont

Rei Arquelau de Capadòcia

Polemó II, rei del Pont

Armènia

Orontes I, sàtrapa d'Armènia

  • Maria Antònia Walpurgis de Baviera: Talestri, regina delle amazone (1760)
  • Domenico Fischietti: Talestri, regina delle amazone (1773)

Tigranes II d'Armènia el Gran, rei d'Armènia

  • Tomaso Albinoni: Tigrane, re d'Armenia
  • Alessandro Scarlatti: L'humanità nelle fiere, overo Il Lucullo (1692, desconegut)
  • Antonio Maria Bononcini: Tigrane, re di Armenia (1710, Viena; Pietro Antonio Bernardoni)[35]
  • Francesco Gasparini: L'amor tirannico (1710, D. Lalli)
  • Francesco Feo: L'amor tirannico, ossia Zenobia (1713)
  • Alessandro Scarlatti: Il Tigrane, o vero L'egual impegno d'amore e di fede (1715, Domenico Lalli; com a Tomiri)
  • Antonio Vivaldi: La costanza trionfante degl'amori e degl'odi RV 706 (1716, 18-1, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Marchi)[41]
  • Reinhard Keiser: Die grossmütige Tomyris (1717)
  • Antonio Vivaldi: Artabano re dei Parti RV 701 (1718, carnestoltes, T. San Moisè, Venècia; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante
  • Francesco Bartolomeo Conti, Francesco Gasparini, Orlandini, Antonio Vivaldi:
    La costanza trionfante degl'amori e degl'odi (1719, pastitx)
  • Fortunato Chelieri: L'amor tirannico (1722)
  • Giovanni Porta: L'amor tirannico (1722, D. Lalli)
  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[36]
  • Antonio Vivaldi, recitatius d'Antonio Guerra: La tirannia castigata (1726, 2, Spork T., Praga; Francesco Silvani), pastitx arranjat per Antonio Denzo a partir de La costanza trionfante
  • Johann Adolf Hasse: Il Tigrane (1729, 4-11, T. San Bartolomeo, Nàpols; Francesco Silvani)
  • Antonio Vivaldi arranjat per Galeazzi: L'odio vinto dalla costanza (1731, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio Marchi), pastitx a partir d'Artabano, re dei parti (1718)
  • Antonio Vivaldi: Doriclea RV 708 (1732, primavera, Spork T., Praga; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante
  • Geminiano Giacomelli: Il Tigrane (1733)
  • Giuseppe Paganelli: Tigrane (1733)
  • Giuseppe Arena: Tigrane (1741)
  • Christoph Willibald Gluck: Il Tigrane (1743, 26-9, Crema; Carlo Goldoni), se'n conserven parts
  • Daniel Barba: Il Tigrane (1744)
  • Giuseppe Scarlatti: Pompeo in Armenia (1744, Bartolomeo Vitturi)
  • Giovanni Battista Lampugnani: Tigrane (1747)
  • Giuseppe Carcani: Il Tigrane (1750)
  • Francisco García Fajer: Pompeo Magno in Armenia (1755, T. delle Dame, Roma; Anastasio Guidi)
  • Ignazio Celoniati: Tigrane (1757)
  • Niccolò Piccinni: Tigrane (1761, V. A. Cigna-Santi)
  • Antonio Tozzi: Tigrane (1762, Carlo Goldoni)
  • Giuseppe Colla: Tigrane (1767)
  • Vincenzo Righini: Tigrane (1800, 3-2, Königliches Nationaltheater, Berlín; Antonio de' Filistri)

Rei Tiridates I d'Armènia

Rei Radamist d'Armènia i la seva esposa Zenòbia

Pharsman I d'Ibèria, rei d'Ibèria

Rei Tigranes VI d'Armènia

  • Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
  • Alessandro Scarlatti: Nerone fatto Cesare (1695, Matteo Noris)
  • Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
  • Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda

Imperi Part

Arsaces I de Pàrtia, rei

  • Antonio Draghi: L'Arsace, fondatore dell'imperio de' Parthi (1698)
  • Fortunato Chelieri: Arsacide (1721)

Pacoros I de Pàrtia, rei

Artaban III de Pàrtia, rei

  • Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
  • Antonio Vivaldi: La costanza trionfante degl'amori e degl'odi RV 706 (1716, 18-1, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Marchi)[41]
  • Antonio Vivaldi: Artabano re dei Parti RV 701 (1718, carnestoltes, T. San Moisè, Venècia; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante
  • Antonio Vivaldi, recitatius d'Antonio Guerra: La tirannia castigata (1726, 2, Spork T., Praga; Francesco Silvani), pastitx arranjat per Antonio Denzo a partir de La costanza trionfante
  • Antonio Caldara: Ornospade (1727, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)
  • Antonio Bioni: Artabano re dei Parti (1728)
  • Antonio Vivaldi arranjat per Galeazzi: L'odio vinto dalla costanza (1731, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio Marchi), pastitx a partir d'Artabano, re dei parti (1718)
  • Antonio Vivaldi: Doriclea RV 708 (1732, primavera, Spork T., Praga; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante

Ornospades, general d'Artaban III, protegit de Tiberi

  • Antonio Caldara: Ornospade (1727, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno), com a Arsace Artabano

Diodot I de Bactriana, rei grecobactrià

  • Fortunato Chelieri: Arsacide (1721, com a Teodato)

Anilaios, bandoler i reietó a Messopotàmia, enfrontat als parts

Osroes I de Pàrtia, rei

vegeu l'òpera Adriano in Siria, sota Hadrià (Roma antiga i pobles preromans europeus / Dinastia Antonina)

Rei Partamaspades de Pàrtia Vologès IV de Pàrtia, rei

Extrem Orient antic

Indostan

Siddharta Gautama Buda

  • Max Vogrich: Buddha
  • Per Nørgård: Siddharta - Spil for den ventede (1989)
  • Jonathan Harvey: Wagner dream (2007, Jean-Claude Carrière)
  • Sherry Woods: MĀRA: a chamber opera on good and evil (2016, 28-10, Black Box Theatre, Francis Marion University Performing Arts Center, Florence, South Carolina, EUA ; Stephen Batchelor)[45]

Aixoka el Gran, emperador màuria

  • Peter Lieberson: Ashoka's dream(1997, 26-7, Santa Fe Opera, Santa Fe, EUA; Douglas Penick)

Paruravas, llegendari rei hindú

Poros d'Hidaspes, rei de Paurava

  • Marc' Antonio Ziani: L'amante eroe (1691, Domenico David)
  • Johann Sigismund Kusser: Porus (1693)
  • Leonardo Vinci: Alessandro nelle Indie (1730, 2-1, T. delle Dame, Roma; Pietro Metastasio)[46]
  • Georg Friedrich Haendel: Poro, re dell'Indie (1731, 2-2, King’s Theatre am Haymarket, Londres; Pietro Metastasio)
  • Nicola Porpora: Poro (1731, carnestoltes, T. regio, Torí; a partir de P. Metastasio)
  • Luca Antonio Predieri: Alessandro nelle Indie (1731, carnestoltes, T. regio ducale, Milà; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: Cleofide (1731, 13-9, Hoftheater, Dresden; P. Metastasio)
  • Georg Reutter: Alessandro il Grande (1732, Giovanni Claudio Pasquini)
  • Giovanni Battista Pescetti: Alessandro nelle Indie (1732, 30-1, T. Sant'Angelo, Venècia; P. Metastasio)
  • Francesco Mancini: Alessandro nelle Indie (1732, carnestoltes, T. San Bartolomeo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Antonio Bioni: Alessandro nelle Indie (1733, carnestoltes, Theater im Ballhaus, Wroclaw; P. Metastasio)
  • Gaetano Maria Schiassi: Alessandro nelle Indie (1734, 20-2, Teatro Formagliari, Bolonya; P. Metastasio)
  • Matteo Lucchini: Alessandro nelle Indie (1734, tardor, Nuovo Teatro della Città Piccola, Praga; P. Metastasio)
  • Egidio Duni: Alessandro nelle Indie (1736, carnestoltes, T. pubblico, Prato; P. Metastasio)
  • Domenico Sarro: Alessandro nelle Indie (1736, 4-11, T. San Bartolomeo, Nàpols, P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse, revisió per Antonio Vivaldi: Alessandro nell'Indie (1736, Venècia; P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: Alessandro nelle Indie (1738, carnestoltes, Teatro Regio Ducale Nuovo, Màntua; P. Metastasio)
  • Francesco Corselli: Alexandro en las Indias (1738, 19-12, T. del Buen Retiro, Madrid ; P. Metastasio, traduït)[47]
  • Compositor desconegut: Alexandro en las Indias (1739, T. di Piazza, Vicenza; P. Metastasio)
  • Annibale Pio Fabbri: Alessandro nelle Indie (1740, 1, Teatro Condes, Lisboa; P. Metastasio)
  • Giuseppe Ferdinando Brivio: Alessandro nelle Indie (1742, carnestoltes, Teatro Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)
  • Francesco Antonio Uttini: Alessandro nelle Indie (1743, Gènova; P. Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: Alessandro nelle Indie (1743, 26-12, Teatro Bonacossi, Ferrara; P. Metastasio), primera versió
  • Davide Pérez: Alessandro nelle Indie (1744, carnestoltes, T. Falcone, Gènova, P. Metastasio), primera versió
  • José de Nebra: No todo indicio es verdad y Alexandro en Asia (1744, Coliseo de la Cruz, Madrid; José Parra), "drama harmónico"; música perduda.
  • Carl Heinrich Graun: Alessandro e Poro (1744, 21-12, Königliche Hofoper, Berlín; P. Metastasio)
  • Christoph Willibald Gluck: Poro (1744, 26-12, T. Regio, Torí; P. Metastasio)
  • Pietro Chiarini: Alessandro nelle Indie (1745, carnestoltes, Teatro Filarmonico, Verona; P. Metastasio)
  • Pietro Pellegrini: Alessandro nelle Indie (1746, Nuovo Teatro, Brescia; P. Metastasio)
  • Girolamo Abos: Alessandro nelle Indie (1747, 7, T. La Fenice, Ancona; P. Metastasio)
  • Georg Christoph Wagenseil: Alessandro nelle Indie (1748, 17-7, Burgtheater, Viena; P. Metastasio)
  • Paolo Scalabrini: Alessandro nelle Indie (1749, Teatret Charlottenborg, Copenhaguen, P. Metastasio)
  • Giuseppe Scolari: Alessandro nelle Indie (1750, T. de la Santa Creu, Barcelona ; P. Metastasio)
  • Giovanni Marco Rutini: Alessandro nelle Indie (1750, carnestoltes, Divadlo v Kotcích, Praga; Pietro Metastasio)
  • Ignazio Fiorillo: Alessandro nelle Indie (1752, Hoftheater, Braunschweig; Pietro Metastasio)
  • Giacinto Calderara: Alessandro nelle Indie (1752, Palau del marchese Solerio, Alessandria; Pietro Metastasio)
  • Gaetano Latilla: Alessandro nelle Indie (1752, 26-12, T. San Cassiano, Venècia; Pietro Metastasio)
  • Giuseppe Scarlatti: Alessandro nelle Indie (1753, 12-5, T. Pubblico, Reggio nell'Emilia; P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: Alessandro nelle Indie (1754, 20-1, T. San Carlos, Nàpols; P. Metastasio), segona versió
  • Giuseppe Santarelli: Alessandro nelle Indie (1754, Terni; P. Metastasio)
  • Johann Friedrich Agricola: Alessandro nelle Indie (1754, carnestoltes, Königliche Hofoper, Berlín; P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: Alessandro nelle Indie (1755, carnestoltes, Parma; P. Metastasio), tercera versió[48]
  • Davide Pérez: Alessandro nelle Indie (1755, 31-5, Ópera do Tejo, Lisboa; P. Metastasio), segona versió
  • Francesco Araja: Alessandro nelle Indie (1755, 18 o 29-12, T. de l'Ermitage, Sant Petersburg, Rússia; P. Metastasio)
  • Niccolò Piccinni: Alessandro nelle Indie (1758, 21-1, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
  • Ignaz Holzbauer: Alessandro nelle Indie (1759, carnestoltes, T. Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)[49]
  • Niccolò Jommelli: Alessandro nell'Indie (1760, 11-2, Herzogliches Theater, Stuttgart; P. Metastasio), nova versió
  • Daniel Dal Barba: Alessandro neIle Indie (1761, carnestoltes, T. Filarmonico, Verona; P. Metastasio)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro nelle Indie (1761, tardor, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; P. Metastasio)
  • Gioacchino Cocchi: Alessandro neIle Indie (1761, 13-10, King’s Theatre am Haymarket, Londres; P. Metastasio)
  • Johann Christian Bach: Alessandro nelle Indie (1762, 20-1, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Tommaso Traetta: Alessandro nelle Indie (1762, 29-4, T. pubblico, Reggio nell'Emilia; P. Metastasio)
  • Giovanni Angelo Brunetti: Alessandro nelle Indie (1763, carnestoltes, T. pubblico, Pisa; P. Metastasio)
  • Antonio Sacchini: Alessandro nelle Indie (1763, Ascenció, Teatro San Salvatore, Venècia; P. Metastasio)
  • Domenico Fischietti: Alessandro nelle Indie (1764, carnestoltes, Divadlo v Kotcích, Praga; P. Metastasio)
  • Gregorio Sciroli: Alessandro nelle Indie (1764, 31-5, T. comunale, Bolonya; P. Metastasio)
  • Gian Francesco de Majo: Alessandro nelle Indie (1766, 5-11, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
  • Luigi Maria Baldassare Gatti: Alessandro nelle Indie (1768, 24-6, Teatro Regio Ducale Vecchio, Màntua; P. Metastasio)
  • Antonio Sacchini: Alessandro nelle Indie (1768, estiu, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio), nova versió
  • Johann Gottlieb Naumann: Alessandro nelle Indie (1768, T. San Benedetto, Venècia; P. Metastasio)
  • Ferdinando Bertoni: Alessandro nelle Indie (1769, primavera, T. Falcone, Gènova; P. Metastasio)
  • Jan Antonín Koželuh: Alessandro nelle Indie (1769, hivern, Königliches Theater, Praga; P. Metastasio)
  • Pasquale Anfossi: Alessandro nelle Indie (1772, 7-1, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
  • Giovanni Paisiello: Alessandro nelle Indie (1773, 26-12, T. di Corte, Mòdena; P. Metastasio)
  • Niccolò Piccinni: Alessandro nelle Indie (1774, 12-1, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio), 2a versió
  • Domenico Corri: Alessandro nelle Indie (1774, 3-12, King’s Theatre am Haymarket, Londres; P. Metastasio)
  • Giacomo Rust: Alessandro nelle Indie (1775, P. Metastasio)
  • Carlo Monza: Alessandro nelle Indie (1776)
  • Luigi Marescalchi: Alessandro nelle Indie (1778)
  • Michele Mortellari: Alessandro nell'Indie (1778)
  • Antonio Calegari: Alessandro nelle Indie (1779)
  • Domenico Cimarosa: Alessandro nelle Indie (1781, 11-2, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
  • Nicolas-Jean le Froid de Méreaux: Alexandre aux Indes (1783)
  • Luigi Cherubini: Alessandro nelle Indie (1784, 4, Teatro nuovo regio ducale, Màntua; P. Metastasio)
  • Giovanni Francesco Bianchi: Alessandro nelle Indie (1785, P. Metastasio)
  • Luigi Caruso: Alessandro neIle Indie (1787)
  • Angelo Tarchi: Alessandro nelle Indie (1788, P. Metastasio)
  • Pietro Alessandro Guglielmi: Alessandro neIle Indie (1789)
  • Angelo Tarchi: La generosità di Alessandro (1791, C. F. Badini)
  • Francesco Gnecco: Alessandro nelle Indie (1800)
  • Sigismund Ritter von Neukomm: Alexander am Indus (1804, 15/27-9, Sant Petersburg; Friedrich Wilhelm Hunnius)[50]
  • Peter Ritter: Alexander in Indien (Die Macedonier am Indus) (1811, 26-12, Hof- und Nationaltheater, Manheim; Georg Christian Römer, a partir de Pietro Metastasio)
  • Giovanni Pacini: Alessandro nelle Indie (1824, 29-9, T. San Carlo, Nàpols; Giovanni Schmidt a partir de Metastasio)

Xina

Cai Wenji, poetessa i música xinesa

  • Joan Huang: Eighteen Melodies for Hujia (2020, Ed Roberts Campus, Berkeley, Califòrnia, West Edge Opera; Joan Huang)

Duc Ling de Jin, regent de l'Estat de Jin (s. VII)

  • Giuseppe Bono: L'eroe cinese (1753, Viena ; Pietro Metastasio), com a Leango[51]
  • Johann Adolf Hasse: L'eroe cinese (1753, 7-10, Hubertusburg; P. Metastasio), com a Leango
  • Baldassare Galuppi: L'eroe cinese (1753, com a Leango)
  • Davide Pérez: L'eroe cinese (1753, com a Leango)
  • Nicola Conforto: L'eroe cinese (1754, com a Leango)
  • Francesco Antonio Uttini: L'eroe cinese (1757, P. Metastasio)
  • Tommaso Giordani: L'eroe cinese (1766, com a Leango)
  • Antonio Sacchini: L'eroe cinese (1770, 27-4, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
  • Hieronymus Mango: L'eroe cinese (1771, com a Leango)
  • Giuseppe Colla: L'eroe cinese (1771, com a Leango)
  • Domenico Cimarosa: L'eroe cinese (1782, 13-8, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio), com a Leango
  • Venanzio Rauzzini: L'eroe cinese (1786, P. Metastasio)

Qin Shi Huangdi, primer emperador de la Xina unificada

  • Tan Dun: The first emperor (2006, Tan Dun, Ha Jin)
  • Moto Osada: Son of Heaven (2015, Kerstin Perski)

Zhao Gao, polític, ministre dels primers emperadors Qin

  • Moto Osada: Son of Heaven (2015, Kerstin Perski)

Emperador Xuanzong de Tang

  • Clemens Freiherr von und zu Franckenstein: Des Kaisers Dichter (Li-Tai-Pe) (1920)

Li Bai o Li Po, poeta xinès

  • Clemens Freiherr von und zu Franckenstein: Des Kaisers Dichter (Li-Tai-Pe) (1920)
  • Tan Dun: Marco Polo
  • Guo Wenjing: Poeta Li Bai (2007, Diana Liao, Xu Ying)

Japó

Yamato Takeru, llegendari príncep japonès

  • Dan Ikuma: Takeru (1997, 10, New National Theatre, Tòquio)

Ōtomo no Yakamochi, poeta i diplomàtic japonès

  • Nikolai Korndorf: MR (Marina i Rainer)

Ōtomo no Sakanoe no Iratsume, poeta japonès
Izumi Shikibu, poeta japonesa

  • Salvatore Sciarrino: Da gelo a gelo (Kälte) (2006, 21-5, Festspiele, Schwetzingen; Sciarrino, sobre textos d'Izumi Shikibu), "100 scene con 65 poesie"

Egipte antic

Faraó Pepi I
Pepi II d'Egipte

  • Tauno Marttinen: Faaraon kirje (1980)

Nitokris, reina d'Egipte, filla de Pepi II

Sesostris, llegendari rei d'Egipte, inspirat per Senusret III

Faraó Akhenaton d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Tiy, mare del faraó Akhenaton d'Egipte
Nefertiti, esposa del faraó Akhenaten d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Faraó Ay d'Egipte
Faraó Horemheb d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Ramsès II, faraó d'Egipte

  • Paul Vidal: Ramsès (1900, Joseph de Pesquidoux)

