Hora feliç

L'hora feliç, també coneguda per l'expressió anglesa happy hour, és una estratègia de màrqueting per part d'alguns bars, pubs i discoteques de diversos països del món, en els quals s'ofereixen begudes durant moments concrets a un preu més barat.^[1]

La "Happy Hour", en anglès, es tracta també d'un grup de vuit joves amb l'objectiu d'expressar el seu art del cant i la música per a divertir-se i passar un bon moment de la mà de la cumbia, el reggae i ska. Amb aquest nom ens inviten a passar un bon moment i sobretot a ballar fins l'esgotament.^[2]

Història

La primera referència que es té d'un "happy hour" en bars apareix en els periòdics de 4 de juliol de 1961.,.^[3] A la ciutat de Rosario van ser pioners en aquestes accions Metropolitan Grand Bar, O'Connell's Irish Pub i R&F, continuant temps després en molts altres llocs.

Vegeu també

Per últim, hi ha un llibre relacionat amb el tema que és "Alcoholica Esoterica" (Lender), en angles, el qual ens presenta la historia i la cultura de la beguda. Dividit en capítols que engloben: licors, cervesa, vi, xampany, whisky, ron, ginebra, vodka i tequila. Aquest llibre tracta l'origen i els encants i l'influencia particular de cada alcohol. Té altres seccions com: "Grans moments en Hic-historia", "Potable Country Songs", etc. A més a més, conté cites famoses sobre les alegries i les penes del licor, al mateix temps que s'ofereixen "vacunes" útils d'assessorament amb el tema de l'alcohol.^[4]

Referències