Faraó Amosis II

  • Giovanni Antonio Giai, Andrea Stefano Fiorè: I veri amici (1728; hi apareix com a Amasi)
  • Charles-Louis Mion: Nitétis (1741)
  • Baldassare Galuppi: Evergete (1747, com a Amasi, tiranno d'Egitto)
  • Lorenzo Gibelli: Evergete (1748, com a Amasi, tiranno d'Egitto)
  • Nicola Conforto: La Nitteti (1756, 23-9, T. del Buen Retiro, Madrid ; Pietro Metastasio)[53]
  • Tommaso Traetta: La Nitteti (1757, 29-4, Teatro Pubblico, Reggio nell'Emilia; P. Metastasio)
  • Niccolò Piccinni: Nitteti (1757, 4-11, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Ignazio Fiorillo: La Nitteti (1758, Hoftheater, Braunschweig; P. Metastasio), com a Amasi
  • Johann Adolf Hasse: Nitteti (1758, 4-1, Teatro San Benedetto, Venècia; P. Metastasio)
  • Ignaz Holzbauer: Nitteti (1758, carnestoltes, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: Nitteti (1759, 3-8, Königlich-Polnisches Opernhaus, Varsòvia, Polònia; P. Metastasio), segona versió
  • Niccolò Jommelli: Nitteti (1759, 11-2, Herzogliches Theater, Stuttgart; P. Metastasio)
  • Giuseppe Sarti: Nitteti (1761, 12-10, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Pietro Metastasio)
  • Antonio Maria Mazzoni: Nitteti (1764, 30-5, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Domenico Fischietti: Nitteti (1765, Königliches Theater, Praga; P. Metastasio)
  • João de Sousa Carvalho: La Nitteti (1766, carnestoltes, Teatro delle Dame, Roma; P. Metastasio)
  • Brizio Petrucci: 'Nitteti (1766, carnestoltes, Teatro Regio Ducale Vecchio, Màntua; P. Metastasio)
  • Anton Cajetan Adlgasser: 'Nitteti (1766, 6-4, Hoftheater, Salzburg; P. Metastasio)
  • Giovanni Czeyka: 'Nitteti (1768, Praga?; P. Metastasio)
  • Giovanni Marco Rutini: 'Nitteti (1770, carnestoltes, T. Ducale, Mòdena; P. Metastasio)
  • Josef Mysliveček: La Nitteti (1770, 29-4, Nuovo pubblico Teatro, Bolonya; P. Metastasio)
  • Niccolò Jommelli, revisió de João Cordeiro da Silva: Nitteti (1770, Paço da Ajuda, Lisboa; P. Metastasio)
  • Carlo Monza: Nitteti (1771, 21-1, T. regio ducale, Milà; P. Metastasio)
  • Pasquale Anfossi: Nitteti (1771, 13-8, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Luigi Maria Baldassare Gatti: Nitteti (1773, primavera, T. regio ducale vecchio, Màntua ; P. Metastasio)
  • Compositor desconegut: Nitteti (1774, 22-1, Teatro della Pergola, Florència; P. Metastasio)
  • Antonio Sacchini: La Nitteti (1774, 19-4, King’s Theatre am Haymarket, Londres; P. Metastasio, revisió de Giovan Gualberto Bottarelli)
  • Giovanni Paisiello: Nitteti (1777, 17 o 28-1, T. de la Cort, Sant Petersburg, Rússia; P. Metastasio)
  • Agostino Accorimboni: La Nitteti (1777, estiu, Teatro detto della Pallacorda di Firenze, Roma; P. Metastasio)
  • Giuseppe Giordani: La Nitteti (1780; P. Metastasio)
  • Salvatore Rispoli: La Nitteti (1782, 26-12, T. regio, Torí; P. Metastasio)
  • Giuseppe Curcio: La Nitteti (1783, 20-1, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Francesco Paolo Parenti: La Nitteti (1783, carnestoltes, T. della Pergola, Florència; P. Metastasio)
  • Giuseppe Giordani: La Nitteti (1784, T. nuovo, Pàdua; P. Metastasio)
  • Sebastiano Nasolini: La Nitteti (1788, 5-4, Teatro di San Pietro, Trieste; P. Metastasio)
  • Ferdinando Bertoni: Nitteti (1789, 6-2, T. San Samuele, Venècia; P. Metastasio)
  • Giuseppe Francesco Bianchi: Nitteti (1789, 20-4, T. alla Scala, Milà; P. Metastasio)
  • Angelo Maria Benincori: Nitteti (1800, Theater am Kärntnertor, Viena; P. Metastasio)
  • Stefano Pavesi: Nitteti (1811, 26-12, Teatro Imperiale, Torí; P. Metastasio)
  • Johann Nepomuk Poissl: Nittetis (1817, 29-6, Großherzogliches Hoftheater, Darmstadt; J. N. Poissl, sobre Metastasio)
  • Charles Tournemire: Nittetis (1905-1907, a partir de Pietro Metastasio)

Període hel·lenístic

Ptolemeu I Sòter, rei d'Egipte

Arsínoe II, filla seva, reina consort de Macedònia

Ptolemeu II Filadelf, rei d'Egipte

Ptolemeu III Evergetes I, rei d'Egipte

Berenice II, esposa de Ptolemeu III

Ptolemeu V Epífanes, rei d'Egipte
Cleòpatra I, esposa seva
Ptolemeu VI Filomètor, rei d'Egipte

Ptolemeu V Epífanes, rei d'Egipte
Cleòpatra I, esposa seva

Faraó Ptolemeu IX Làtir d'Egipte

Faraó Ptolemeu X Alexandre I d'Egipte

  • Domenico Scarlatti: Tolomeo et Alessandro, ovvero La corona disprezzata (1711, Carlo Sigismondo Capeci)
  • Georg Friedrich Haendel: Tolomeo, rè di Egitto (1728, 30-4, Londres, Haymarket King's Theatre; N. F. Haym, a partir de Carlo S. Capeci), com a Alessandro

Reina Cleòpatra Berenice III d'Egipte
Faraó Ptolemeu XI Alexandre II d'Egipte(com a Alessandro)

  • Gerd Bronner: Berenice (1702)
  • Giacomo Antonio Perti: Berenice, regina d'Egitto (1709, Antonio Salvi)
  • Giovanni Maria Ruggieri: Le gare di politica e d'amore (1711, Antonio Salvi)
  • Nicola Porpora: Berenice, regina d'Egitto (1718, carnestoltes, T. Capranica, Roma; Antonio Salvi)
  • Domenico Scarlatti: Berenice regina d'Egitto, ovvero Le gare d'amore e di politica (1718, Antonio Salvi)
  • Francesco Araja: Berenice (1730)
  • Georg Friedrich Haendel: Berenice, regina d'Egitto (1737, 18-5, Covent Garden Theatre, Londres: Antonio Salvi)

Cleòpatra V Selene, reina consort d'Egipte i de Síria

  • Giacomo Antonio Perti: Berenice, regina d'Egitto (1709, Antonio Salvi)
  • Nicola Porpora: Berenice, regina d'Egitto (1718, carnestoltes, T. Capranica, Roma; Antonio Salvi)
  • Domenico Scarlatti: Berenice regina d'Egitto, ovvero Le gare d'amore e di politica (1718, Antonio Salvi)
  • Georg Friedrich Haendel: Berenice, regina d'Egitto (1737, 18-5, Covent Garden Theatre, Londres: Antonio Salvi)

Reina Berenice IV d'Egipte

  • Max von Oberleithner: Aphrodite (1912)

Ptolemeu XIII Filopàtor, faraó d'Egipte

Cleòpatra VII, reina i faraó d'Egipte

Cesarió, fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar

  • Ferdinand Kauer: Antonius und Cleopatra (1814)

Xarmion o Kharmion, serventa de Cleòpatra VII

  • Joseph Weigl: Cleopatra (1807, Luigi Romanelli)
  • Jules Massenet: Cléopâtre (1914, 23-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; Louis Payen)
  • Oscar Straus: Die Perlen der Kleopatra (1923, Julius Brammer i Alfred Grünwald)
  • Danilo Švara: Kleopatra (1937, est. 1940, D. Švara)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)
  • Samuel Barber: Antony and Cleopatra (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • John Adams: Antony & Cleopatra (2022, 10-9, Opera, San Francisco; J. Adams, sobre Shakespeare)

Grècia antiga

Gòrdios I, rei llegendari de Frígia
  • Giovanni Ferrandini: Gordio (1727)
Mides I, rei mític de Frígia
  • Antonio Draghi: L'avidità di Mida (1671)
  • Charles-Henri Blainville: Midas (1753; Pierre Joseph Justin Bernard)
  • André-Ernest-Modeste Grétry: Le jugement de Midas (1778, 28-3, apartaments de Madame de Montesson, Palais-Royal, París; Thomas D’Hèle, a partir de Kane O'Hara)
  • Victor Massé: Galathée (1854, opéra comique)
  • Franz von Suppé: Die schöne Galathee (1863)
  • Frédéric Barbier: Les oreilles de Midas (1866, opéra comique)
  • José Rogel: El rey Midas (1869, 22-12, T. de los Bufos Arderius, Madrid; Ricardo Puente y Brañas),[55] sarsuela
  • Paul Hillemacher: Midas (ca. 1930)
  • Wilhelm Kempff: König Midas (1931)
  • Georges Dandelot: Midas (1947, estr. 1955)
  • Hugo Cole: Asses' ear (1950, 12-12, Lokeby School, Londres; H. Cole)
  • Ferit Tüzün: Midas ın Kulakları (1969, Devlet Opera ve Balesi, Istanbul; Güngör Dilmen)
Homer, poeta grec, potser llegendari
Zaleuc, legislador de Locres Epizefiris
Epimènides de Creta, filòsof i poeta cretenc
Licurg, mític legislador d'Esparta
  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques. (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet
Soló, filòsof i legislador d'Atenes
Pitàgores de Samos, filòsof
Pisístrat,tirà d'Atenes
Tales de Milet, filòsof
Isop, faulista frigi
  • Marc' Antonio Ziani: L'Esopo (1703)
  • Francesco Bartolomeo Conti: Creso (1723)
  • Georg Philipp Telemann: Aesopus bei Hofe (1729, 28-2, Gänsemarkt, Hamburg; Johann Matheson), singspiel
  • António Teixeira?: Esopaida, ou Vida de Esopo (1734, 4, Casa dos Bonecos do Bairro Alto, Lisboa; António José da Silva), partitura perduda
  • Pierre Vachon: Ésope à Cythère (1766, Louis-Hurtaut Dancourt)
  • Conradin Kreutzer: Aesop in Phrygien o Aesop in Lydien (1808, Viena; Matthäus Stegmayer)
  • Conradin Kreutzer: Esop in Lydien (1821, 28-1, Donaueschingen; Matthäus Stegmayer a partir d'Edmé Boursault)
Tespis, primer dramaturg
  • Jean-Philippe Rameau: Platée (1745, 31-5, Grande Écurie, Palau de Versailles; Adrien-Joseph Le Valois d'Orville), "opéra-ballet bouffon"
  • Anton Friedrich Fischer: Thespis i Thespis Traum (1801)
  • Franz Teyber: Alexander (1801, 13-6, Theater an der Wien, Viena; Emanuel Schikaneder), al pròleg
  • Arthur Sullivan: Thespis, or The gods grown old (1871, 26-12, Gaiety Theatre, Londres; W. S. Gilbert), música conservada només en part
Alcman, poeta espartà
  • Franz Lehár: de:Der Göttergatte (1904, 20-1, Carltheater, Viena; Victor Léon i Leo Stein), opereta
Safo, poetessa de Lesbos
Safo i Alceu, poetes
  • Thomas Clayton: The passion of Sappho (1711)
  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet
  • Johann Paul Aegidius Martini "il Tedesco": Sapho (1794)
  • Johann Simon Mayr: Saffo, ossia I riti d'Apollo Leucadio (1794, 18-2, T. La Fenice, Venècia; Simeone Antonio Sografi)
  • Anton Reicha: Sapho (1822, Hippolyte Cournol, Adolphe Joseph Simonis Emois)
  • Johannes Bernardus van Bree: Saffo (1834)
  • Giovanni Pacini: Saffo (1840, 29-11, T. San Carlo, Nàpols; Salvatore Cammarano)
  • Charles Gounod: Sapho (1851, 16-4, Opéra, Salle Le Pelletier, París; Émile Augier)
  • Nikolai Korndorf: MR (Marina i Rainer)
Telèsil·la, poetessa d'Argos
Tirteu, poeta espartà
  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques. The libretto was written by (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet
Anacreont, poeta líric grec
  • Jean-Philippe Rameau: Anacréon (1754, 23-10, Palau de Fontainebleau; Louis de Cahusac)
  • Jean-Philippe Rameau: Anacréon: acte afegit a Les surprises de l'amour (1748) (1757, 30-5, T. du Palais-royal, París; Gentil-Bernard)
  • Joseph Legros: Anacréon (1782)
  • André Grétry: Aspasie (1789, 17-3, Opéra, París; Étienne Morel de Chédeville)
  • André Grétry: Anacréon chez Polycrate (1797, 17-1, Opéra, París; Jean Henry Guy)
  • Saverio Mercadante: Anacreonte in Samo (1820, 1-8, T. San Carlo, Nàpols; Giovanni Schmidt)
  • Luigi Cherubini: Anacréon, ou L'Amour fugitif (1803, 4-10, Opéra, París; C. R. Mendouze)
Falaris, tirà d'Agrigent
Hieró I, tirà de Siracusa
  • Bernardo Sabadino: Hierone tiranno di Siracusa (1688, Aurelio Aureli)
  • Alessandro Scarlatti: Gerone, tiranno di Siracusa (1692, Aurelio Aureli)
  • Francesco Gasparini: Gerone, tiranno di Siracusa (1700, Aurelio Aureli)
  • Johann Adolph Hasse: Gerone, tiranno di Siracusa (1727, 19-11, Nàpols; Aurelio Aureli)
Polícrates de Samos, tirà de Samos
  • André Grétry: Anacréon chez Polycrate (1797, 17-1, Opéra, París; Jean Henry Guy)
  • Saverio Mercadante: Anacreonte in Samo (1820, 1-8, T. San Carlo, Nàpols; Giovanni Schmidt)
  • Victorino Echevarría López: El anillo de Polícrates (ca. 1940)
Clístenes de Sició, tirà de Sició
Agarista, filla seva
Mègacles II, noble atenenc:
Empèdocles, filòsof
  • Hermann Reutter: Der Tod des Empedokles (1966, Hermann Reutter)
Candaules, rei de Lïdia
  • Pietro Andrea Ziani: Candaule Re di Lidia (1679, Alessandro Morselli)
  • Domenico Gabrielli: Il Gige in Lidia (1683)
  • Domenico Natale Sarri: Candaule re di Lidia (1706, Adriano Morselli)
  • Alfred Bruneau: Le roi Candaule (1920, 1-12, Opéra-comique, París; Maurice Donnay)[57]
  • Alexander von Zemlinsky: Der König Kandaules (1935, estr. 1991)
  • Väinö Raitio: Lyydian kuningas (1937, Eino Leino)
Giges, rei de Lídia
  • Domenico Gabrielli: Il Gige in Lidia (1683)
  • Bartolomeo Bernardi: Il Gige fortunato divertimento teatrale (1703, 26-8, Sophie Amalienborg, Copenhaguen; desconegut)
  • Domenico Natale Sarri: Candaule re di Lidia (1706, Adriano Morselli)
  • Alfred Bruneau: Le roi Candaule (1920, 1-12, Opéra-comique, París; Maurice Donnay)[57]
  • Alexander von Zemlinsky: Der König Kandaules (1935, estr. 1991)
  • Väinö Raitio: Lyydian kuningas (1937, Eino Leino)
  • August Baeyens: De Ring van Gyges (1945)
Aliates II, rei de Lídia
Cressus, rei de Lídia
Atis, fill del rei Cressus de Lídia
  • Johann Philipp Förtsch: Der Hochmüthige, Gestürzte und wieder erhabene Croesus (1684, Schauplatz am Gänsemarkt, Hamburg; Lucas Bastel, traduït de Nicolò Minato)
  • Reinhard Keiser: Der Hochmüthige, Gestürzte und wieder erhabene Croesus (1710, revisió 1730; Operntheater, Hamburg; Lucas Bastel, traduït de Nicolò Minato)
Temístocles, general i polític atenenc
  • Antonio Draghi: Temistocle in Persia (1681)
  • Antonio Gianettini: Temistocle in bando (1683)
  • Giovanni Battista Bononcini, Giovanni Lorenzo Lulier, A. Ziani: Temistocle in Bando (1698)
  • Marc'Antonio Ziani: Temistocle (1718, Apostolo Zeno)
  • Nicola Porpora: Temistocle (1718, 1-10, Hof, Viena; Apostolo Zeno)
  • Fortunato Chelleri: Il Temistocle (1721, A. Zeno)
  • Georg Reutter: La generosità di Artaserse con Temistocle (1731, Giovanni Claudio Pasquini)
  • Antonio Caldara: Temistocle (1736, 4-11, Hoftheater, Viena; Pietro Metastasio)[27]
  • Giovanni Chinzer: Il Temistocle (1737, Metastasio)
  • Gaetano Latilla: Temistocle (1737, Metastasio)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Il Temistocle (1737, Metastasio)
  • Antonio Pampani: Artaserse Longimano (1737, Metastasio)
  • Giovanni Alberto Ristori: Il Temistocle (1738, Metastasio)
  • Francesco Poncini Zilioli: Il Temistocle (1739, Metastasio)
  • Andrea Bernasconi: Temistocle (1740, Metastasio)
  • Francesco Maggiore: Il Temistocle (1743, Metastasio)
  • Nicola Porpora: Il Temistocle (1743, 22-2, T. at the Haymarket, Londres; P. Metastasio)
  • Antonio Costantini: Il Temistocle (1744, Metastasio)
  • Filippo Finazzi: Il Temistocle (1746, Metastasio)
  • Giovanni Verocai: Temistocle in bando (1747, Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: Temistocle (1757, 18-12, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Gennaro Manna: Temistocle (1761, Metastasio)
  • Josep Duran: Temistocle (1762, 4-11, T. de la Santa Creu, Barcelona; Pietro Metastasio)
  • Johann Otto Uhde: Temistocle (1762, Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: Temistocle (1765, 4-11, Schlosstheater, Ludwigsburg; P. Metastasio)
  • Carlo Monza: Temistocle (1766, Metastasio)
  • Johann Christian Bach: Temistocle (1772, 5-11, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
  • Giovanni Angelo Brunetti: Temistocle (1776, Metastasio)
  • Augustin Ullinger: Temistocle (1777, Metastasio)
  • Luigi Guido Beltrami: Temistocle (1780, Metastasio)
  • Domenico Cimarosa: Artaserse (1784, 26-12, T. Regio, Torí; P. Metastasio)
  • François-André Danican Philidor: Thémistocle (1785, 13-10, Palau de Fontainebleau; Étienne Morel de Chédeville)
  • Rodolphe Kreutzer: La journée de Marathon, ou, Le triomphe de la liberté (1793, 15-8, T. national, París; Jean-François Guéroult)[58]
  • Pablo del Moral: Temístocles (1800, Vicente Rodríguez de Arellano, a partir de P. Metastasio)
  • Giovanni Pacini: Temistocle (1823, 23-8, T. Giglio, Lucca; Pietro Anguilessi a partir de Metastasio)
Aristides d'Atenes, polític atenenc
  • Luigi Guido Beltrami: Temistocle (1780, Metastasio)
  • Antonio Vivaldi: Aristide RV 698 (1735, tardor, T. San Samuele, Venècia; Carlo Goldoni?), "dramma eroico-comico", partitura perduda
  • Rodolphe Kreutzer: La journée de Marathon, ou, Le triomphe de la liberté (1793, 15-8, T. national, París; Jean-François Guéroult)[58]
Milcíades, general atenenc
Cal·límac, general d'Atenes
;Mnesífil, polític i orador
  • Rodolphe Kreutzer: La journée de Marathon, ou, Le triomphe de la liberté (1793, 15-8, T. national, París; Jean-François Guéroult)[58]
Rei Aristodem de Messènia
  • Stefano Pavesi: Aristodemo (1807, 15-8, T. San Carlo, Nàpols; Gaetano Rossi)[59]
  • Michele Carafa: Il sacrifizio d'Epito (1819, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Albinoni)
Aristòmenes, rei de Messènia
  • Giovanni Felici Sances: Aristomene Messenio (1670, N. Minato)
Cleòmenes I, rei d'Esparta
  • Giuseppe Porsile: Telesilla (1729, G. C. Pasquini)
  • Francesco Araja: Cleomene (1731)
  • Stefano Pavesi: Aspasia e Cleomene (1812, 10, T. della Pergola, Florència; llibretista desconegut)[60]
  • Pavlos Carrer: Μαραθών-Σαλαμίς (Marazón-Salamis) (1866, estrena: 2003, 14-2, T. Olimpia, Atenes; A. Martzokis, A. Kapsokefalos)
Leònides I, rei d'Esparta
Rei Pausànies d'Esparta
Leònides II, rei d'Esparta
Agis II, rei d'Esparta
Agesilau II, rei d'Esparta
Timea, esposa seva
Lisandre, general espartà
Clearc d'Esparta, militar
  • Antonio Francesco Tenaglia: Il Clearco (1661, L. Cottesi)
  • Domenico Gabrielli: Clearco in Negroponte (1685)
  • Giovanni Lorenzo Lulier: Clearco in Negroponte (1695)
  • Carlo Francesco Cesarini: Clearco in Negroponte (1695)
  • Tommaso Bernardo Gaffi: Clearco in Negroponte (1695)
Epaminondes i Pelòpides, generals tebans
Reina Artemísia I de Cària i el seu amant Dardamis
Pèricles, estadista atenenc
Aspàsia de Milet, milèsia, amant de Pèricles i mecenes
  • Agostino Steffani: La libertà contenta (1693, Bartolomeo Ortensio Mauro)
  • André Grétry: Aspasie (1789, 17-3, Opéra, París; Étienne Morel de Chédeville)
  • Louis-Joseph Saint-Amans: Aspasie (1794)
Sòcrates, filòsof grec
  • Marc' Antonio Ziani: Alcibiade (1680)
  • Antonio Draghi: La patienza di Socrate con due mogli (1680)
  • Antonio Caldara (1r acte), Georg Reutter (2n i 3r): La patienza di Socrate con due mogli (1731, 4-11, Hoftheater, Viena; Nicolò Minato)[64]
  • Francisco António de Almeida: La pacienza di Socrate (1733)
  • Giuseppe Carcani: Alcibiade (1746)
  • Georg Philipp Telemann: Der geduldige Sokrates (1721, Johann Ulrich König)
  • Erik Satie: Socrate (1918, Victor Cousin, drama simfònic)
  • Georg Katzer: Gastmahl, oder über die Liebe (1987)
  • Peter Schat: Symposion (1994, Gerrit Komrij)
  • Graciane Finzi: Le dernier jour de Socrate (1997)
  • Boudewijn Buckinx: Socrates (1997)
Anaxàgores i Zenó d'Elea, filòsofs
  • André Grétry: Aspasie (1789, 17-3, Opéra, París; Étienne Morel de Chédeville)
Anaximandre, filòsof
Plató, filòsof
Arístip de Cirene, filòsof cirenaïc
  • Rodolphe Kreutzer: Aristippe (1808, 24-5, Opéra, París; Pierre-François-Félix-Joseph Giraud, M.T. Leclercq)[65]
Aristòfanes, comediògraf
  • André Grétry: Aspasie (1789, 17-3, Opéra, París; Étienne Morel de Chédeville)
Aristòfanes i Xenofont, filòsof i historiador
Alcibíades, polític i estrateg
Timandra, amant d'Alcibíades
  • Giacomo Cordella: Alcibiade (1825, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Prividali)
Eurímac de Tebes, general tebà
Fídies, escultor grec
Praxíteles, escultor grec
  • Marc' Antonio Ziani: Alcibiade (1680)
  • Agostino Bonaventura Coletti: Prassitele in Gnido (1700)
  • Giuseppe Carcani: Alcibiade (1746)
  • Pierre-Joseph Candeille: Praxitèle ou La Ceinture (1800)
  • Celestí Sadurní i Gurguí: Phryné (ca. 1905, no estr.)
  • Edmund Eysler: Phryne (1906, opereta)
  • Bruno Ducol: Praxitèle
Frine, hetera i model
  • Camille Saint-Saëns: Phryné (1893, Lucien Augé de Lassus), òpera còmica
  • Celestí Sadurní i Gurguí: Phryné (ca. 1905, no estr.)
  • Edmund Eysler: Phryne (1906, opereta)
  • Lodovico Rocca: La morte di Frine (1919, Cesare Meano), leggenda tragica
Demòcrit, filòsof grec
Heràclit, filòsof
Diògenes, filòsof cínic
Pirró d'Elis, filòsof
Epictet de Hieràpolis, filòsof
  • Luigi Ricci: La lucerna di Epitteto (1827, carnestoltes, T. Nuovo, Nàpols; Giuseppe Checcherini)
Epicur, filòsof
Timoleó, militar i legislador de Sicília
  • Agostino Bonaventura Coletti: Timoleonte, cittadino di Corinto (1729)
  • Sebastiano Nasolini: Timoleone (1798)
Herostrat d'Efes, incendiari, destruí el temple d'Àrtemis d'Efes
Arquidàmia, reina consort d'Eudàmides I, rei d'Esparta
Cleònim d'Esparta, príncep
Rei Àreu I d'Esparta:
Dionís el Vell, tirà de Siracusa
  • Giovanni Domenico Partenio: Dionisio, overo La virtù trionfante del vizio (1681)
  • Giacomo Antonio Perti: Dionisio siracusano (1689)
  • Giuseppe Porsile: Meride e Selinunte (1721, Apostolo Zeno)
  • Nicola Porpora: Damiro e Pitia (1724, 12-10, Hoftheater, Múnic; Domenico Lalli)
  • Nicola Porpora: Meride e Selinunte (1726, carnestoltes, T. San Giovanni Cristostomo, Venècia; Apostolo Zeno)
  • Pietro Chiarini: Meride e Selinunte (1744, Apostolo Zeno)
Dionís el Jove, tirà de Siracusa
Timoleó, corinti, governant de Siracusa
Dió de Siracusa, polític
  • Pellegrino Tomeoni: Dione siracusano (1750, llibretista desconegut)
Filip II de Macedònia, rei de Macedònia
Olímpia de l'Epir, esposa seva
Eurídice I de Macedònia, reina, consort d'Amintes II de Macedònia
  • Giuseppe Boniventi (actes I-II) i Antonio Vivaldi (acte III): Filippo, re di Macedonia RV 715 (1720, 27-12, T. Sant'Angelo, Venècia; Domenico Lalli)[66]

Època hel·lenística

Aristòtil, filòsof
Alexandre el Gran, rei de Macedònia
  • Marc' Antonio Cesti: Alessandro, vincitor di se stesso (1651)
  • Francesco Lucio: Gl'amori di Alessandro magno e di Rossane (1651)
  • Benedetto Ferrari: Gli amori di Alessandro Magno, e di Rossane (1656, música perduda)
  • Giovanni Arrigoni: Gli amori di Alessandro Magno e di Rossane (1658)
  • Marc'Antonio Cesti: La magnanimità d'Alessandro (1662)
  • Giuseppe Tricarico: La generosità d'Alessandro (1662, Francesco Sbara)
  • Giovanni Antonio Boretti: Alessandro amante (1667)
  • Antonio Draghi: La lanterna di Diogene (1674)
  • Marc' Antonio Ziani: Alessandro Magno in Sidone (1679, Aurelio Aureli)
  • Bernardo Pasquini: Il Lisimaco (1681)
  • Giovanni Legrenzi: Lisimaco riamato da Alessandro (1682)
  • Antonio Draghi: Il nodo gordiano (1686)
  • Johann Philipp Förtsch: Der Grosse Alexander in Sidion (1688)
  • Giuseppe Boniventi: Il gran macedone (1690, 14-12, San Cassiano, Venècia; Giulio Pancieri)
  • Alessandro Scarlatti: La Statira (1690, Pietro Ottoboni)
  • Agostino Steffani: La superbia d'Alessandro (1690, Bartolomeo Ortensio Mauro)
  • Marc' Antonio Ziani: L'amante eroe (1691, Domenico David)
  • Johann Sigismund Kusser: Porus (1693)
  • Bernardo Sabadino: Talestri innamorata d'Alessandro Magno (1693, Aurelio Aureli)
  • Nicolaus Adam Strungk: Alexander Magnus (1698, llibretista desconegut)
  • Gottfried Finger: The rival queens, or The death of Alexander the Great (1701)
  • Francesco Mancini: Alessandro il Grande in Sidone (1706)
  • Bernardo Sabadino: Alessandro amante eroe (1706)
  • Gottfried Finger: Roxane und Alexanders Hochzeit (1708)
  • Augustin Reinhard Stricker: Alexanders und Roxanen Heyrath (1708, 10-12, Hoftheater, Berlín; Johann von Besser), música perduda
  • Fortunato Chelieri: Il gran Alessandro (1708)
  • Luigi Mancia: Alessandro in Susa (1708)
  • Thomas Clayton: The feast of Alexander (1711)
  • Fortunato Chelieri: Alessandro fra' le amazoni (1715)
  • Francesco Bartolomeo Conti: Alessandro in Sidone (1721)
  • Georg Friedrich Haendel: Alessandro (1726, 5-5, King's T., Londres; Paolo Antonio Rolli)
  • Giovanni Battista Bononcini: Alessandro in Sidone (1727)
  • Georg Reutter: La magnanimità di Alessandro (1729, Giovanni Claudio Pasquini)
  • Georg Friedrich Haendel: Poro, re dell'Indie (1731, 2-2, King's Theatre, Londres; Antonio Salvi)
  • Leonardo Vinci: Alessandro nelle Indie (1730, Carnestoltes, T. delle Dame, Roma; P. Metastasio)[46]
  • Nicola Porpora: Poro (1731, carnestoltes, T. regio, Torí; a partir de P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: Cleofide (1731, 13-9, Hoftheater, Dresden; Michelangelo Boccardi, a partir de Metastasio)
  • Luca Antonio Predieri: Alessandro nelle Indie (1731, P. Metastasio)
  • Georg Reutter: Alessandro il Grande (1732, Giovanni Claudio Pasquini)[67]
  • Francesco Mancini: Alessandro nelle Indie (1732)
  • Giovanni Battista Pescetti: Alessandro nelle Indie (1732, P. Metastasio)
  • Gaetano Maria Schiassi: Alessandro nelle Indie (1732, P. Metastasio)
  • Antonio Bioni: Alessandro nelle Indie (1734)
  • Johann Adolf Hasse: Alessandro nell'Indie (1736)
  • Domenico Sarro: Alessandro nelle Indie (1736, P. Metastasio)
  • Francesco Corselli: Alexandro en las Indias (1738, 19-12, T. del Buen Retiro, Madrid; P. Metastasio, traduït)[47]
  • Baldassare Galuppi: Alessandro nelle Indie (1738, carnestoltes, Teatro Regio Ducale Nuovo, Màntua; P. Metastasio)
  • Pietro Paradies: Alessandro in Persia (1738)
  • Giuseppe Arena: Alessandro in Persia (1741)
  • Leonardo Leo: L'Alessandro (1741)
  • Giovanni Battista Pescetti: Alessandro in Persia (1741, F. Vanneschi; pastitx)
  • Giuseppe Ferdinando Brivio: Alessandro nelle Indie (1742)
  • Francesco Antonio Uttini: Alessandro nelle Indie (1743, P. Metastasio)
  • José de Nebra: No todo indicio es verdad y Alexandro en Asia (1744, Coliseo de la Cruz, Madrid; José Parra), "drama harmónico"; música perduda.
  • Niccolò Jommelli: Alessandro nell'Indie (1744, 26-12, T. Bonaccosi, Ferrara; P. Metastasio)
  • Christoph Willibald Gluck: Poro (1744, 26-12, T. Regio, Torí; P. Metastasio)
  • Carl Heinrich Graun: Alessandro e Poro (1744)
  • Davide Pérez: Alessandro nelle Indie (1744; segona versió: 1765)
  • Pietro Chiarini: Alessandro nelle Indie (1745)
  • Girolamo Abos: Alessandro nelle Indie (1747, P. Metastasio)
  • Georg Christoph Wagenseil: Alessandro nelle Indie (1748, P. Metastasio)
  • Paolo Scalabrini: Alessandro nelle Indie (1749, Teatret Charlottenborg, Copenhaguen, P. Metastasio)
  • Giuseppe Scolari: Alessandro nelle Indie (1750, T. de la Santa Creu, Barcelona; P. Metastasio)
  • Giovanni Marco Rutini: Alessandro nelle Indie (1750, Pietro Metastasio)
  • Giovanni Battista Lampugnani: Alessandro sotto le tende di Dario (1751)
  • Ignazio Fiorillo: Alessandro nelle Indie (1752)
  • Giuseppe Scarlatti: Alessandro nelle Indie (1753, P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: Alessandro nelle Indie (1754, 20-1, T. San Carlos, Nàpols; P. Metastasio), segona versió
  • Baldassare Galuppi: Alessandro nelle Indie (1755, carnestoltes, Parma; P. Metastasio), tercera versió[48]
  • Francesco Araja: Alessandro nelle Indie (1755)
  • Pasquale Cafaro: La disfatta di Dario (1756)
  • Michelangelo Valentini: La sconfitta di Dario (1757, Carlo Diodato Morbilli)
  • Niccolò Piccinni: Alessandro nelle Indie (1758, P. Metastasio)
  • Ignaz Holzbauer: Alessandro nelle Indie (1759, carnestoltes, T. Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)[49]
  • Niccolò Jommelli: Alessandro nell'Indie (1760, 11-2, Herzogliches Theater, Stuttgart; P. Metastasio), nova versió
  • Daniel Barba: Alessandro neIle Indie (1761)
  • Gioacchino Cocchi: Alessandro neIle Indie (1761)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro nelle Indie (1761, tardor, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; P. Metastasio)
  • Tommaso Traetta: Alessandro nelle Indie (1762, P. Metastasio)
  • Giovanni Angelo Brunetti: Alessandro nelle Indie (1763)
  • Domenico Fischietti: Alessandro nelle Indie (1764)
  • Gregorio Sciroli: Alessandro nelle Indie (1764, P. Metastasio)
  • Luigi Maria Baldassare Gatti: Alessandro nelle Indie (1768)
  • Johann Gottlieb Naumann: Alessandro nelle Indie (1768)
  • Ferdinando Bertoni: Alessandro nelle Indie (1769)
  • Jan Antonín Koželuh: Alessandro nelle Indie (1769, hivern, Königliches Theater, Praga; P. Metastasio)
  • John Abraham Fischer: The Court of Alexander (1770)
  • Pasquale Anfossi: Alessandro nelle Indie (1772)
  • Giovanni Paisiello: Alessandro nelle Indie (1773, 26-12, T. di Corte, Mòdena; P. Metastasio)
  • Domenico Corri: Alessandro nelle Indie (1774)
  • Niccolò Piccinni: Alessandro nelle Indie (1774, P. Metastasio; 2a versió)
  • Giacomo Rust: Alessandro nelle Indie (1775, P. Metastasio)
  • Carlo Monza: Alessandro nelle Indie (1776)
  • Giovanni Paisiello: La disfatta di Dario (1776, carnestoltes, T. Argentina, Roma; Duca di S. Angelo Morbilli)
  • Luigi Marescalchi: Alessandro nelle Indie (1778)
  • Michele Mortellari: Alessandro nell'Indie (1778)
  • Antonio Calegari: Alessandro nelle Indie (1779)
  • Domenico Cimarosa: Alessandro nelle Indie (1781, 11-2, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro e Timoteo (1782, 6-4, T. dalla Corte, Parma; Gastone della Torre Rezzonico)
  • Nicolas-Jean le Froid de Méreaux: Alexandre aux Indes (1783)
  • Luigi Cherubini: Alessandro nelle Indie (1784, 4, Teatro nuovo regio ducale, Màntua; P. Metastasio)
  • Giovanni Francesco Bianchi: Alessandro nelle Indie (1785, P. Metastasio)
  • Luigi Caruso: Alessandro neIle Indie (1787)
  • Angelo Tarchi: Alessandro nelle Indie (1788, P. Metastasio)
  • Giuseppe Giordani: La disfatta di Dario (1789)
  • André-Frédéric Eler: Apelle et Campaspe (1789)
  • Pietro Alessandro Guglielmi: Alessandro neIle Indie (1789)
  • Angelo Tarchi: La generosità di Alessandro (1791, C. F. Badini)
  • Gaetano Valeri: Il trionfo di Alessandro sopra se stesso (1792, Antonio Meneghelli)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Apelle (1793)
  • André Grétry: Diogène et Alexandre (1794, no estrenada; Pierre-Sylvain Maréchal)
  • Giacomo Tritto: Apelle e Campaspe (1795, A. S. Sografi)
  • Bonifazio Asioli: La festa di Alessandro ossia Timoteo (1796)
  • Francesco Gnecco: Alessandro nelle Indie (1800)
  • Franz Teyber: Alexander (1801, 13-6, Theater an der Wien, Viena; Emanuel Schikaneder)
  • Matthäus Fischer: Alexander Magnus (1802)
  • Sigismund Ritter von Neukomm: Alexander am Indus (1804, 15/27-9, Sant Petersburg; Friedrich Wilhelm Hunnius)[50]
  • Gaetano Marinelli: Alessandro in Efeso (1810)
  • Peter Ritter: Alexander in Indien (Die Macedonier am Indus) (1811, 26-12, Hof- und Nationaltheater, Manheim; Georg Christian Römer, a partir de Pietro Metastasio)
  • Karol Kurpiński: Aleksander i Apelles (1815, 17-3, Teatr Narodowy Warszawski, Varsòvia; A. de la Ville de Mirmont, tradeuït per L. A. Dmuszewski;)[68]
  • Johann Nikolaus Götze: Alexander in Persien (1819, 8-5, Grossherzogliches Hoftheater, Weimar; Friedrich Peucer)
  • Giovanni Pacini: Alessandro nelle Indie (1824, 29-9, T. San Carlo, Nàpols; Giovanni Schmidt a partir de Metastasio)
  • Jean-François Lesueur: Alexandre à Babylone (1825, no representada; Pierre Baour-Lormian)
  • Marc-André Souchay: Alexander in Olympia (1940, 20-4, Opernhaus, Colònia; M-A. Souchay)
  • Gadžibekov Hacıbäyov: İsgändär vä çoban "Alexandre i el cérvol" (1947)
Hefestió de Pel·la, general macedoni, amic d'Alexandre
  • Marc' Antonio Cesti: Alessandro, vincitor di se stesso (1651)
  • Marc'Antonio Cesti: La magnanimità d'Alessandro (1662)
  • Giuseppe Tricarico: La generosità d'Alessandro (1662, Francesco Sbara)
  • Antonio Draghi: La lanterna di Diogene (1674)
  • Marc' Antonio Ziani: Alessandro Magno in Sidone (1679, Aurelio Aureli)
  • Johann Philipp Förtsch: Der Grosse Alexander in Sidion (1688)
  • Marc' Antonio Ziani: L'amante eroe (1691, Domenico David)
  • Gottfried Finger: The rival queens, or The death of Alexander the Great (1701)
  • Francesco Mancini: Alessandro il Grande in Sidone (1706)
  • Georg Reutter: Alessandro il Grande (1732, Giovanni Claudio Pasquini)
  • Pietro Paradies: Alessandro in Persia (1738)
  • John Abraham Fischer: The Court of Alexander (1770)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro e Timoteo (1782, 6-4, T. dalla Corte, Parma; Gastone della Torre Rezzonico)
  • André-Frédéric Eler: Apelle et Campaspe (1789)
  • Giacomo Tritto: Apelle e Campaspe (1795, A. S. Sografi)
  • Franz Teyber: Alexander (1801, 13-6, Theater an der Wien, Viena; Emanuel Schikaneder)
  • Johann Nikolaus Götze: Alexander in Persien (1819, 8-5, Grossherzogliches Hoftheater, Weimar; Friedrich Peucer)
Perdicas d'Orèstia, general macedònic
  • Giovanni Porta: La costanza combattuta in amore (1716)
  • Giuseppe Paganelli: Barsina (1742)
Taís, cortesana grega
  • Johann Philipp Förtsch: Der Grosse Alexander in Sidion (1688)
  • Thomas Clayton: The feast of Alexander (1711)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro e Timoteo (1782, G. della Torre Rezzonico)
  • Johann Nikolaus Götze: Alexander in Persien (1819, 8-5, Grossherzogliches Hoftheater, Weimar; Friedrich Peucer)
Barsina, amant d'Alexandre el Gran
  • Giovanni Porta: La costanza combattuta in amore (1716)
  • Giuseppe Paganelli: Barsina (1742)
Barsina o Estàtira, filla de Darius III, primera esposa d'Alexandre el Gran
  • Giuseppe Tricarico: La generosità d'Alessandro (1662, Francesco Sbara)
  • Giovanni Porta: La costanza combattuta in amore (1716)
  • Giuseppe Paganelli: Barsina (1742)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro e Timoteo (1782, 6-4, T. dalla Corte, Parma; Gastone della Torre Rezzonico)
  • Alessio Prati: Olimpia (1786, a partir de Voltaire)
  • Gasparo Spontini: Olimpie (1819, 22-12, Opéra, París; Joseph Marie Armand Michel Dieulafoy, Charles Brifaut), com a Arzana
Roxana, esposa d'Alexandre el Gran
  • Francesco Lucio: Gl'amori di Alessandro Magno e di Rossane (1651)
  • Benedetto Ferrari: Gli amori di Alessandro Magno, e di Rossane (1656, música perduda)
  • Giovanni Arrigoni: Gli amori di Alessandro Magno di Rossane (1658)
  • Giovanni Antonio Boretti: Alessandro amante (1667)
  • Agostino Steffani: La superbia d'Alessandro (1690, Bartolomeo Ortensio Mauro)
  • Gottfried Finger: The rival queens, or The death of Alexander the Great (1701)
  • Gottfried Finger: Roxane und Alexanders Hochzeit (1708)
  • Augustin Reinhard Stricker: Alexanders und Roxanen Heyrath (1708, 10-12, Hoftheater, Berlín; Johann von Besser), música perduda
  • Giacomo Facco: Le regine di Macedonia (1710)
  • Georg Friedrich Haendel: Alessandro (1726, 5-5, King's T., Londres; Paolo Antonio Rolli)
  • John Abraham Fischer: The Court of Alexander (1770)
Cletus el Negre, soldat macedoni
  • Agostino Steffani: La superbia d'Alessandro (1690, Bartolomeo Ortensio Mauro)
  • Gottfried Finger: The rival queens, or The death of Alexander the Great (1701)
  • Georg Friedrich Haendel: Alessandro (1726, 5-5, King's T., Londres; Paolo Antonio Rolli), com a Clito
  • John Abraham Fischer: The Court of Alexander (1770)
Cal·lístenes d'Olint, filòsof i militar
Leònides de l'Epir
Cassandre, rei de Macedònia
  • Antonio Draghi: I pazzi abderiti (1675)
  • Antonio Draghi: Pirro (1675)
  • Johann Hugo von Wilderer: Il giorno di salute, overo Demetrio in Athene (1696?, Baron von Demanstein?)
  • Gottfried Finger: The rival queens, or The death of Alexander the Great (1701)
  • Giovanni Porta: La costanza combattuta in amore (1716)
  • Francesco Gasparini: Pirro (1717, A. Zeno)
  • Giuseppe Paganelli: Barsina (1742)
  • Alessio Prati: Olimpia (1786, a partir de Voltaire)
  • Gasparo Spontini: Olimpie (1819, 22-12, Opéra, París; Joseph Marie Armand Michel Dieulafoy, Charles Brifaut)
  • Saverio Mercadante: Statira (1853, 8-1, T. San Carlo, Nàpols; Domenico Bolognese)
Antígon el Borni, rei d'Àsia
  • Carlo Pallavicino: Demetrio (1666)
  • Alessio Prati: Olimpia (1786, a partir de Voltaire)
  • Gasparo Spontini: Olimpie (1819, 22-12, Opéra, París; Joseph Marie Armand Michel Dieulafoy, Charles Brifaut)
  • Saverio Mercadante: Statira (1853, 8-1, T. San Carlo, Nàpols; Domenico Bolognese)
Rei Lisímac de Tràcia i Macedònia
Arsínoe II, esposa seva, princesa d'Egipte
Lisímac (príncep), fill seu
Ptolemeu Ceraune, rei de Macedònia
Rei Èumenes de Càrdia
Rei Àtal II de Pèrgam
Apel·les de Colofó, pintor tebà
Lísip, escultor
  • Bernardo Sabadino: Talestri innamorata d'Alessandro Magno (1693, Aurelio Aureli)
Timoteu, músic grec
  • Thomas Clayton: The feast of Alexander (1711)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro e Timoteo (1782, 6-4, T. dalla Corte, Parma; Gastone della Torre Rezzonico)
Bió d'Esmirna, poeta grec
  • Étienne Méhul: Bion (1800, 27-12, Salle Favart, París; François-Benoît Hoffman), opéra-comique
Nicocreó, rei de Salamina de Xipre
Anaxarc d'Abdera, filòsof
  • Antonio Sartorio: L'Anacreonte tiranno (1677, Gian Francesco Bussani) (el rei hi apareix com a Anacreonte)
  • Alessandro Scarlatti?: L'Anacreonte tiranno (1698, Gian Francesco Bussani)
Rei Filip V de Macedònia
Pirros, rei de l'Epir
Demetri Poliorcetes, rei de Macedònia
Eurídice de Cirene, esposa seva
  • Carlo Pallavicino: Demetrio (1666)
  • Giuseppe Felice Tosi: Pirro e Demetrio (1690, 11-1, San Giovanni Crisostomo, Venècia; Adriano Morselli)
  • Alessandro Scarlatti: Piro e Demetrio (1694, Adriano Morselli)
  • Nicolaus Adam Strungk: Pyrrhus und Demetrius (1696, llibretista desconegut)
  • Johann Hugo von Wilderer: Il giorno di salute, overo Demetrio in Athene (1696?, Baron von Demanstein?)
  • Antonio Pollarolo: Demetrio e Tolomeo (1702, A. Marchi)
  • Gaetano Pugnani: Demetrio a Rodi (1789, 20-4, T. Regio, Torí; Gian Domenico Boggio)[70]
Antígon II Gònates, rei de Macedònia
Berenice, la seva esposa
Alexandre II de l'Epir, rei de l'Epir
Rei Demetri II de Macedònia
Antígon III Dosó, rei de Macedònia
Filip V de Macedònia
Fíties, vídua de Demetri II de Macedònia

Rei Filip V de Macedònia
Rei Perseu de Macedònia
Demetri el Jove de Macedòniapríncep

  • Carlo Francesco Pallarolo: Filippo, re della Grecia (1706, P- G. Barziza)

Imperi Seleúcida

Seleuc I Nicàtor, rei de Síria, fundador de l'Imperi Seleúcida
Antíoc I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida
Antíoc I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida, i la seva esposa Estratònica de Síria
Arsinoe de Cirene, filla d'Antíoc I, reina consort de Cirene
Erasístrat, metge grec
  • Étienne Méhul: Stratonice (1792, 3-5, Salle Favart, París; François-Benoît Hoffmann)
Seleuc II Cal·línic, rei de l'Imperi Seleúcida
Antíoc III el Gran, rei de l'Imperi Seleúcida
Antíoc IV Epífanes, rei seleúcida
  • Marc' Antonio Ziani: Caio Popilio (1704, Donato Cupeda)
  • Ignaz von Seyfried: Salomonäa und ihre Söhne (1818, 21-11, T. an der Wien, Viena; Ignaz Franz Castelli)
  • Anton Rubinstein: en:Die Maccabäer (1875, 17-4, Hofoper, Berlín; Salomon Hermann Mosenthal)
Demetri I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida
Demetri II Nicàtor, rei de l'Imperi Seleúcida

Roma antiga i pobles preromans europeus: monarquia i república

Etruscs i monarquia romana

Mecenci, llegendari rei etrusc

Ròmul, fundador llegendari i primer rei de Roma

  • Bernardo Sabadino: Eraclea, o Il ratto delle sabine (1696, G. Cesare Godi)
  • Marc' Antonio Ziani: Il Romolo (1702, Donato Cupeda)
  • Carlo Luigi Pietragrua: Romolo e Tazio (1722, V. Cassani)
  • Johann Paul Kunzen: Die heldenmüthigen Schäfer Romulus und Remus (1724)
  • Francesco Corselli: La cautela en la amistad y robo de las sabinas (1735, Coliseo de los Caños del Peral, Madrid ; Juan de Agramont y Toledo)[79]
  • Gaetano Latilla i Domènec Terradellas: Romolo (1739)
  • Antonio Pampani: La caduta d'Amulio (1747)
  • Johann Adolf Hasse: Romolo ed Ersilia (1765, 6-8, Innsbruck; Pietro Metastasio)[80]
  • Josef Mysliveček: Romolo ed Ersilia (1773)
  • János Fusz: Romulus und Remus (1814)

Rem, germà de Ròmul, fundador de Roma

  • Johann Paul Kunzen: Die heldenmüthigen Schäfer Romulus und Remus (1724)
  • János Fusz: Romulus und Remus (1814)

Titus Taci, rei llegendari dels sabins

Numa Pompili, llegendari rei de Roma

Tul·li Hostili, tercer rei de Roma

  • Antonio Draghi: Tullio Hostilio, aprendo il tempio di Giano (1682, festa musicale)
  • Marc' Antonio Ziani: Tullo Ostilio (Alba soggiogata da Romani) (1685, Adriano Morselli)
  • Giuseppe Vignola: Il Tullo Ostilio (1707, Carlo de Petris)
  • Giovanni Battista Pescetti: I tre difensori della patria (1729, A. Morselli)
  • Giuseppe Gazzaniga: Tullo Ostilio (1784)
  • Domenico Cimarosa: Gli Orazi e i Curiazi (1796, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Antonio Simeone Sografi)
  • Ennio Porrino: Gli Orazi (1939, C. Guastalla)

Anc Marci, quart rei de Roma

  • Stefano Pavesi: Anco Marzio (1822, primavera, T. San Carlo, Nàpols; Giovanni Schmidt)

Servi Tul·li, sisè rei de Roma

Tarquini el Superb, últim rei de Roma

Túl·lia Minor, filla de Servi Tul·li, esposa de Tarquini el Superb

  • Giovanni Domenico Freschi: Tullia superba (1678)
  • Giovanni Maria Ruggieri: La saggia pazzia di Giunio Bruto (1698, Lotto Lotti)

Luci Tarquini Col·latí, cònsol romà, marit de Lucrècia

  • Giovanni Maria Ruggieri: La saggia pazzia di Giunio Bruto (1698, Lotto Lotti)
  • Reinhard Keiser: Die kleinmüthige Selbst-Mörderin Lucretia,
    oder Die Staats-Thorheit des Brutus     (1705)
  • Alessandro Scarlatti: Il trionfo della libertà (1707, Girolamo Frigimelica Roberti)
  • José de Nebra: Donde hay violencia, no hay culpa (1744, Palacio del Duque de Medinaceli, Madrid; Nicolás González Martínez), sarsuela
  • František Dussek_ Roma salvata, ossia Il Bruto (1816, primavera, T. San Luca, Venècia; Girolamo Canestrari)[83]
  • Heinrich Marschner: Lucretia (1827, 17-1, Danzigertheater, Gdańsk; Joseph August Eckschlager)
  • Charles Lefebvre: Lucrèce (1878)
  • Ottorino Respighi: Lucrezia (1937, 24-3, T. alla Scala, Milà; Claudio Guastalla)
  • Benjamin Britten: The rape of Lucretia (1946)

Sext Tarquini, fill de Luci Tarquini el Superb

  • Giovanni Domenico Freschi: Tullia superba (1678)
  • Reinhard Keiser: Die kleinmüthige Selbst-Mörderin Lucretia,
    oder Die Staats-Thorheit des Brutus     (1705)
  • Antonio Caldara, Carlo Francesco Cesarini, Alessandro Scarlatti:
    Giunio Bruto ovvero La caduta de' Tarquini (1711, Viena; Giuseppe Sinibaldi?)
  • Casimir Schweizelsperg: Die romanische Lucrezia (1715)[84]
  • Johann Joseph Fux: Costanza e fortezza (1723, com a Titus Tarquinius)
  • Nicola Bonifacio Logroscino: Il Giunio Bruto (1748)
  • Heinrich Marschner: Lucretia (1827, 17-1, Danzigertheater, Gdańsk; Joseph August Eckschlager)
  • Charles Lefebvre: Lucrèce (1878)
  • Ottorino Respighi: Lucrezia (1937)
  • Benjamin Britten: The rape de Lucretia (1946)

Turn Edoni, llegat d'Arícia
Octavi Mamili, militar romà, aliat de Tarquini

Arrunt, fill de Tarquini el Superb

Lucrècia, noble romana violada per Sext Tarquini (personatge llegendari)

  • Reinhard Keiser: Die kleinmüthige Selbst-Mörderin Lucretia,
    oder Die Staats-Thorheit des Brutus     (1705)
  • Alessandro Scarlatti: Il trionfo della libertà (1707, Girolamo Frigimelica Roberti), personatge mut
  • Casimir Schweizelsperg: Die romanische Lucrezia (1715)
  • José de Nebra: Donde hay violencia, no hay culpa (1744, Palacio del Duque de Medinaceli, Madrid; Nicolás González Martínez), sarsuela
  • Heinrich Marschner: Lucretia (1827, 17-1, Danzigertheater, Gdańsk; Joseph August Eckschlager)
  • Charles Lefebvre: Lucrèce (1878)
  • Ottorino Respighi: Lucrezia (1937, 24-3, T. alla Scala, Milà; Claudio Guastalla)
  • Benjamin Britten: The rape de Lucretia (1946)

Luci Juni Brut, polític romà, fundador de la República Romana

Turn Api Herdoni Aricí, noble romà

Tit Juni Brut i Tiberi Juni Brut, fills de Luci Juni Brut

Aristodem de Cumes, tirà de Cumes

Lars Porsenna, rei etrusc de Clusium

Gai Muci Escevola, heroi llegendari romà

Clèlia, personatge de l'antiga Roma, potser llegendari

Horaci Còcles, heroi romà

Publi Valeri Publícola I, cònsol romà

Tit Juni Brut, fill del fundador de la República

República romana primerenca (510 aC - 275 aC)

Coriolà, heroi romà llegendari

Luci Manli Capitolí Imperiós, magistrat i dictador

Tit Manli Imperiós Torquat, dictador

Gai Fabrici Luscí, cònsol romà

Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí, decemvir de Roma
Luci Virgini, polític romà
Virgínia, la seva filla, llegendària

Marc Furi Camil, magistrat romà

  • Bernardo Sabadino: Furio Camillo (1686, Lotto Lotti)
  • Giacomo Antonio Perti: Furio Camillo (1692, M. Noris)
  • Carlo Luigi Pietragrua: Camillo generoso (1693)
  • Bernardo Sabadino: Furio Camillo (1697, M. Noris)
  • Giovanni Pacini: Furio Camillo (1839, 26-12, T. Apollo, Roma; Jacopo Ferretti)

Marc Manli Capitolí, militar romà
Ponci Comini, militar romà

  • Giovanni Pacini: Furio Camillo (1839, 26-12, T. Apollo, Roma; Jacopo Ferretti)

Publi Manli Capitolí, polític i militar romà

  • Carlo Luigi Pietragrua: Camillo generoso (1693)

Brennus, cabdill dels senons

Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

  • Johann Hugo von Wilderer: Quinto Fabio Massimo, ovvero Le Gare d'Ercole e d'Amore (1697, Giorgio Maria Rapparini)
  • Giuseppe Nicolini: Quinto Fabio Rutiliano (1802)

Gai Valeri Potit Flac, cònsol
Publi Corneli Calussa, pontífex màxim
Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

  • Stefano Pavesi: Le danaidi romane (1816, carnestoltes, T. La Fenice, Venècia; Antonio Simeone Sografi)

Luci Papiri Cursor Mugil·là, cònsol i dictador
Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

  • Francesco Gasparini: Lucio Papirio (1713, Antonio Salvi)
  • Luca Antonio Predieri: Lucio Papirio (1714, Villa Medici, Pratolino ; A. Salvi)[91]
  • Giuseppe Maria Orlandini: Lucio Papirio (1717)
  • Antonio Caldara: Lucio Papirio dittatore (1719, 4-11, Kaiserhof, Viena; Apostolo Zeno)[92]
  • Antonio Pollarolo: Lucio Papirio dittatore (1720, 26-12, T. San Giovanni Crisostomo, Venècia; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1725, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1728, Teatro de’ Nobili detto del Pavone, Perusa; Apostolo Zeno)
  • Geminiano Giacomelli: Lucio Papirio dittatore (1729, primavera, T. ducale, Parma; Apostolo Zeno)
  • Antonio Bioni: Lucio Papirio dittatore (1732)
  • Giovanni Porta: Lucio Papirio dittatore (1732, 17-5, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Georg Friedrich Haendel: Lucio Papirio dittatore (1732, 23-5, King’s Theatre am Haymarket, Londres; A. Zeno), pastitx
  • Leonardo Leo: Lucio Papirio (1735)
  • Ignaz Holzbauer: Lucio Papirio dittarore (1737, 12-10, Theater, Holešov, República Txeca; A. Zeno)[93]
  • Nicola Bonifacio Logroscino: Quinto Fabio (1738)
  • Francesco Zoppis: Lucio Papirio dittatore (1739, tardor, Theater am Tummelplatz, Graz; A. Zeno), pastitx
  • Johann Adolf Hasse: Lucio Papirio dittarore (1742, 18-1, Kleines Kurfürstliches Theater, Dresden; A. Zeno)
  • Carl Heinrich Graun: Lucio Papirio (1744, 4-1, Königliche Hofoper, Berlín; A. Zeno)
  • Gennaro Manna: Lucio Papirio dittatore (1748, 11-2, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Baldassare Galuppi: Lucio Papirio (1751, T. pubblico, Reggio nell'Emilia; A. Zeno)
  • Ignazio Balbi: Lucio Papirio (1752, 26-12, T. Regio, Torí; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1756, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Apostolo Zeno)
  • Giovanni Paisiello: Lucio Papirio dittarore (1767, 30-6, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
  • Pasquale Anfossi: Lucio Papirio (1771, carnestoltes, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Ferdinando Bertoni: Quinto Fabio (1778, 31-1, Teatro Interinale, Milà; A. Zeno)
  • Dmitri Bortnianski: Quinto Fabio (1778, 26-12, Teatro ducale, Mòdena; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1779, T. Sant'Agostino, Gènova; Apostolo Zeno)
  • Giovanni Battista Borghi: Quinto Fabio (1780, 21-1, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1780, 10, T. della città, Alessandria; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Il Quinto Fabio (1782, T. Nazari, Cremona; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1783, 7-1, T. Argentina, Roma; A. Zeno), nova versió
  • Compositor desconegut: Il Quinto Fabio (1787, carnestoltes, Teatro dei Quattro Cavalieri Associati, Pavia; Apostolo Zeno)
  • Gaetano Marinelli: Lucio Papirio (Quinto Fabio) (1791, 30-5, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Quinto Fabio (1794, tardor, Accademia degli Avvalorati, Livorn; A. Zeno)
  • Domenico Puccini: Il trionfo di Quinto Fabio (1810)
  • Giuseppe Nicolini: Quinto Fabio (1811)
  • João Guilherme Bell Daddi: Il trionfo di Quinto Fabio (ca. 1860)

Guerres Púniques

Gai Aquil·li Flor, general i cònsol romà

Marc Atili Règul, cònsol i general romà
Luci Manli Vulsó Llong, cònsol

Amílcar Barca, general cartaginès

Àsdrubal (fill de Giscó), general cartaginès

Aníbal, sobirà cartaginès

Sifax, rei del poble libi dels massesils i de Numídia

Masinissa I, primer rei de Numídia

Sofonisba, noble cartaginesa, filla d'Asdrúbal Giscó

Jugurta, rei de Numídia

Quint Fabi Màxim Berrugós, general romà

  • Antonio Caldara: I due dittatori (1726, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)
  • Nicola Bonifacio Logroscino: Quinto Fabio (1738)
  • Pasquale Anfossi: Quinto Fabio (1771)
  • Ferdinando Bertoni: Quinto Fabio (1778)
  • Dmitrij Bortnianskij: Quinto Fabio (1778)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1780, 10, T. della città, Alessandria; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1783, 7-1, T. Argentina, Roma; A. Zeno), nova versió
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Quinto Fabio (1794)
  • João Guilherme Bell Daddi: Il trionfo di Quinto Fabio (ca. 1860)
  • Jules Massenet: Roma (1912, 17-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; Henri Cain)

Quint Fabi Màxim, cònsol romà

  • Antonio Caldara: I due dittatori (1726, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)

Marc Porci Cató Censorí, cònsol, militar i autor romà

  • Giovanni Buonaventura Viviani: Scipione africano (1678, Tebaldo Fattorini, a partir de N. Minato)
  • Reinhard Keiser: L'amore verso la patria, Die Liebe gegen das Vaterland,
    oder Der sterbende Cato     (1715)
  • Gioacchino Albertini: Scipione Africano (1789)

Publi Corneli Escipió, militar i magistrat romà

Indíbil i Mandoni, cabdills dels ilergets

Publi Corneli Escipió Nasica, cònsol el 191 aC
Clàudia Quinta, matrona
Publi Claudi Pulcre, pare de Clàudia
Api Claudi Pulcre, germà de Claudia

  • Giuseppe Giordani: La vestale (1785, carnestoltes, T. Zagnoni, Bolonya; llibretista desconegut)[102] Claudi hi apareix com a Appio; Api Claudi com a Levinio
Publi Licini Cras Dives, cònsol i pontífex màxim

Publi Corneli Escipió Africà, general romà

  • Pietro Andrea Ziani: L'Annibale in Capua (1661, Nicolò Beregan)
  • Vincenzo Tozzi: L'Annibale in Capua (1664, Auberge d'Italia, La Valletta, Malta; Nicolò Beregan)
  • Antonio Draghi: Il fuoco eterno custodito dalle Vestali (1674)
  • Giovanni Buonaventura Viviani: Scipione africano (1678, Tebaldo Fattorini, a partir de N. Minato)
  • Antonio Draghi: Scipione preservatore di Roma (1690, N. Minato)
  • Carlo Ambrogio Lonati: Scipione africano (1692)
  • Nicolaus Adam Strungk: Scipio und Hannibal (1698, Christian Ludwig Boxberg)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Catone Uticense (1701, M. Noris) (com a Lucio)
  • Attilio Ariosti: I gloriosi presagi di Scipione Africano (1704, Donato Cupeda), trattenimento musicale
  • Antonio Caldara: Sofonisba (1708, tardor, T. San Giovanni Grisostomo, Venècia; F. Silvani)
  • Antonio Gianettini: Publio Scipione, ossia Il riparatore delle glorie romane (1710, llibretista desconegut)
  • Reinhard Keiser: L'amore verso la patria, Die Liebe gegen das Vaterland,
    oder Der sterbende Cato     (1715)
  • Andrea Stefano Fiorè: Publio Cornelio Scipione (1718, Agostino Piovene)
  • Luca Antonio Predieri: Sofonisba (1722, F. Silvani)
  • Luca Antonio Predieri: Scipione il giovane (1724, G. B. Bortolotti?)
  • Giuseppe Porsile: Scipione Africano, il maggiore (1730, G. C. Pasquini)
  • Carl Heinrich Graun: Scipio Africanus (1732, G. Fiedler)
  • Antonio Caldara: Scipione Africano il Maggiore (1735, 4-11, Hoftheater, Viena; F. Pasquini), "festa"
  • Luca Antonio Predieri: Il sogno di Scipione (1735, P. Metastasio)
  • Christoph Willibald Gluck: Sofonisba (1744, 18-1, T. Regio Ducale, Milà; F. Silvani i P. Metastasio), conservada en part
  • Francesco Araja: Scipione (1745, G. Bonecchi)
  • Nicola Conforto: Il sogno di Scipione (1745)
  • Niccolò Jommelli: Sofonisba (1746)
  • Christoph Nichelmann: Il sogno di Scipione (1746)
  • Paolo Scalabrini: La gara, o sia La pace degl'eroi (1746, 24-2, Theater am Gänsemarkt, Hamburg; Francesco Darbes, traduït per Antonio Peretti)
  • Andrea Bernasconi: Scipione dormendo (1755), pastoral
  • Andrea Bernasconi: Il trionfo della costanza (1756, P. Honory a partir de Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: Il sogno di Scipione (1758, 7-10, Varsòvia; P. Metastasio)
  • Tommaso Traetta: Sofonisba (1762, Mattia Verazi)
  • Francesco Antonio Uttini: Il sogno di Scipione (1764, P. Metastasio)
  • Hieronymus Mango: Il bagno di Scipione (1765, P. Metastasio, intermezzo)
  • Mattia Vento: Sofonisba (1766, Giovanni Gualberto Bottarelli)
  • Luciano Xavier dos Santos: Il sogno di Scipione (1768, Pietro Metastasio), serenata
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Il sogno di Scipione, K. 126 (1772, P. Metastasio)
  • António Leal Moreira: Siface e Sofonisba (1783, 5-7, Real Paço de Queluz, Portugal; Gaetano Martinelli)[100]
  • Giordano Giordani: Scipione (1788, E. Giusti)
  • Antonio Salieri: Annibale in Capua (1801, abril, T. Nuovo, Trieste; Antonio Simone Sografi)
  • Marcos António da Fonseca Portugal: La Sofonisba (1803, Giuseppe Del Mare)[104]
  • Stefano Pavesi: Il trionfo d'Emilia (1805, 9-2, T. alla Scala, Milà; Gaetano Rossi)[103]
  • Henrey Barraud: Numance (1955)

Publi Corneli Escipió Africà, general romà
Aluci, cabdill celtibèric de la regió de Cartagena

  • Alessandro Melani: Il trionfo della continenza considerato in Scipione Africano (1677, G. Montevecchi)
  • Johann Philipp Krieger: Der Großmüthige Scipio (1690)
  • Antonio Caldara: Scipione nelle Spagne (1722, 4-11, Hoftheater, Viena; A. Zeno), Aluci és Luceio
  • Alessandro Scarlatti: Scipione nelle Spagne (1714, Apostolo Zeno, Nicola Serino)
  • Leonardo Vinci: Publio Cornelio Scipione (1722, Bernardo Saddumene)
  • Georg Friedrich Haendel: Publio Cornelio Scipione (1726, 12-3, King's Theatre, Londres; Paolo Rolli): Aluci és Lucejo.
  • Leonardo Leo: Scipione nelle Spagne (1740, A. Zeno)
  • Baldassare Galuppi: Scipione in Cartagine (1742, 2-3, King’s Theatre in the Haymarket, Londres; Francesco Vanneschi),[105] Aluci apreix com a Lucejo
  • Antonio Sacchini: Scipione in Cartagena (1770, 8-1, Hoftheater, Múnic; Eugenio Giunti): Aluci hi apareix com a Lucejo
  • Antonio Rodríguez de Hita: Scipión en Cartagena (1770, Agustín Cordero)
  • Niccolò Piccinni: Scipione in Cartagena (1772, L. Giusti)
  • Johann Christian Bach: La clemenza di Scipione (1778, 4-4, King's Theatre at Haymarket, Londres; llibret anònim), Aluci hi apareix com a Luceio
  • Giuseppe Sarti: Scipione (1778, tardor, T. Casa Balbi, Mestre; Eugenio Giunti)
  • Franz Adam Veichtner: Scipio (1778, Palau dels ducs de Curlàndia, Jelgava, Letònia; Christoph Friedrich Neander?
  • Luigi Caruso: Scipione in Cartagena (1779, Bellini; Aluci hi apareix com a Lucejo)
  • Giuseppe Giordani: Scipione (1788, E. Giunti)
  • Domenico Cercià: Scipione in Cartagena (1801)
  • Giuseppe Farinelli: La caduta della nuova Cartagine (1803; Aluci hi apareix com a Illucio)
  • Giuseppe Farinelli: Scipione in Cartagena (1815, L. Andrioli)
  • Andreas Romberg: Die Großmuth des Scipio (1816)
  • Saverio Mercadante: Scipione in Cartagine (1820, 26-12, T. Argentina, Roma, Jacopo Ferretti), Aluci hi apareix com a Lucio

Publi Corneli Escipió Africà, general romà
Aluci, cabdill celtibèric de la regió de Cartagena (com a Lucejo)
Indíbil, cabdill dels ilergets

  • Jacopo Melani: Scipione nelle Spagne (1657, G. A. Moniglia)
  • Carlo Francesco Pallarolo: Publio Cornelio Scipione (1712, Agostino Piovene)
  • Alessandro Scarlatti: Scipione nelle Spagne (1714, A. Zeno)
  • Antonio Caldara: Scipione nelle Spagne (1722, 4-11, Hoftheater, Viena; A. Zeno)
  • Tomaso Albinoni: Scipione nelle Spagne (1724, A. Zeno)
  • Giovanni Antonio Giai: Publio Cornelio Scipione (1726, A. Piovene)
  • Geminiano Giacomelli: Scipione in Cartagine Nuova (1730, Frugoni)
  • Giovanni Battista Ferrandini: Scipione nelle Spagne (1732, A. Zeno)
  • Carlo Arrigoni: Scipione nelle Spagne (1739, A. Zeno)
  • Baldassare Galuppi: Scipione in Cartagine (1742, 2-3, King’s Theatre in the Haymarket, Londres; Francesco Vanneschi)[105]
  • Baldassare Galuppi: Scipione nelle Spagne (1746, 11, T. Sant'Angelo, Venècia; A. Piovene)
  • Ferdinando Bertoni: Scipione nelle Spagne (1768, A. Piovene)

Luci Emili Pau Macedònic, general romà, pare d'Escipió Emilià

Escipió Emilià, o Escipió Africà el Jove, general romà, fill adoptiu d'Escipió l'Africà

Gai Leli, general i cònsol romà

Marc Claudi Marcel III, cònsol i general romà, conqueridor de Siracusa

Espuri Postumi Albí, cònsol

Quint Publili Filó, cònsol i general

Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol

Aule Postumi Albí, propretor
Quint Cecili Metel Numídic, magistrat

Tit Quinti Flaminí I, magistrat i militar

Sext Eli Pet, militar i magistrat a Macedònia

Tiberi Semproni Grac III, militar i cònsol romà

  • Alessandro Scarlatti: Tito Sempronio Gracco (1702, Silvio Stampiglia; 1720, segona versió), com a Tito Sempronio

Gai Popil·li Laenes, cònsol, ambaixador a Síria

  • Marc' Antonio Ziani: Caio Popilio (1704, Donato Cupeda)

República romana tardana (147 aC - 27 aC)

Gai Semproni Grac, cònsol

Luci Opimi, cònsol romà
Gai Hostili Grac, fill de Gai Semproni Grac

Gai Mari, cònsol romà

Júlia Caesaris, esposa seva

Luci Corneli Sul·la, general i dictador

Cecília Metel·la Dalmàtica, quarta esposa de Luci Corneli Sul·la

Valèria Messala, esposa de Sul·la

  • Pietro Platania: Spartaco (1891, A. Ghislanzoni)

Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)

Primer triumvirat

Espàrtac, esclau traci, rebel contra Roma

Marc Licini Cras Dives I, patrici i polític

Tit Labiè, tribú de la plebs

  • Domenico Gabrielli: Le generose gare tra Cesare e Pompeo (1686, Rinaldo Galli)
  • Domenico Natale Sarri: Le gare generose tra Cesare e Pompeo (1706?)

Pompeu el Gran, militar i polític romà

Cornèlia Metel·la, primera esposa de Pompeu

Emília Escaura, segona esposa de Pompeu el Gran

  • Antonio Draghi: Il delizioso ritiro di Lucullo (1698, festa musical)
  • Leonardo Vinci: Catone in Utica (1728, 19-1, Carnestoltes, T. delle Dame, Roma; Pietro Metastasio)[107]
  • Leonardo Leo: Catone in Utica (1728, 26-12, Venècia, T. San Giovanni Crisostomo; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: Catone in Utica (1731, 26-12, Torí, T. Regio; P. Metastasio)
  • Georg Friedrich Haendel, Johann Adolf Hasse, Nicola Porpora, Leonardo Vinci, Antonio Vivaldi: Catone (1732, 4-11, Londres, King’s Theatre am Haymarket; P. Metastasio), pastitx
  • Giovanni Francesco Maria Marchi: Catone in Utica (1733, 26-12, Milà, T. Regio Ducale; P. Metastasio)
  • Pietro Torri: Catone in Utica (1736, carnestoltes, Múnic, Salvatortheater; P. Metastasio)
  • Antonio Vivaldi: Catone in Utica RV 705 (1737, 26-3, T. Filarmonico, Verona; P. Metastasio), falta la música de l'acte I.
  • Egidio Duni: Catone in Utica (1739, 26-12, T. della Pergola, Florència; P. Metastasio)
  • Rinaldo di Capua: Catone in Utica (1740, Lisboa, T. Condes; P. Metastasio)
  • Giuseppe Bonno, Galuppi, Hasse, etc.: Catone in Utica (1742, pastitx)
  • Giovanni Verocai: Cato (1743, primavera, Brunswick, Hoftheater; P. Metastasio)
  • Carl Heinrich Graun: Catone in Utica (1744, 24-1, Berlín, Königliche Hofoper; P. Metastasio)
  • Paolo Scalabrini: Catone in Utica (1744, 25-12, T. am Gänsemarkt, Hamburg; P. Metastasio)[108]
  • Gaetano Latilla: Catone in Utica (1747, Carnestoltes, Roma, T. Capranica; P. Metastasio)
  • Giovanni Ferrandini: Catone in Utica (1753, 12-10, Múnic, Residenztheater; P. Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: Catone in Utica (1754, 30-8, Stuttgart, Herzogliches Theater; P. Metastasio)
  • Gregorio Ballabene: Catone in Utica (1755, Carnestoltes, Macerata, Teatro; P. Metastasio)
  • Francesco Poncini Zilioli: Catone in Utica (1756, Carnestoltes, Parma, T. Ducale; P. Metastasio)
  • Vincenzo Legrenzio Ciampi: Catone in Utica (1756, 26-12, Venècia, T. San Benedetto; P. Metastasio)
  • Florian Leopold Gassmann: Catone in Utica (1761, 29-4, Venècia, T. San Samuele; P. Metastasio)
  • Johann Christian Bach: Catone in Utica (1761, 4-11, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Gian Francesco de Majo: Catone in Utica (1756, Carnestoltes, Torí, T. Regio; P. Metastasio)
  • Niccolò Piccinni: Catone in Utica (1770, 4-11, Mannheim, Hofteather; P. Metastasio)
  • Bernardo Ottani: Catone in Utica (1777, 4-11, Nàpols, T. San Carlo; P. Metastasio)
  • Francesco Antonelli Torre: Catone in Utica (1784, 4-10, Nàpols, T. San Carlo; P. Metastasio)
  • Gaetano Andreozzi: Catone in Utica (1787, Carnestoltes, Cremona, T. della Nobile Associazione; P. Metastasio)
  • Giovanni Paisiello: Catone in Utica (1789, 5-2, Nàpols, T. San Carlo; P. Metastasio)
  • Sebastiano Nasolini: Catone in Utica (1789, Carnestoltes, Venècia, T. San Samuele; P. Metastasio)
  • Peter Winter: Catone in Utica (1791, Ascensió, Venècia, T. San Benedetto; P. Metastasio)

Marc Licini Cras, general i polític romà

Julia Caesaris, filla de Cèsar, quarta esposa de Pompeu el Gran

  • Francesco Cavalli: Pompeo Magno (1666)
  • Alessandro Scarlatti: Il Pompeo (1683, Nicolò Minato)
  • Bernardo Sabadino: Pompeo continente (1690, Aurelio Aureli)
  • Giacomo Antonio Perti: Il Pompeo (1691)
  • Francisco García Fajer: Pompeo Magno in Armenia (1755, T. delle Dame, Roma; Anastasio Guidi)
  • Carlo Evasio Soliva: Giulia e Sesto Pompeo (1818, Benedetto Perotti)

Sext Pompeu, general romà, fill de Pompeu el Gran

Marc Porci Cató Uticense , polític romà

  • Antonio Draghi: Il delizioso ritiro di Lucullo (1698, festa musical)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Catone Uticense (1701, M. Noris)
  • Leonardo Vinci: Catone in Utica (1728, 19-1, Carnestoltes, T. delle Dame, Roma; Pietro Metastasio)[107]
  • Leonardo Leo: Catone in Utica (1728, 26-12, Venècia, T. San Giovanni Crisostomo; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: Catone in Utica (1731, 26-12, Torí, T. Regio; P. Metastasio)
  • Georg Friedrich Haendel, Johann Adolf Hasse, Nicola Porpora, Leonardo Vinci, Antonio Vivaldi: Catone (1732, 4-11, Londres, King’s Theatre am Haymarket; P. Metastasio), pastitx
  • Giovanni Francesco Maria Marchi: Catone in Utica (1733, 26-12, Milà, T. Regio Ducale; P. Metastasio)
  • Pietro Torri: Catone in Utica (1736, carnestoltes, Múnic, Salvatortheater; P. Metastasio)
  • Antonio Vivaldi: Catone in Utica RV 705 (1737, 26-3, T. Filarmonico, Verona; P. Metastasio), falta la música de l'acte I.
  • Egidio Duni: Catone in Utica (1739, 26-12, T. della Pergola, Florència; P. Metastasio)
  • Rinaldo di Capua: Catone in Utica (1740, Lisboa, T. Condes; P. Metastasio)
  • Giuseppe Bonno, Galuppi, Hasse, etc.: Catone in Utica (1742, pastitx)
  • Giovanni Verocai: Cato (1743, primavera, Brunswick, Hoftheater; P. Metastasio)
  • Carl Heinrich Graun: Catone in Utica (1744, 24-1, Berlín, Königliche Hofoper; P. Metastasio)
  • Paolo Scalabrini: Catone in Utica (1744, 25-12, T. am Gänsemarkt, Hamburg; P. Metastasio)[108]
  • Gaetano Latilla: Catone in Utica (1747, Carnestoltes, Roma, T. Capranica; P. Metastasio)
  • Giovanni Ferrandini: Catone in Utica(1753, 12-10, Múnic, Residenztheater; P. Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: Catone in Utica (1754, 30-8, Stuttgart, Herzogliches Theater; P. Metastasio)
  • Gregorio Ballabene: Catone in Utica (1755, Carnestoltes, Macerata, Teatro; P. Metastasio)
  • Francesco Poncini Zilioli: Catone in Utica(1756, Carnestoltes, Parma, T. Ducale; P. Metastasio)
  • Vincenzo Legrenzio Ciampi: Catone in Utica (1756, 26-12, Venècia, T. San Benedetto; P. Metastasio)
  • Florian Leopold Gassmann: Catone in Utica (1761, 29-4, Venècia, T. San Samuele; P. Metastasio)
  • Johann Christian Bach: Catone in Utica (1761, 4-11, T. San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Gian Francesco de Majo: Catone in Utica (1756, Carnestoltes, Torí, T. Regio; P. Metastasio)
  • Niccolò Piccinni: Catone in Utica (1770, 4-11, Mannheim, Hofteather; P. Metastasio)
  • Florido Tomeoni: Roma liberata dalla congiura di Catilina (1775, llibretista desconegut)
  • Bernardo Ottani: Catone in Utica (1777, 4-11, Nàpols, T. San Carlo; P. Metastasio)
  • Francesco Antonelli Torre: Catone in Utica (1784, 4-10, Nàpols, T. San Carlo; P. Metastasio)
  • Gaetano Andreozzi: Catone in Utica (1787, Carnestoltes, Cremona, T. della Nobile Associazione; P. Metastasio)
  • Giovanni Paisiello: Catone in Utica (1789, 5-2, Nàpols, T. San Carlo; P. Metastasio)
  • Sebastiano Nasolini: Catone in Utica (1789, Carnestoltes, Venècia, T. San Samuele; P. Metastasio)
  • Peter Winter: Catone in Utica (1791, Ascensió, Venècia, T. San Benedetto; P. Metastasio)
  • Antonio Salieri: Catilina (1792, estrena: 1994, 16-4, Hessisches Staatstheater, Darmstadt; Giovanni Battista Casti)
  • Serafino Amedeo De Ferrari: Il Catilina (1852)
  • Iain Hamilton: The Catiline conspiracy (1974)

Ciceró, escriptor, orador i polític

  • Giovanni Legrenzi: L'Ottaviano Cesare Augusto (1682)
  • Florido Tomeoni: Roma liberata dalla congiura di Catilina (1775, llibretista desconegut)
  • Antonio Salieri: Catilina(1792, estrena: 1994, 16-4, Hessisches Staatstheater, Darmstadt; Giovanni Battista Casti)
  • Serafino Amedeo De Ferrari: Il Catilina (1852)

Luci Sergi Catilina, patrici romà, conspirador contra el govern

  • Florido Tomeoni: Roma liberata dalla congiura di Catilina (1775, llibretista desconegut)
  • Antonio Salieri: Catilina (1792, estrena: 1994, 16-4, Hessisches Staatstheater, Darmstadt; Giovanni Battista Casti)
  • Serafino Amedeo De Ferrari: Il Catilina (1852)
  • Iain Hamilton: The Catiline conspiracy (1974)

Luci Licini Murena, cònsol

Juni Silà, cònsol

Luci Licini Lucul·le, cònsol

  • Alessandro Scarlatti: L'humanità nelle fiere, overo Il Lucullo (1692, desconegut)
  • Antonio Draghi: Il delizioso ritiro di Lucullo (1698, festa musical)
  • Edmund Eysler: Das Gastmahl des Lucullus (1901, opereta)
  • Erik Meyer-Helmund: Lucullus (1905)
  • Roger Sessions: The trial of Lucullus (1947, Bertolt Brecht)
  • Paul Dessau: Das Verhör des Lukullus (1951, B. Brecht)
Guerres mitridàtiques
vegeu: #Pròxim Orient Antic#Regnes de l'Orient Mitjà antic#Pont

Vercingetòrix, cabdill dels arverns
Vercassivel·laune, Gobannitius, Critognat, cabdills arverns
Viridomar, cabdill aduí

  • Joseph Canteloube: Vercingetòrix (1933)

Ariovist, cabdill germànic a la Gàl·lia
Gai Valeri Procil·le, general romà

Luci Corneli Lèntul Cruscel·li, cònsol

Sulpícia, dona seva

  • Antonio Draghi: Sulpitia (1672)
  • Antonio Pollarolo: Sulpizia fedele (1729, D. Lalli, G. Boldini)

Quint Lucreci, patrici
Túria Lucrècia, esposa seva

  • Antonio Draghi: Turia Lucrezia (1675)
  • Antonio Pollarolo: Turia Lucrezia (1726, D. Lalli)

Càtul, poeta elegíac llatí

  • Carl Orff: Catulli carmina (1943, ludi scaenicae)

Segona guerra civil

Juli Cèsar, cònsol i dictador de Roma

Publi Clodi Pulcre, patrici romà
Pompeia, esposa de Cèsar

  • Antonio Draghi: Chi più sa manco l'intende overo Gli amori di Clodio e Pompea (1669)

Calpúrnia, esposa de Cèsar

Marc Juni Brut el Jove, polític, un dels assassins de Cèsar

  • Agostino Bonaventura Coletti: Bruto e Cassio (1699)
  • Giuseppe Francesco Bianchi: La morte di Cesare (1788, G. Sertor)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: La morte di Cesare (1790)
  • Giacomo Tritto: La morte di Cesare (1798, Gaetano Sertor)
  • Gustave Doret: Jules César (1907, música escènica)
  • Gian Francesco Malipiero: Giulio Cesare (1936, 8-2, T. Carlo Felice, Gènova; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)[111]
  • Danilo Švara: Kleopatra (1937, est. 1940, D. Švara)
  • Giselher Klebe: Die Ermordung Cäsars (1959)
  • Gian Francesco Malipiero: Gli eroi di Bonaventura (1969, 7-2, Piccola Scala, Milà; G.F. Malipiero)

Pòrcia Cató, esposa de Brut

Publi Servili Casca, un dels assassins de Juli César
Luci Til·li Cimbre, assassí de Cèsar (com a Metellus Cimber)
Gai Cassi Longí, polític romà i un dels assassins de Juli Cèsar

Lèpid el triumvir

  • Giovanni Legrenzi: L'Ottaviano Cesare Augusto (1682)
  • Giovanni Domenico Freschi: Silla (1683)
  • Antonio Pollarolo: Turia Lucrezia (1726, D. Lalli)
  • Reinhard Keiser: Der Fall des Grossen Pompejus (1731)
  • Geminiano Giacomelli: Cesare in Egitto (1735)
  • Francesco Maggiore: Cesare in Egitto (1753)
  • Giuseppe Sarti: Cesare in Egitto (1763, tardor, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Giacomo Francesco Bussani)
  • Gian Francesco Malipiero: Antonio e Cleopatra (1938, 4-6, T. Comunale, Florència; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • Samuel Barber: Antony and Cleopatra (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • John Adams: Antony & Cleopatra (2022, 10-9, Opera, San Francisco; J. Adams, sobre Shakespeare)

Publi Corneli Dolabel·la, general

  • Reinhard Keiser: Der Fall des Grossen Pompejus (1731)
  • Gian Francesco Malipiero: Antonio e Cleopatra (1938, 4-6, T. Comunale, Florència; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • Samuel Barber: Antony and Cleopatra (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • Gian Francesco Malipiero: Gli eroi di Bonaventura (1969, 7-2, Piccola Scala, Milà; G.F. Malipiero)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)

Helvi Cinna, poeta

  • Gian Francesco Malipiero: Giulio Cesare (1936, 8-2, T. Carlo Felice, Gènova; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)[111]
  • Giselher Klebe: Die Ermordung Cäsars (1959)
  • Lorenzo Ferrero: Le piccole storie – ai margini delle guerre (2007, G. Di Leva)

Marc Antoni, polític i general romà

  • Giovanni Legrenzi: L'Ottaviano Cesare Augusto (1682)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Marc'Antonio (1692, Matteo Noris)
  • Alessandro Scarlatti: Antonio e Cleopatra (1701), serenata
  • Johann Mattheson: Die unglückselige Kleopatra, Königin von Ägypten (1704)
  • Casimir Schweizelsperg: Die unglückselige Liebe zwischen der egyptischen Königin Cleopatra und dem römischen Triumvirn Antonio (1716)
  • Johann Adolph Hasse: Marc'Antonio e Cleopatra (1725, 9, Nàpol; Francesco Ricciardi), serenata
  • Johann Christoph Kaffka: Antonius und Cleopatra (1779, duodrama)
  • Franz Danzi: Cleopatra (1780, Hoftheater, Mannheim; Johann Leopold Neumann), duodrama[54]
  • Giuseppe Francesco Bianchi: La morte di Cesare (1788, G. Sertor)
  • Domenico Cimarosa: La Cleopatra (1789, 8-10, Palau de l'Ermitage, Sant Petersburg; Ferdinando Moretti)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: La morte di Cesare (1790)
  • Sebastiano Nasolini: La morte di Cleopatra (1791)
  • Pietro Alessandro Guglielmi: La morte di Cleopatra (1796)
  • Giacomo Tritto: La morte di Cesare (1798, Gaetano Sertor)
  • Gaetano Marinelli: La morte di Cleopatra (1800)
  • Giuseppe Francesco Bianchi: La morte di Cleopatra (1801, S. Buonaiuti)
  • Joseph Weigl: Cleopatra (1807, Luigi Romanelli)
  • Ferdinand Kauer: Antonius und Cleopatra (1814)
  • Carlo Evasio Soliva: Giulia e Sesto Pompeo (1818, Benedetto Perotti)
  • Gualtiero Sanelli: Ottavia (1854, G. Peruzzini)
  • Lauro Rossi: Cleopatra (1876, Marco D'Arienzo)
  • Melesio Morales: Cleopatra (1891)
  • Gustave Doret: Jules César (1907, música escènica)
  • Jules Massenet: Cléopâtre (1914, 23-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; Louis Payen)
  • Henry Kimball Hadley: Cleopatra's Night (1920)
  • Oscar Straus: Die Perlen der Kleopatra (1923, Julius Brammer i Alfred Grünwald)
  • Sayyid Darwīš: Kilipatrā wa Mark Anţūn (1923, S. Darwis)
  • Gian Francesco Malipiero: Giulio Cesare (1936, 8-2, T. Carlo Felice, Gènova; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)[111]
  • Gian Francesco Malipiero: Antonio e Cleopatra (1938, 4-6, T. Comunale, Florència; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)
  • Danilo Švara: Kleopatra (1937, est. 1940, D. Švara)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • Giselher Klebe: Die Ermordung Cäsars (1959)
  • Samuel Barber: Antony' and Cleopatra' (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • Gian Francesco Malipiero: Gli eroi di Bonaventura (1969, 7-2, Piccola Scala, Milà; G.F. Malipiero)(1969)
  • Emmanuel Bondeville: Antoine et Cléopâtre (1972)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • Lewis Furey: Antoine et Cléopâtre (2006)
  • John Adams: Antony & Cleopatra (2022, 10-9, Opera, San Francisco; J. Adams, sobre Shakespeare)

Marc Vipsani Agripa, estadista i general romà

Catània, heroina lusitana

Imperi romà: fins a la crisi del s. III

Octavi August, primer emperador romà

  • Giovanni Legrenzi: L'Ottaviano Cesare Augusto (1682)
  • Francesco Ballarotti: Ottaviano in Sicilia (1692)
  • Giovanni Battista Bononcini, Carlo Francesco Pollarolo, De Luca: La clemenza d'Augusto (1697, Carlo Sigismondo Capece)
  • Reinhard Keiser: Der bei dem allgemeinen Welt-Frieden von dem Großen Augustus geschlossene Tempel des Janus (1698)
  • Johann Joseph Fux: La clemenza d'Augusto (1702)
  • Johann Mattheson: Die unglückselige Kleopatra, Königin von Ägypten (1704)
  • Giuseppe Porsile: Il tempio di Giano, chiuso da Cesare Augusto (1726, G. C. Pasquini), componimento per musica
  • Reinhard Keiser: Der Fall des Grossen Pompejus (1731)
  • Antonio Caldara: Il natale d'Augusto (1733, 1-10, Favorita, Viena; F. Pasquini), "festa"
  • Antonio Caldara: Le lodi d'Augusto (1734, 1-10, Favorita, Viena; F. Pasquini), "festa da camera"
  • Giovanni Battista Sammartini: L'Agrippina, moglie di Tiberio (1743, G. Riviera)
  • Carl Heinrich Graun: Cinna (1746)
  • Paolo Scalabrini: La gara, o sia La pace degl'eroi (1746, 24-2, Theater am Gänsemarkt, Hamburg; Francesco Darbes, traduït per Antonio Peretti)[114]
  • Carlo Monza: Cleopatra (1775)
  • Franz Danzi: Cleopatra (1780, Hoftheater, Mannheim; Johann Leopold Neumann), duodrama[54]
  • Sebastiano Nasolini: La morte di Cleopatra (1791)
  • Bonifazio Asioli: Cinna (1792, A. Anelli)
  • Marcos António da Fonseca Portugal: Il Cinna (1793, tardor, T. della Pergola, Florència; Angelo Anelli)[113]
  • Ferdinando Paër: Il Cinna (1795, 13-6, T. Nuovo, Pàdua; Angelo Anelli)
  • Pietro Alessandro Guglielmi: La morte di Cleopatra (1796)
  • Gaetano Marinelli: La morte di Cleopatra (1800)
  • Joseph Weigl: Cleopatra (1807, Luigi Romanelli)
  • Johann Nepomuk Poissl: Ottaviano in Sicilia (1812, J. N. Poissl)
  • Carlo Evasio Soliva: Giulia e Sesto Pompeo (1818, Benedetto Perotti)
  • Gualtiero Sanelli: Ottavia (1854, G. Peruzzini)
  • Lauro Rossi: Cleopatra (1876, Marco D'Arienzo)
  • Gustave Doret: Jules César (1907, música escènica)
  • Gian Francesco Malipiero: Giulio Cesare (1936, 8-2, T. Carlo Felice, Gènova; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)[111]
  • Gian Francesco Malipiero: Antonio e Cleopatra (1938, 4-6, T. Comunale, Florència; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • Samuel Barber: Antony and Cleopatra (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • John Adams: Antony & Cleopatra (2022, 10-9, Opera, San Francisco; J. Adams, sobre Shakespeare)

Lívia Drusil·la, esposa d'August

Escribònia, esposa d'August
Aule Terenci Varró Murena, cònsol romà

Gai Mecenes, conseller d'Octavi
Properci, poeta llatí

  • Peter Gordon: The birth of the poet (1984, 4, Ro Theatre, Rotterdam; Kathy Acker)[115]

Gai Mecenes, conseller d'Octavi
Gneu Domici Aenobarb, cònsol romà

  • Danilo Švara: Kleopatra (1937, est. 1940, D. Švara)
  • Gian Francesco Malipiero: Antonio e Cleopatra (1938, 4-6, T. Comunale, Florència; W. Shakespeare, traduït per G.F. Malipiero)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • Samuel Barber: Antony and Cleopatra (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • John Adams: Antony & Cleopatra (2022, 10-9, Opera, San Francisco; J. Adams, sobre Shakespeare)

Octàvia la Menor, quarta esposa de Marc Antoni

  • Giovanni Legrenzi: L'Ottaviano Cesare Augusto (1682)
  • Sebastiano Nasolini: La morte di Cleopatra (1791)
  • Pietro Alessandro Guglielmi: La morte di Cleopatra (1796)
  • Gaetano Marinelli: La morte di Cleopatra (1800)
  • Gualtiero Sanelli: Ottavia (1854, G. Peruzzini)
  • Lauro Rossi: Cleopatra (1876, Marco D'Arienzo)
  • Melesio Morales: Cleopatra (1891)
  • Jules Massenet: Cléopâtre (1914, 23-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; Louis Payen)
  • Louis Gruenberg: Antony and Cleopatra (1955-1961, sense estrenar; L. Gruenberg)
  • Samuel Barber: Antony and Cleopatra (1966, 1-9, Metropolitan Opera, Nova York; Franco Zeffirelli)
  • P'elik's P'ilipe Ġlonti: Kleopatra (1976)
  • Gerard Chiusano: Antony and Cleopatra (2004, 24-10, Santa Barbara Public Library, Santa Barbara; Gene Tyburn, sobre Shakespeare)
  • John Adams: Antony & Cleopatra (2022, 10-9, Opera, San Francisco; J. Adams, sobre Shakespeare)

Armini, cabdill germànic, i la seva esposa Thusnelda (sovint com a Rosmonda)

Armini, cabdill germànic i la seva esposa Thusnelda,
Publi Quintili Var, general romà

Thusnelda, esposa d'Armini,
Publi Quintili Var, general romà

Germànic Cèsar, nebot de Tiberi i germà de Claudi I

Agripina I la Major, filla d'Agripa, esposa de Germànic

d* Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)

Tit Juni i Tanísia, ciutadans romans

Gneu Corneli Cinna Magne, noble, conspirador contra August

Publi Virgili Maró, poeta llatí

  • Vicente Rubio: Los infiernos de Dante (1870, 2-6, T. de Verano (Circo de Paul), Madrid ; Ricardo Guijarro),[120] sarsuela
  • Benjamin Godard: Dante (1890; n'hi apareix l'ombra o esperit)
  • Serguei Rakhmàninov: Francesca da Rimini (1906; hi apareix el fantasma de Virgili)
  • Conrado del Campo: La tragedia del beso (1915, Carlos Fernández Shaw)
  • Alfred Koerppen: Virgilius, der Magier von Rom (1951)

Ovidi poeta llatí

  • Charles-Louis Mion: Julie et Ovide (1753, òpera-ballet heroic)

Dinastia Júlio-Clàudia (14-69)

Tiberi, emperador romà

  • Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Heinrich Ignaz Franz Biber: Chi la dura la vince (1690-1692)
  • Reinhard Keiser: Der bei dem allgemeinen Welt-Frieden von dem Großen Augustus geschlossene Tempel des Janus (1698)
  • Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Il Germanico (1715, P. G. Barziza)
  • Bartolomeo Cordans: La generosità di Tiberio (1729)
  • Francesco Corradini: Con amor no hay libertad (1731, carnestoltes, T. de la Cruz, Madrid),"[121] melodrama harmónica al estilo de Italia"
  • Giovanni Battista Sammartini: L'Agrippina, moglie di Tiberio (1743, G. Riviera)
  • Igor Escudero: I, Claudius (2019, 1-6, Centro Cultural Miguel Delibes, Valladolid; I. Escudero)[122]

Júlia (filla d'August), esposa de Tiberi

  • Reinhard Keiser: Der bei dem allgemeinen Welt-Frieden von dem Großen Augustus geschlossene Tempel des Janus (1698)
  • Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Il Germanico (1715, P. G. Barziza)
  • Charles-Louis Mion: Julie et Ovide (1753, òpera-ballet heroic)

Vipsània Agripina, esposa de Tiberi

Eli Sejà, favorit de Tiberi

  • Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
  • Bartolomeo Cordans: La generosità di Tiberio (1729)
  • Giovanni Battista Sammartini: L'Agrippina, moglie di Tiberio (1743, G. Riviera)
  • Igor Escudero: I, Claudius (2019, 1-6, Centro Cultural Miguel Delibes, Valladolid; Pablo Gómez)[122]

Drus el Jove, fill de Tiberi

  • Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato) (hi apareix la seva ombra)
  • Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato) (hi apareix la seva ombra)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato) (hi apareix la seva ombra)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Il Germanico (1715, P. G. Barziza)

Claudia Livil·la, esposa de Drus el Jove

  • Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato), com a Livia
  • Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato), com a Livia
  • Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)

Cunobel·lí, cabdill britó

  • Arne Eggen: Cymbeline (1951)

Caratac, cabdill britó
Publi Ostori Escàpula, magistrat romà

Cartimandua, reina dels brigants

  • Johann Christian Bach: Carattaco (1767, 14-2, King's Theatre at Haymarket, Londres; Giovan Gualberto Bottarelli)

Calígula, emperador romà

  • Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
  • Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
  • Giovanni Legrenzi: Germanico sul Reno (1676)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
  • Heinrich Ignaz Franz Biber: Chi la dura la vince (1690-1692)
  • Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
  • Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)
  • Antonio Orefice: Caligula delirante (1713)
  • Francesco Corradini: Con amor no hay libertad (1731, carnestoltes, T. de la Cruz, Madrid),"[121] melodrama harmónica al estilo de Italia"
  • Gaetano Braga: Caligola (1873)
  • Detlev Glanert: Caligula (2006, 7-10, Oper Frankfurt; Hans-Ulrich Treichel, a partir d'A. Camus)
  • Igor Escudero: I, Claudius (2019, 1-6, Centro Cultural Miguel Delibes, Valladolid; Pablo Gómez)[122]

Cesònia, esposa de Calígula

  • Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
  • Antonio Orefice: Caligula delirante (1713)
  • Detlev Glanert: Caligula (2006, 7-10, Oper Frankfurt; Hans-Ulrich Treichel, a partir d'A. Camus)

Gneu Domici Corbuló, cònsol romà

Valèria Messalina, emperadriu romana

Emperador Claudi I de Roma

  • Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Carlo Pallavicino: Messalina (1679)
  • Reinhard Keiser: Die verdammte Staat-Sucht, oder Der verführte Claudius (1703)
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia ; Vincenzo Grimani)
  • Johann Christian Bach: Carattaco (1767, 14-2, King's Theatre at Haymarket, Londres; Giovan Gualberto Bottarelli)
  • Giacomo Orefice: Il gladiatore (1898, 20-3, T. Real, Madrid; G. Orefice)
  • Igor Escudero: Yo, Claudio & Claudio el dios (2019, 1-6, Auditorio Miguel Delibes, Valladolid ; Pablo Gómez)[125]

Claudi Tiberi Germànic Britànic, fill de Claudi, hereu al tron

Agripina Menor , esposa de l'emperador Claudi I de Roma

  • Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
  • Giovanni Lorenzo Lulier: L'Agrippina (1691)
  • Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
  • Alessandro Scarlatti: Nerone fatto cesare (1695, M. Noris)
  • Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
  • Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda.
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia; Vincenzo Grimani)
  • Antonio Vivaldi: Nerone fatto Cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda
  • Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
  • Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
  • Bartolomeo Cordans: La generosità di Tiberio (1729)
  • Carl Heinrich Graun: Britannico (1751)
  • Jean Joseph Bott: Actäa, das Mädchen von Corinth (1862, 4, Königliches Opernhaus, Berlín; Julius Rodenberg)
  • Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
  • Giacomo Orefice: Il gladiatore (1898, 20-3, T. Real, Madrid; G. Orefice)
  • Joan Manén i Planas: Acté (1903, 3-12, G. Teatre del Liceu, Barcelona; J. Manén)
  • Joan Manén i Planas: Neró i Acté (1928, 28-1, Landestheater, Carlsruhe; J. Manén)
  • Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"
  • Franz Hummel: Luzifer (1987)

Marc Antoni Pal·las, llibert i secretari de Claudi i Neró

  • Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia; Vincenzo Grimani)
  • Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda

Narcís, llibert i cortesà

Gneu Calpurni Pisó, cònsol

Emperador Neró de Roma

Clàudia Octàvia, emperadriu consort de Roma, esposa de Neró

Sofoni Tigel·lí, ministre de Neró
Publi Trasea Pet, senador
Sorà Barea, senador

Gai Calpurni Pisó, senador

  • Carlo Pallavicino: Nerone (1679)
  • Nicolaus Adam Strungk: Nero (1693, Paul Thiemich)
  • Reinhard Keiser: Die römische Unruhe, oder Die edelmütige Octavia (1705)
  • Angelo Tarchi: La congiura pisoniana (1797, F. Francesco Salfi)
  • Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)

Marc Emili Lèpid, hereu de l'emperador Calígula de Roma

  • Nicolaus Adam Strungk: Nero (1693, Paul Thiemich)
  • Reinhard Keiser: Octavia (1705)

Popea Sabina, consort de l'emperador romà Neró i d'Otó

  • Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Il ripudio d'Ottavia (1699, M. Noris)
  • Domenico Scarlatti: L'Ottavia ristituita al trono (1703, Giulio Convò)
  • Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia ; Vincenzo Grimani)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
  • Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
  • Jean Joseph Bott: Actäa, das Mädchen von Corinth (1862, 4, Königliches Opernhaus, Berlín; Julius Rodenberg)
  • Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
  • Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
  • Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
  • Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"

Lucà, poeta hispanoromà

Petroni, escriptor i cortesà romà

Gai Juli Víndex, general, rebel contra Neró

  • Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)

Sèneca el Jove, filòsof i escriptor romà

  • Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
  • Carlo Pallavicino: Nerone (1679)
  • Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
  • Nicolaus Adam Strungk: Nero (1693, Paul Thiemich)
  • Alessandro Scarlatti: Nerone fatto cesare (1695, M. Noris)
  • Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
  • Reinhard Keiser: Die römische Unruhe, oder Die edelmütige Octavia (1705)
  • Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda
  • Antonio Vivaldi: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda
  • Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
  • Gavin Bryars, Philip Glass i d'altres: The Civil Wars:
    a tree is best measured when it is down
  • Marcela Rodríguez: Séneca, o Todo nos es ajeno (2004, Carlos Thiebaut)

Gai Suetoni Paulí general i governador de Britànnia
Boudica, reina celta britona

Servi Sulpici Galba, emperador de Roma

Marc Salvi Otó de Roma, emperador

  • Carlo Francesco Pollarolo: Il ripudio d'Ottavia (1699, M. Noris)
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia ; Vincenzo Grimani)
  • Antonio Vivaldi: Ottone in villa RV 729 (1713, 17-3, T. delle Grazie, Vicenza; Domenico Lalli)[129]
  • Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
  • Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
  • Francesco Corradini: El emperador Otón en un real sitio cerca de Roma (1728, P. Miti)

Simó el Mag

  • Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)

Tigel·lí

  • Antonio Gianettini: L'ingresso alla gioventù di Claudio Nerone (1692)
  • Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
  • Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
  • Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)

Polemó II, rei del Pont

Silvi Nerva, cònsol romà

Aule Vitel·li Germànic, emperador romà

Areteu de Capadòcia, metge

Inicis del cristianisme

Rei Herodes el Gran de Palestina

  • Peter Ritter: Herodes von Bethlehem, oder Der triumphierende Viertelmeister (1812, Siegfried August Mahlmann)
  • Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
  • Luis Arnedo: El Mesías (1881, 22-12, Madrid ; Enrique Zumel),[131] sarsuela: "leyenda bíblica"
  • Josep Felis: La adoración de los Santos Reyes (1885, 6-1, Teatret del Sant Hospital, Alzira ; J. Felis)[132]
  • John La Montaine: Erode the Greate (1969, "a pageant opera")
  • Paul Burkhard: Ein Stern geht auf aus Jaakob (1970)
  • Maria Teresa Pelegrí: Herodes und Mariamne (1979, sense estrenar; estrena de fragments: 1981, 11-4, Palau de la Música Catalana, Barcelona; Friedrich Hebbel)

Mariamne I, esposa d'Herodes I el Gran

  • Georg Muffat: Königin Marianne, oder Die verleumdete Unschuld (1680)
  • Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
  • Maria Teresa Pelegrí: Herodes und Mariamne (1979, sense estrenar; estrena de fragments: 1981, 11-4, Palau de la Música Catalana, Barcelona; Friedrich Hebbel)

Herodes Antipas, tetrarca de Galilea i Perea
Heròdies, amant d'Herodes, tetrarca de Palestina
Salomé, filla seva

  • Jules Massenet: Hérodiade (1881, 19-12, T. de la Monnaie, Brussel·les; Paul Milliet i Henri Grémont)
  • Richard Strauss: Salome (1905, 9-12, Königliches Opernhaus, Dresden; R. Strauss, a partir de la traducció de Hedwig Lachmann de l'obra d'Oscar Wilde)
  • Giacondo Fino: Il Battista (1905, òpera sacra)
  • Antoine Mariotte: Salomé (1908, tragèdia lírica)
  • Enjott Schneider: Das Salome-Prinzip (1983, E. Schneider)
  • Franz Hummel: Luzifer (1987)
  • Josep Soler: Les noces d'Hérodiade (1997-2003, no estrenada; Stéphane Mallarmé)
  • Gion Antoni Derungs: König Balthasar (1998)

Joan el Baptista, profeta israelita

  • Jules Massenet: Herodiade (1881, 19-12, T. de la Monnaie, Brussel·les; Paul Milliet i Henri Grémont)
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Othmar Schoeck: Johannes (ca 1902, Hermann Sudermann)
  • Richard Strauss: Salome (1905, 9-12, Königliches Opernhaus, Dresden; R. Strauss, a partir de la traducció de Hedwig Lachmann de l'obra d'Oscar Wilde), com a Jochanaan
  • Giacondo Fino: Il Battista (1905, òpera sacra)
  • Antoine Mariotte: Salomé (1908, tragèdia lírica)
  • Andrew Lloyd Webber: Jesus Christ Superstar, musical (1971)
  • Gottfried von Einem: Jesu Hochzeit (1980, Mysterienoper)
  • Enjott Schneider: Das Salome-Prinzip (1983, E. Schneider)
  • Wilfried Hiller: Der Sohn des Zimmermanns (2010, òpera d'església)

Sants Anna i Joaquim, pares de Maria

  • Tomás Fernández Grajal: El nacimiento del hijo de Dios (1892, 24-12, T. del Príncipe Alfonso, Madrid ; Adelaida Muñiz y Mas, José de la Cuesta),[133] sarsuela: "auto sacro"

Maria, mare de Jesús i Josep de Natzaret

  • Johann Theile: Die Geburth Christi (1681, Heinrich Elmenhorst?)
  • Josep Prades i Gallent: Ópera al patriarca San Joseph (1718)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
  • José Cabas y Galván: El Mesías (1876, Màlaga ; Antonio Haro y Luque),"[134] drama lírico en seis actos"
  • Jules Massenet: La Vierge (1880, 22-5, Opéra, París; Charles Grandmougin), légende sacrée
  • Josep Felis: La adoración de los Santos Reyes (1885, 6-1, Teatret del Sant Hospital, Alzira ; J. Felis)[132]
  • Tomás Fernández Grajal: El nacimiento del hijo de Dios (1892, 24-12, T. del Príncipe Alfonso, Madrid ; Adelaida Muñiz y Mas, José de la Cuesta),[133] sarsuela: "auto sacro"
  • Rutland Boughton: Bethlehem (1915, 28-12, Street, Anglaterra; R. Boughton)
  • Franz Schreker: Der Schmied von Gent (1932, F. Schreker)
  • Armas Launis: Jehudith (1937–1940)
  • Randall Thompson: The Nativity According to St Luke (1961)

Maria, mare de Jesús

  • Luis Arnedo: El Mesías (1881, 22-12, Madrid ; Enrique Zumel),[131] sarsuela: "leyenda bíblica"
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Albert Wolff: Sœur Béatrice (1911, est. 1948, Maurice Maeterlinck)
  • Aleksandr T. Gretxaninov: Sestra Beatrisa (1912, com a La Verge)
  • André Messager: Béatrice (1914, com a La Vierge)
  • Antoni Marquès i Puig: Sor Beatriu (1924, 20-12, Gran Teatre del Liceu, Barcelona; traduït de Maurice Maeterlink) (com a La Vierge)
  • Bohuslav Martinů: Hry o Marii (1935)
  • François Rasse: Sœur Béatrice (1938, Maurice Maeterlinck)
  • Arthur Honegger: Jeanne d'Arc au bûcher (1939, oratori dramàtic; paper parlat)
  • Pablo Luna, Julio Gómez García: El pilar de la victoria (1944, 12-10, T. Principal, Saragossa; Manuel Machado)[135]
  • Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"
  • Lee Hoiby: Beatrice (1959, 23-10, Louisville Opera, Louisville, Kentucky, EUA; Marcia Nardi)
  • John Tavener: Let's begin again (1995, Mare Tecla)
  • Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
  • Oleksandr Sxetinskij: Blahovisxennja (L'Anunciació, 1998, Aleksej Parin), òpera de cambra
  • John Adams: El Niño (2000, òpera-oratori)
  • Howard Blake: The passion of Mary (2006, H. Blake), oratori dramàtic
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Jesús de Natzaret i els seus apòstols

  • Johann Theile: Die Geburth Christi (1681, Heinrich Elmenhorst?)
  • Anton Cajetan Adlgasser: Christus am Ölberg, drama escolar (1754)
  • Jules Massenet: Marie-Magdeleine (1873, 11-4, T. de l'Odéon, París; Louis Gallet), drama sacre
  • Enric Morera: Jesús de Natzaret (1893, drama amb música)
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Alfred Bruneau: Lazare (1903; Émile Zola)
  • Giacondo Fino: Il Battista (1905, òpera sacra)
  • Eugen d'Albert: Die toten Augen (1916, 5-3, Semperoper, Dresden; Hanns Heinz Ewers); només se'n sent la veu.
  • Gian Francesco Malipiero: La Passione (1935, Roma), misteri musical
  • Armas Launis: Jehudith (1937–1940; Jesús nen, paper mut)
  • Pau-Adrien Bastide: La divine épopée (La Passion), poema líric (1949)
  • Randall Thompson: The Nativity According to St Luke (1961)
  • Don Gillis: The Nazarene (1968)
  • Andrew Lloyd Webber: Jesus Christ Superstar, musical (1971)
  • Thomas Pasatieri: Calvary (1971, 7-4, Bellevue (Washington, EUA), St. Thomas Episcopal Church; William Butler Yeats)[136]
  • Andrej Filippovič Paščenko: Master i Margarita (1971)
  • Josep Soler: Jesús de Natzaret (1974-1985, no estrenada; J. Soler a partir dels Evangelis)
  • Gottfried von Einem: Jesu Hochzeit (1980, Mysterienoper)
  • Jonathan Harvey: Passion and Resurrection (1981, òpera d'església)
  • Thomas Christian David: Der Weg nach Emamus (1982)
  • Rainer Kunad: Der Meister und Margarita (1986)
  • Franz Hummel: Luzifer (1987)
  • York Höller: Der Meister und Margarita (1989)
  • M. L. Daniels: Lazarus (1989, primavers, Abilene (Texas, EUA), Episcopal Church of the Heavenly Rest; Jack Welch)
  • Sergej Michajlovič Slonimskij: Master i Margarita (1989, Jurij Dimitrin, Vitalij Fialkoskij i Sergej Slonimskij)
  • Constantine Koukias: Days and nights with Christ
    (ópera en dues parts, paper interpretat per un ballarí mut) (1990)
  • Nikolaj Karetnikov: Til' Ulenšpigel (1993)
  • Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
  • Josep Soler i Sardà: Jesús de Natzaret, òpera (2000)
  • John Adams: El Niño (2000, òpera-oratori; paper mut)
  • Harrison Birtwistle: The Last Supper (2000, 18-4, Berlín, Staatsoper; Robin Blaser)
  • Howard Blake: The passion of Mary (2006, H. Blake), oratori dramàtic
  • Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]

Ponci Pilat, governador romà de Palestina

  • Enric Morera: Jesús de Natzaret (1893, drama amb música)
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Gian Francesco Malipiero: La Passione (1935, Roma), misteri musical
  • Rainer Kunad: Der Meister und Margarita (1986)
  • York Höller: Der Meister und Margarita (1989)
  • Sergej Michajlovič Slonimskij: Master i Margarita (1989, Jurij Dimitrin, Vitalij Fialkoskij i Sergej Slonimskij)
  • Wilfried Hiller: Der Sohn des Zimmermanns (2010, òpera d'església)

Sant Joan Evangelista, apòstol

  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Josep d'Arimatea, seguidor de Jesús

  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Llàtzer de Betània, seguidor de Jesús

  • Alfred Bruneau: Lazare (1903; Émile Zola)
  • Thomas Pasatieri: Calvary (1971, 7-4, Bellevue (Washington, EUA), St. Thomas Episcopal Church; William Butler Yeats)[136]
  • M. L. Daniels: Lazarus (1989, primavers, Abilene (Texas, EUA), Episcopal Church of the Heavenly Rest; Jack Welch)
  • John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
  • Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]

Marta de Betània, seguidora de Jesús

  • John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
  • Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Sant Pere, apòstol

  • Giovanni Pacini: Il carcere Mamertino (1867; Francesco Massi), melodrama[139]
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
  • Franz Schreker: Der Schmied von Gent (1932, F. Schreker)
  • Harrison Birtwistle: The Last Supper (2000, 18-4, Berlín, Staatsoper; Robin Blaser)
  • Edwin Penhorwood: Too Many Sopranos (2000)
  • Sidney Corbett: San Paolo (2018, 28-4, Theater am Domhof, Osnabrück; Ralf Waldschmidt)[140]
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Maria Magdalena, deixeble de Crist

  • Stefano Bernardi: La Maddalena peccatrice (1628, 9, Hellbrunn Schlöss, Salzburg; desconegut), òpera sacra[141]
  • Jules Massenet: Marie-Magdeleine (1873, 11-4, T. de l'Odéon, París; Louis Gallet), drama sacre; com a Méryem
  • Enric Morera: Jesús de Natzaret (1893, drama amb música)
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Eugen d'Albert: Die toten Augen (1916, 5-3, Semperoper, Dresden; Hanns Heinz Ewers)
  • Gion Antoni Derungs: Il semiader (1996)
  • Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
  • Wilfried Hiller: Der Sohn des Zimmermanns (2010, òpera d'església)
  • John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
  • Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Judes Iscariot, apòstol traïdor

Sant Jaume el Major, apòstol

Sant Pau de Tars

  • Giovanni Pacini: Il carcere Mamertino (1867; Francesco Massi), melodrama[139]
  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Nikolai Karetnikov: Misterija apostola Pavla (1987, est. 1995; òpera-oratori)
  • Sidney Corbett: San Paolo (2018, 28-4, Theater am Domhof, Osnabrück; Ralf Waldschmidt)[140]

Sant Esteve màrtir, primer màrtir cristià Ananies de Damasc, cristià de Damasc

  • Sidney Corbett: San Paolo (2018, 28-4, Theater am Domhof, Osnabrück; Ralf Waldschmidt)[140]

Sant Lluc, evangelista

  • Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)

Dinastia Flàvia (69-96)

Emperador Vespasià de Roma

Juli Sabí, cabdill gal, i la seva esposa Eponina

Veleda, druidessa dels brúcters

  • Eduard Sobolewski: Velleda, die Seherin des Brockens, Oper (1835)
  • José Antonio Martos: Veleda o la sacerdotisa de los galos (1843, 28-1, T. del Campillo, Granado; Nicolás Peñalver y López)
  • Bonaventure Petit: Velléda (1853, 7-4, Teatre Municipal, Perpinyà (Rosselló) ; M. Camps)

Luci Cesenni Pet, cònsol, governador de Síria

Emperador Tit de Roma

  • Carlo Pallavicino: Vespasiano (1678, G. C. Corradi)
  • Bernardo Sabadino: Il Vespasiano (1689, A. Aureli a partir de Corradi), arranjament de l'òpera de Pallavicino
  • Domenico Natale Sarri: Il Vespasiano (1707, G. C. Corradi)
  • Attilio Ariosti: Il Vespasiano (1724, Nicola F. Haym, a partir de Corradi)
  • Antonio Caldara: La clemenza di Tito (1734, 4-11, Hofoper, Viena; Pietro Metastasio)[143]
  • Leonardo Leo: La clemenza di Tito (1735, 29-1, Teatro San Giovanni Crisostomo, Venècia; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: La clemenza di Tito (1735, 24-9, Teatro Pubblico, Pesaro; P. Metastasio)
  • Pietro Vincenzo Ciocchetti: La clemenza di Tito (1736, 14-1, Teatro Falcone, Gènova; P. Metastasio)
  • Francesco Peli: La clemenza di Tito (1736, 29-1, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
  • Francesco Maria Veracini: La clemenza di Tito (1737, 12-4, King’s Theatre am Haymarket, Londres; A. M. Corri a partir de P. Metastasio)
  • Giovanni Maria Marchi: La clemenza di Tito (1737, 26-12, Teatro Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: La clemenza di Tito (1738, 17-1, Dresden; P. Metastasio), segona versió
  • Giuseppe Arena: La clemenza di Tito (1738, 26-12, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
  • Compositor desconegut: La clemenza di Tito (1742, carnestoltes, T. Molza, Mòdena; P. Metastasio)
  • Georg Christoph Wagenseil: La clemenza di Tito (1746, 15-10, Burgtheater, Viena; P. Metastasio)
  • Gennaro Manna: La clemenza di Tito (1747, carnestoltes, Teatro di Messina; P. Metastasio)
  • Giovanni Battista Mele, Francesco Corselli, Francesco Corradini: La clemencia de Tito (1747, carnestoltes, Real Teatro del Buen Retiro, Madrid; P. Metastasio)
  • Joseph Anton von Camerloher: La clemenza di Tito (1747, 18-7, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
  • Carlo Luigi Grua: La clemenza di Tito (1748, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
  • Antonio Pampani: La clemenza di Tito (1748, 27-2, Teatro San Cassiano, Venècia; P. Metastasio)
  • Davide Pérez: La clemenza di Tito (1749, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • A. Correia: La clemenza di Tito (1750; P. Metastasio)
  • Antonio Caputi: La clemenza di Tito (1750; P. Metastasio)
  • Francesco Araja: La clemenza di Tito (1751, S. Petersburg; P. Metastasio)
  • Christoph Willibald Gluck: La clemenza di Tito (1752, 4-11, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
  • Andrea Adolfati: La clemenza di Tito (1753, Viena; P. Metastasio)
  • Michelangelo Valentini: La clemenza di Tito (1753, 3-1, Teatro Formagliari, Bolonya; P. Metastasio, revisat per Antonio Palomba)
  • Niccolò Jommelli: La clemenza di Tito (1753, 30-8, Herzogliches Theater, Stuttgart; P. Metastasio)
  • Andrea Adolfati: La clemenza di Tito (1753, 15-10, Burgtheater, Viena; P. Metastasio)
  • Antonio Maria Mazzoni: La clemenza di Tito (1755, 6-6, Paço da Ribeira, Lisboa; P. Metastasio)
  • Carlo Antonio Cristiani: La clemenza di Tito (1757, Camerino; P. Metastasio)
  • Vincenzo Legrenzio Ciampi: La clemenza di Tito (1757, carnestoltes, Teatro San Moisè, Venècia; P. Metastasio)
  • Ignaz Holzbauer: La clemenza di Tito (1757, 4-11, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
  • Gioacchino Cocchi: La clemenza di Tito (1759, 15-1, King’s Theatre am Haymarket, Londres; P. Metastasio)
  • Johann Adolf Hasse: La clemenza di Tito (1759, 20-1, Nàpols; P. Metastasio)
  • Giuseppe Scarlatti: La clemenza di Tito (1760, 23-1, Teatro San Benedetto, P. Metastasio)
  • Baldassare Galuppi: La clemenza di Tito (1760, carnestoltes, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
  • Niccolò Jommelli: La clemenza di Tito (1765, 6-1, Schlosstheater, Ludwigsburg; P. Metastasio), segona versió
  • Carlo Franchi: La clemenza di Tito (1766, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
  • Ignazio Platania: La clemenza di Tito (1766, 27-12, Teatro Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)
  • Andrea Bernasconi: La clemenza di Tito (1768, carnestoltes, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
  • Pasquale Anfossi: La clemenza di Tito (1769, 24-1, Teatro Argentina, Roma; P. Metastasio)
  • Johann Gottlieb Naumann: La clemenza di Tito (1769, 1-2, Kleines Kurfürstliches Hoftheater o Grande Elettorale Teatro, Dresden; P. Metastasio)
  • Giuseppe Sarti: La clemenza di Tito (1771, 6, Teatro degli Obizzi, Pàdua; P. Metastasio)
  • Niccolò Jommelli, revisió per João Cordeiro da Silva: La clemenza di Tito (1771, 6-6, Lisboa; P. Metastasio)
  • Giuseppe Francesco Bianchi: Giulio Sabino (1772)
  • Josef Mysliveček: La clemenza di Tito (1773, 26-12, Teatro San Benedetto, Venècia; P. Metastasio)
  • Johann Peter Salomon: Titus (1774, Enric de Prússia)
  • Anton Adam Bachschmid: La clemenza di Tito (1776, Hof von Raymund Anton von Strasoldo, Eichstätt; P. Metastasio)
  • Luigi Guido Beltrami: La clemenza di Tito (1779, Collegio Vescovile, Verona; P. Metastasio)
  • Pasquale Anfossi: Tito nelle Gallie (1780)
  • Giuseppe Sarti: Giulio Sabino (1781, 3-1, T. San Benedetto, Venècia; Pietro Giovannini)
  • Pietro Alessandro Guglielmi: La clemenza di Tito (1785, Torí; P. Metastasio)
  • Luigi Cherubini: Il Giulio Sabino (1786, 30-3, King's Theatre, Londres; anònim)
  • Ambrogio Minoja: Tito nelle Gallie (1786)
  • David August von Apell: La clemenza di Tito (1787, Kurfürstliches Hoftheater, Kassel; P. Metastasio)
  • Angelo Tarchi: Giulio Sabino (1790, Pietro Giovannini)
  • Luciano Xavier dos Santos?: La clemenza di Tito (1790?; P. Metastasio)
  • Wolfgang Amadeus Mozart: La clemenza di Tito (1791, 6-9, Stavovské divadlo, Praga; P. Metastasio, revisat per Caterino Mazzolà)
  • Giuseppe Nicolini: La clemenza di Tito (1797, estiu, Teatro degli Avvalorati, Livorn; P. Metastasio)
  • Bernardo Ottani: La clemenza di Tito (1797, 26-12, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
  • Antonio Del Fante: La clemenza di Tito (1802, 26-12, Teatro della Pergola, Florència; P. Metastasio, revisat per Gaetano Rossi)
  • Heinrich Marschner: La clemenza di Tito (1816, inacabada; Caterino Mazzola)
  • Domenico Cimarosa: Tito Vespasiano (1821, 24-6, T. São Carlos, Lisboa; P. Metastasio)[144]
  • Nikólaos Màntzaros: La clemenza di Tito (1832, Corfú; P. Metastasio)
  • Antonio Cagnoni: Tito Vespasiano (1846)

Arrecina Tertul·la, primera esposa de Titus

  • Carlo Pallavicino: Vespasiano (1678, G. C. Corradi)
  • Bernardo Sabadino: Il Vespasiano (1689, A. Aureli a partir de Corradi), arranjament de l'òpera de Pallavicino
  • Domenico Natale Sarri: Il Vespasiano (1707, G. C. Corradi)
  • Attilio Ariosti: Il Vespasiano (1724, Nicola F. Haym, a partir de Corradi)

Herodes I Agripa, rei de Judea

Emperador Tit de Roma
Berenice, filla d'Herodes Agripa

  • Marc'Antonio Cesti: Il Tito (1666, 2, Venècia, T. Santi Giovanni e Paolo; Niccolò Beregani)
  • Johann Wolfgang Franck: Vespasian (1681)
  • Antonio Caldara: Tito e Berenice (1714, 10-1, T. Capranica, Roma; Carlo Sigismondo Capece, Pietro Ottoboni)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Berenice (1725)
  • Francesco Corradini: Con amor no hay libertad (1731, carnestoltes, T. de la Cruz, Madrid),"[121] melodrama harmónica al estilo de Italia"
  • Giovanni Ferrandini: Berenice (1739)
  • Giacomo Rust: Berenice (1786, Jacopo Durandi)
  • Sebastiano Nasolini: Tito e Berenice (1793)
  • Pietro Raimondi: Berenice in Roma (1824, Giovanni Battista Bordese)
  • Albéric Magnard: 'Bérénice (1911)
  • Michael Jarrell: 'Bérénice (2018, 29-9, Palais Garnier, París ; M. Jarrell)

Decèbal, cabdill daci

Júlia Flàvia, filla de l'emperador TIt

Emperador Domicià

  • Marc'Antonio Cesti: Il Tito (1666, 2, Venècia, T. Santi Giovanni e Paolo; Niccolò Beregani)
  • Giovanni Antonio Boretti: Domitiano (1672)
  • Carlo Pallavicino: Vespasiano (1678, G. C. Corradi)
  • Johann Wolfgang Franck: Vespasian (1681)
  • Bernardo Sabadino: Il Vespasiano (1689, A. Aureli a partir de Corradi), arranjament de l'òpera de Pallavicino
  • Domenico Natale Sarri: Il Vespasiano (1707, G. C. Corradi)
  • Giovanni Maria Ruggieri: L'ingannator ingannato (1710, Antonio Marchi)
  • Attilio Ariosti: Il Vespasiano (1724, Nicola F. Haym, a partir de Corradi)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Berenice (1725)
  • Giovanni Ferrandini: Berenice (1739)
  • Leonardo Leo: Decebalo (1743)
  • Giacomo Rust: Berenice (1786, Jacopo Durandi)

Apol·loni de Tíana, filòsof neopitagòric
Damis, deixeble seu

  • Karel Boleslav Jirák: Apollonius z Tyany (1928)

Plutarc de Queronea, escriptor grec

  • Jean-Pierre Solié: Lisez Plutarque (1801, François-Pierre-Auguste Léger i René-André-Polydore Allisan de Chazet)

Dinastia Antonina (96-192)

Nerva, emperador romà

Trajà, emperador

Plotina, esposa de Trajà

Marciana, germana de Trajà

Decèbal, rei dels dacis

Luci Licini Sura, cònsol

Hadrià, emperador romà

Hadrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina

Hadrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina
Osroes I de Pàrtia, rei part

Antinous, favorit i amant d'Hadrià

  • Rufus Wainwright: Hadrian (2018, 13-10, Toronto, Canadà, Four Seasons Centre for the Performing Arts ; Daniel MacIvor)[146]

Luci Aureli Ver Cèsar, adoptat per Hadrià

Antoni Pius, emperador de Roma
Faustina Menor, filla seva

Luci Ver , coemperador de Roma

Ània Lucil·la, esposa de Luci Ver

Marc Aureli, emperador

Còmmode, emperador

Tiberi Claudi Pompeià, tutor de Còmmode

  • Antonio Sartori: Antonino e Pompeiano (1677, G. F. Bussani)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Antonino e Pompeiano (1689, G. F. Bussani)
  • Francesco Ballarotti: Antonino e Pompeiano (1695)
  • Alessandro Scarlatti: Comodo Antonio (1696, Francesco Maria Paglia)

Dinastia Severa (193-235)

Publi Helvi Pèrtinax, emperador romà

Ànnia Lucil·la, filla de Marc Aureli

Didi Julià, emperador de Roma

  • Bernardo Sabadino: Didio Giuliano (1687, Lotto Lotti)

Heliogàbal (Marc Aureli Antoní August), emperador de Roma

Júlia Mamea, augusta, mare d'Alexandre Sever

Emperador Alexandre Sever de Roma

Sal·lústia Bàrbia Orbiana, esposa de l'emperador Alexandre Sever de Roma

Emperador Maximí el Traci
Gordià I, emperador
Marc Clodi Pupiè Màxim, emperador
Dècim Celi Balbí, emperador

  • Carlo Pallavicino: Massimo Puppieno (1684); Gordià hi apareix com a "Ombra di Gordiano", Balbí com a Decio
  • Bernardo Sabadino: Il Massiminio (1692, Aurelio Aureli; nova versió de l'obra de Pallavicino)
  • Alessandro Scarlatti: Massimo Puppieno (1695, Aurelio Aureli)

Júlia Domna, esposa de l'emperador Septimi Sever

  • Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)

Publi Septimi Geta, emperador

  • Giovanni Legrenzi: I due Cesari (1683, conservada fragmentàriament)
    (Caracal·la hi apareix com a Bassiano)
  • Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)

Bassià Caracal·la, emperador

  • Carlo Pallavicino: Bassiano, ovvero Il maggior impossibile (1682)
  • Giovanni Legrenzi: I due Cesari (1683, conservada fragmentàriament)
    (Caracal·la hi apareix com a Bassiano)
  • Alessandro Scarlatti: Bassiano, overo Il maggior impossibile (1694, Matteo Noris)
  • Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)

Fúlvia Plautil·la, esposa de Caracal·la

  • Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)

Tertul·lià, apologeta, escriptor, filòsof i jurista

  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Antiguitat tardana: s. IV-V

Baix Imperi Romà

Crisi de l'Imperi

Gordià III, emperador

  • Domenico Gabrielli: Il Gordiano (1688)
  • Marc' Antonio Ziani: Gordiano Pio (1700, Donato Cupeda)

Felip l'Àrab, emperador

  • Domenico Gabrielli: Il Gordiano (1688)

Gal·liè, emperador
Cornèlia Salonina, emperadriu

Aurelià, emperador de Roma

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira

  • Silas G. Pratt: Zenobia, queen of Palmyra (1882, 15-6, Central Music Hall, Chicago (versió de concert); 1883, 26-3, McVickers Theater, Chicago (escenificada) ; S. G. Pratt)[153]

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira
Septimi Odenat, espòs seu

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira
Aureli Heraclià, militar romà

Marc Aureli Valeri Maximià Herculi, coemperador de Roma

  • Carlo Pallavicino: Diocleziano (1674)
  • Henry Purcell: Dioclesian (1690, 5, Queen's Theatre, Dorset Garden, Londres; Thomas Betterton)
  • Carlo Francesco Pallarolo: Il Costantino Pio (1710, P. Ottoboni)
  • Francesco Gasparini: Costantino (1711, A. Zeno, P. Pariati)
  • Antonio Lotti: Costantino (1716)
  • John Christopher Pepusch: The prophetess, or The history of Dioclesian (1724)
  • Giuseppe Maria Orlandini: Massimiano (1731)
  • Gaetano Maria Schiassi: Costantino (1731, Apostolo Zeno, Pietro Pariati)
  • Gaetano Donizetti: Fausta (1832, 12-1, T. San Carlo, Nàpols; Domenico Gilardoni, G. Donizetti)[155]

Emperador Dioclecià de Roma

Emperador Licini I
Flàvia Valèria Constància, esposa seva, germanastra de Constantí I

  • Antonio Sartorio: Massenzio (1673, Gian Francesco Bussani)
  • Carlo Pallavicino: Licinio imperatore (1683)
  • Carlo Francesco Pallarolo: Il Costantino Pio (1710, P. Ottoboni)

Constanci Clor

  • Marco Frisina: In hoc signo (2014, Dejan Miladinović)

Helena de Constantinoble, esposa de Constanci Clor

  • Marco Frisina: In hoc signo (2014, Dejan Miladinović)

Flàvia Valèria Constància, filla de Constanci Clor

  • Carlo Francesco Pallarolo: Il Costantino Pio (1710, P. Ottoboni)

Emperador Maxenci

  • Antonio Sartorio: Massenzio (1673, Gian Francesco Bussani)
  • Joseph Antonin Sehling: Constantinus magnus in signo crucis de Maxentio victor (1750, drama escolar)

Emperador Constantí I "el Gran" de Roma

  • Antonio Sartorio: Massenzio (1673, Gian Francesco Bussani)
  • Joseph Antonin Sehling: Constantinus magnus in signo crucis de Maxentio victor (1750, drama escolar)

Flàvia Maximiana Fausta, emperadriu

Emperador Constantí I "el Gran" de Roma
Flàvia Maximiana Fausta, emperadriu, esposa seva

Maximí Daia, emperador romà

Flavi Juli Crisp, emperador romà

Jovià, emperador romà

  • Rudolf Kelterborn: Kaiser Jovian (1967)
Expansió del cristianisme

Papa Fabià, sant

  • Francesco Balilla Pratella: La leggenda di San Fabiano (1939, Antonio Beltramelli)

Papa Urbà I

  • Licinio Recife: Cecilia (1934, Emilio Mucci), acció sacra

Sant Polieucte de Melitene, màrtir cristià

Santa Agnès de Roma, màrtir

Santa Cecília de Roma, màrtir

  • Joseph Ryelandt: Sainte Cécile (1902, Charles Martens)
  • Anton Urspruch: Heilige Cäcilie (1906, A. Urspruch)
  • Joseph Ryelandt: Sainte Cécile (1907, Charles Martens), drama musical
  • Licinio Recife: Cecilia (1934, Emilio Mucci), acció sacra

Sant Genís de Roma, actor

Eugènia d'Alexandria, santa màrtir egípcia

Santa Margarida d'Antioquia
Santa Caterina d'Alexandria, màrtirs

Ciril de Capadòcia, màrtir i sant

  • Johann Chrysostomus Drexel: Cyrillus der Kappadozier, ein junger Märtyrer (1785, 9, Katholische Schulhaus Sankt Salvator, Augsburg), singspiel

Maurici d'Agaune, general i màrtir, sant

  • Adolf von Doss: Maurice et la Légion Thébane (1876, Dialogoper)
  • Marģeris Zariņš: Svētā Maurīcija brīnumdarbi (1964, Marģeris Zariņš), òpera-ballet

Urs i Víctor de Solothurn, soldats romans llegendaris, sants màrtirs

Albà de Verulamium, màrtir britànic

  • Tom Wiggall: Alban (2009, Cathedral, St. Albans ; John Mole)[158]

Eustaqui de Roma, soldat i sant màrtir

  • Virgilio Mazzocchi: Il Sant'Eustachio (1643)
  • Flavio Carlo Lanciani: Il martirio di S Eustachio (1690)
  • Franz Joseph Martin: Eustachius durch den herrlichen Martyr-Tod siegende Christen-Helde (1767)

Gener de Benevent, bisbe i màrtir

Cebrià de Cartago, sant bisbe

Cosme i Damià, màrtirs, sants metges

Santa Àgata de Catània, màrtir cristiana

  • Francesca Caccini i Giovan Battista da Gagliano: Il martirio di Sant'Agata (1622, 23-1, Florència ; G. Cicognini), música perduda

Perpètua i Felicitat, màrtirs cristianes a Cartago

  • Giacomo Sellitto: S. Perpetua Martire (1747, Lorenzo Brunassi)

Santa Irene de Tessalònica

  • Loretto Vittori: La santa Irene (1644)

Sant Antoni Abat, eremita

  • Louis De Meester: De grote verzoeking von Sint-Antonius (1957, òpera per a ràdio)
  • Bernice Johnson Reagon: The Temptation of Saint Anthony
  • Josep Soler: La tentation de Saint Antoine (1964-1967, no estrenada; J. Soler a partir de Gustave Flaubert)
  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Sant Climent d'Alexandria, patriarca

  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Venerable Zòsim de Palestina

  • Ottorino Respighi: Maria egiziaca (1932: versió de concert, 16-3, Carnegie Hall, Nova York; versió escènica, 10-8, T. Goldoni, Venècia; Claudio Guastalla), com a Abate Zosimo
  • Giorgio Federico Ghedini: Maria d'Alessandria (1937)

Santa Maria Egipcíaca, eremita

Taís, eremita llegendària, antiga cortesana
Pafnuci, eremita

  • Jules Massenet: Thaïs (1894, 16-3, Opéra, París; Louis Gallet), Pafnuci hi apareix com a Athanaël

Sant Cristòfor, sant cristià llegendari

Martí de Tours, bisbe i sant

  • Gion Antoni Derungs: Il semiader (1996)

Santa Mònica, mare del bisbe Agustí d'Hipona

Indaleci d'Urci
Torquat d'Acci
Cecili d'Iliberis, deixebles llegendaris de Sant Jaume el Major a Hispània

  • Buono Chiodi: De las venturas de España, la de Galicia es mejor (1773, 25-7, Catedral, Santiago de Compostela ; llibretista desconegut),"[160] poema sacro melodramático"

Armènia i regnes orientals

Rei Tigranes VII d'Armènia, com a esperit
Rei Arshak II d'Armènia (350-368)

  • Tigran Čukhadčjan: Արշակ Բ (Aršak Erkrord, Arshak II) (1868, Constantinoble, estrena parcial ; 1945, Operayi yev baleti azgayin akademiakan tatron, Erevan ; Tovmas Terzian)

Sapor I, rei sassànida de Pèrsia

  • Marc' Antonio Ziani: Gordiano Pio (1700, Donato Cupeda)

Yazdegerd I rei sassànida de Pèrsia

  • Marc' Antonio Ziani: Il Teodosio (1699, anònim), com a Isdegarde
  • Alessandro Scarlatti: Il Teodosio (1709, Vincenzo Grimani?), com a Isdegarde
  • Baldassare Galuppi: Ergilda (1736, 12-11, T. Sant'Angelo, Venècia; Bartolomeo Vitturi),[161] com a Isdegarde

Caiguda de l'Imperi (s. IV-V)

Emperador Valent
Atanaric, cabdill visigot

Alaric I, rei dels gots

  • Giovanni Battista Bassani: L'Alarico, rè de' goti (1685)
  • Agostino Steffani: Alarico il Baltha, cioè L'audace re de' gothi (1687, Luigi Orlandi)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Alarico re di Goti (1689, llibret anònim), música perduda
  • Bernardo Sabadino: L'Alarico (1698, G. Maggi)
  • Johann Christian Schiefferdecker: Der siegreiche König der Gothen Alaricus (1702)
  • Francesco Gasparini: L'Alarico, ovvero L'ingratitudine gastigata (1705, F. Silvani)
  • Carlo Francesco Pollarolo: L'infedeltà punita (1712, Francesco Silvani)
  • Tommaso Albinoni: L'Alarico (1712)
  • Antonio Lotti: La infedeltà punita (1712)
  • Georg Philipp Telemann: Alarich, oder Die Straft-Ruthe des verfallenen Roms (1732, 2-8, Hoftheater, Bayreuth ; Johann Stilico), perduda

Teodosi I, emperador romà

  • Antonio Sartorio: I due tiranni al soglio (1679, Matteo Noris)
  • Johann Christian Schiefferdecker: Der siegreiche König der Gothen Alaricus (1702)

Èlia Flacila, esposa de Teodosi I, regent de l'imperi

Honori, emperador romà d'Occident

  • Agostino Steffani: Alarico il Baltha, cioè L'audace re de' gothi (1687, Luigi Orlandi)
  • Carlo Francesco Pollarolo: Onorio in Roma (1692, G. M. Giannini)
  • Johann Christian Schiefferdecker: Der siegreiche König der Gothen Alaricus (1702)
  • Georg Philipp Telemann: Der Sieg der Schönheit (1722, Christian Heinrich Postel)
  • Francesco Ciampi: Onorio (1729)

Estilicó, general romà, tutor seu

Thermantia, filla d'Estilicó, esposa d'Honori

Ataülf, rei visigot

Gal·la Placídia, regent, filla de l'emperador Teodosi I

Teodosi II el Jove, emperador romà d'Orient

Eudòxia Augusta, emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teodosi II

  • Antonio Caldara, Andrea Stefano Fiorè, Francesco Gasparini: L'Atenaide (1709, Barcelona, Milà o Viena; Apostolo Zeno)
  • Antonio Vivaldi: L'Atenaide RV 702 (1728, 29-12, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Francesco Araja: Eudossa incoronata, o sia Teodosio II (1751)
  • Gian Carlo Menotti: The egg (1976, com a basilissa romana d'Orient)

Pulquèria, emperadriu regent d'Orient
Marcià, espòs seu, emperador Valentinià III, emperador romà d'Occident

  • Pietro Andrea Ziani: Attila (1672, M. Noris)
  • Antonio Sartorio: I due tiranni al soglio (1679, Matteo Noris)
  • Marc' Antonio Ziani: Il Teodosio (1699, anònim)
  • Antonio Caldara: L'inimico generoso (1709, T. Malvezzi, Bolonya; Vincenzo Grimani)[162]
  • Alessandro Scarlatti: Il Teodosio (1709, Vincenzo Grimani?)

Honòria, germana seva

  • Pietro Andrea Ziani: Attila (1672, M. Noris)
  • Giuseppe Persiani: Attila in Aquileia (1827, 31-1, T. Ducale, Parma; Gaetano Rossi)

Flavi Aeci, general romà enfrontat a Àtila
Valentinià III, emperador romà d'Occident
Honòria, germana seva
Emperador Petroni Màxim

Flavi Aeci, general romà enfrontat a Àtila

Emperador Petroni Màxim

Eudòxia, esposa de Valentinià III, filla de Teodosi II

  • Giovanni Domenico Partenio: Genserico (1669)
  • Georg Philipp Telemann: Der Sieg der Schönheit (1722, Christian Heinrich Postel)

Pulquèria Teodòsia, filla de l'emperador Teodosi I

Àtila, l'Hun

Papa Lleó I "el Gran"

Genseric, rei dels vàndals

Libi Sever, emperador d'Occident

Sant Aleix de Roma

  • Stefano Landi: Sant'Alessio (1631),
    primera òpera escrita sobre un assumpte històric)
  • Bernardo Pasquini: Alessio (1690)
  • Federico Ghisi: Sant'Alessio: vita, morte e miracoli devozione (1957, estr. 1963)

Faramund, rei llegendari dels francs (ca. 370-427)

Flavi Anici Olibri, emperador romà (472)
Placídia, la seva esposa

  • Francesco Gasparini: Flavio Anicio Olibrio (1707, A. Zeno, P. Pariati)
  • Nicola Porpora: Flavio Anicio Olibrio (1711, 1, T. San Bartolomeo, Nàpols; A. Zeno, P. Pariati)
  • Nicola Porpora: Flavio Anicio Olibrio (revisió de l'anterior: 1722, carnestoltes, T. Alibert, Roma; A. Zeno, P. Pariati)
  • Giovanni Porta: Il trionfo di Flavio Olibrio (1726, A. Zeno, P. Pariati)
  • Leonardo Vinci: Flavio Anicio Olibrio (1728, A. Zeno, P. Pariati)
  • Egidio Duni: La tirannide debellata (1736)
  • Andrea Bernasconi: Flavio Anicio Olibrio (1737)

Amalaric, rei visigot
Clodoveu I, rei dels francs
Clotilde de Borgonya, esposa de Clodoveu

Ricimer, cabdill sueu

Referències

  1. ↑ Enregistrament
  2. ↑ Llibret
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.stadttheater.uni-hamburg.de/system/files/1823-03-22.pdf Cartell
  4. ↑ Llibret
  5. ↑ Llibret
  6. ↑ Llibret
  7. ↑ 7,0 7,1 Llibret
  8. ↑ Llibret
  9. ↑ Llibret
  10. ↑ "samson+richter"&source=bl&ots=DCKNvIz-mo&sig=ACfU3U3C9oRcmRIl1IXL3sL5HaEVs1Zlqw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi3v-Pd4sTnAhUKxIUKHd7hCJMQ6AEwDnoECA8QAQ#v=onepage&q="samson%20richter"&f=false Llibret
  11. ↑ «Argument». Arxivat de l'original el 2021-09-03. [Consulta: 13 juliol 2023].
  12. ↑ Llibret
  13. ↑ Llibret
  14. ↑ 14,0 14,1 Llibret
  15. ↑ Llibret
  16. ↑ 16,0 16,1 [enllaç sense format] http://www.operas-colon.com.ar/cgi-bin/wwwisis/[Enllaç no actiu][in=aaa.in]?base=Adonias%20and%20base=inter Dades de l'estrena
  17. ↑ Llibret
  18. ↑ 18,0 18,1 Dades
  19. ↑ Llibret
  20. ↑ Llibret
  21. ↑ Dades a Corago
  22. ↑ Llibret
  23. ↑ Llibret
  24. ↑ Llibret
  25. ↑ Llibret
  26. ↑ 26,0 26,1 Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 47.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Llibret
  28. ↑ 28,0 28,1 Llibret
  29. ↑ Llibret
  30. ↑ Llibret
  31. ↑ Dades a Corago
  32. ↑ 32,0 32,1 Llibret
  33. ↑ Llibret[Enllaç no actiu]
  34. ↑ Llibret
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Llibret
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Reinhard Strohm (2008). The operas of Antonio Vivaldi, v. 13, part 1, p. 336: "The hitherto unknown source for the libretto is Pietro Antonio Bernardoni's Tigrane, re d' Armenia, performed with music by Antonio Maria Bononcini on 25 July 1710 at the Viennese court ... After 1724 the libretto was set (as Tigrane) by Hasse".
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 [enllaç sense format] https://www.treccani.it/enciclopedia/antonio-maria-gasparo-gioacchino-sacchini_%28Dizionario-Biografico%29/
  38. ↑ Llibret
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 Llibret
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Dades
  41. ↑ 41,0 41,1 Llibret
  42. ↑ 42,0 42,1 Llibret
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 Dades a Corago
  44. ↑ Llibret
  45. ↑ MARA: A Chamber Opera on Good and Evil
  46. ↑ 46,0 46,1 Llibret
  47. ↑ 47,0 47,1 Llibret
  48. ↑ 48,0 48,1 Llibret
  49. ↑ 49,0 49,1 Dades
  50. ↑ 50,0 50,1 Llibret
  51. ↑ Llibret
  52. ↑ Llibret
  53. ↑ Llibret
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 54,3 Llibret
  55. ↑ Llibret
  56. ↑ Llibret
  57. ↑ 57,0 57,1 Partitura
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 Llibret
  59. ↑ Llibret
  60. ↑ Dades a Corago
  61. ↑ Llibret
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 Llibret
  63. ↑ Llibret
  64. ↑ Llibret
  65. ↑ Partitura
  66. ↑ Llibret
  67. ↑ Llibret
  68. ↑ 68,0 68,1 Catàleg de les òperes de Kurpinski
  69. ↑ 69,0 69,1 Dades a Corago
  70. ↑ Llibret
  71. ↑ Llibret
  72. ↑ Dades a Corago
  73. ↑ Llibret
  74. ↑ Llibret
  75. ↑ 75,0 75,1 Llibret
  76. ↑ Dades a Corago
  77. ↑ Dades a Corago
  78. ↑ Llibret
  79. ↑ 79,0 79,1 Llibret
  80. ↑ Llibret
  81. ↑ Llibret
  82. ↑ Llibret
  83. ↑ "roma+salvata"+bruto&source=bl&ots=5PmC7gyvQS&sig=ACfU3U0GoFVi_vTYyHwk4HXbKM4k6uEIxg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwihtbGWj5LwAhUNDmMBHRzGBw8Q6AEwD3oECBAQAw#v=onepage&q&f=false Llibret
  84. ↑ Repartiment
  85. ↑ Llibret
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 86,3 Llibret
  87. ↑ 87,0 87,1 87,2 Llibret
  88. ↑ 88,0 88,1 88,2 Dades
  89. ↑ Llibret
  90. ↑ Llibret
  91. ↑ Llibret
  92. ↑ Llibrets
  93. ↑ Dades a Corago
  94. ↑ 94,0 94,1 Llibret
  95. ↑ [1]
  96. ↑ Metastasio. Opere. Firenze: Gabinetto del Pallade, 1819. V. 7, p. 222.
  97. ↑ A les òperes basades en el llibret de Metastasio apareix el personatge de Viriate, filla fictícia del cabdill lusità Viriat.
  98. ↑ Llibret
  99. ↑ 99,0 99,1 99,2 Llibret
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 100,3 Llibret
  101. ↑ 101,0 101,1 Llibret
  102. ↑ Resum
  103. ↑ 103,0 103,1 Llibret
  104. ↑ Sophonisbe - Google Llibres
  105. ↑ 105,0 105,1 Llibret
  106. ↑ Llibret
  107. ↑ 107,0 107,1 107,2 Llibret
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 Dades a Corago
  109. ↑ Llibret
  110. ↑ Dades
  111. ↑ 111,0 111,1 111,2 111,3 111,4 111,5 111,6 111,7 Dades
  112. ↑ Llibret
  113. ↑ 113,0 113,1 113,2 113,3 113,4 Dades
  114. ↑ Dades a Corago
  115. ↑ [file:///C:/Users/JGG/Downloads/1985_01362_representation_1409_original.pdf Programa]
  116. ↑ Llibret
  117. ↑ Dades a Corago
  118. ↑ Llibret
  119. ↑ Bonaventure Petit
  120. ↑ Llibret
  121. ↑ 121,0 121,1 121,2 Llibret
  122. ↑ 122,0 122,1 122,2 Dades i fragments
  123. ↑ Dades
  124. ↑ Llibret
  125. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 4 desembre 2018].
  126. ↑ Llibret
  127. ↑ Llibret
  128. ↑ 128,0 128,1 128,2 128,3 Llibret
  129. ↑ Dades
  130. ↑ 130,0 130,1 130,2 Llibret
  131. ↑ 131,0 131,1 Llibret
  132. ↑ 132,0 132,1 Llibret
  133. ↑ 133,0 133,1 Llibret
  134. ↑ Llibret
  135. ↑ 135,0 135,1 Llibret
  136. ↑ 136,0 136,1 136,2 Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 75.
  137. ↑ 137,0 137,1 137,2 137,3 Wake (opera)
  138. ↑ 138,0 138,1 138,2 The Gospel According to the Other Mary
  139. ↑ 139,0 139,1 Llibret
  140. ↑ 140,0 140,1 140,2 [2]
  141. ↑ Història
  142. ↑ Llibret
  143. ↑ Llibret
  144. ↑ Llibret
  145. ↑ 145,0 145,1 Llibret
  146. ↑ 146,0 146,1 146,2 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-09. [Consulta: 26 novembre 2018].
  147. ↑ Llibret
  148. ↑ Dades a Corago
  149. ↑ Llibret
  150. ↑ Dades a Corago
  151. ↑ Llibret
  152. ↑ 152,0 152,1 Llibret
  153. ↑ 153,0 153,1 Llibret
  154. ↑ Llibret
  155. ↑ Llibret
  156. ↑ 156,0 156,1 Llibret
  157. ↑ Llibret
  158. ↑ Alban (opera)
  159. ↑ «Web». Arxivat de l'original el 2017-11-06. [Consulta: 8 novembre 2017].
  160. ↑ Llibret
  161. ↑ Llibret
  162. ↑ 162,0 162,1 162,2 162,3 Llibret
  163. ↑ Llibret
  164. ↑ 164,0 164,1 164,2 Llibret
  165. ↑ Llibret
  166. ↑ Llibret

Bibliografia

  • Jellinek, George, History Through the Òpera Glass: From the rise de Caesar to the fall de Napoleon, Pro/Am Music Resources, 1994. ISBN 0-912483-90-3
  • Heller, Wendy, "Tacitus Incognito: Òpera as History in L'incoronazione di Poppea", Journal de the American Musicological Society, Vol. 52, No. 1 (Spring, 1999), pp. 39–96.
  • Morgan, Christopher, Don Carlos & Company: The true stories behind eight well-loved òperas, Oxford University Press, 1996. ISBN 0-19-288009-8
  • Operone - Bühnenwerke mit Musik