Gilles Deleuze
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 gener 1925 17è districte de París (França) |
Mort | 4 novembre 1995 (70 anys) 17è districte de París (França) |
Causa de mort | Suïcidi |
Sepultura | cementiri de Sent Liunard |
Dades personals | |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat de París Lycée Henri-IV Lycée Carnot Liceu Louis-le-Grand |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, ontologia, estètica, pel·lícula i art |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, historiador de la filosofia, escriptor, historiador, teòric de l'art |
Període | Filosofia contemporània |
Ocupador | Universitat de París 8 (1969–1987) Universitat de Lió (1964–1969) Centre Nacional de Recerca Científica (1960–1964) Liceu Louis-le-Grand Universitat de París |
Moviment | Materialisme, postestructuralisme, metafísica, filosofia occidental i filosofia continental |
Professors | Jean Hyppolite i Georges Canguilhem |
Influències | Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Michel Foucault, Félix Guattari, Henri Bergson, Jorge Luis Borges, William Seward Burroughs, David Hume, Joan Duns Escot, Karl Marx, Marcel Proust, Gilbert Simondon, Immanuel Kant, Sigmund Freud, Jean-Paul Sartre, Jacques Lacan, Louis Althusser, Pierre Klossowski, Georges Canguilhem, Jean Hyppolite, Ferdinand Alquié, Maurice de Gandillac, Jakob von Uexküll, Alfred North Whitehead, Charles Sanders Peirce, Jean Wahl, Antonin Artaud i Michel Serres |
Instrument | Xerrac musical |
Artistes relacionats | Félix Guattari: Deleuze and Guattari (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Éric Alliez, Yvonne Toros (en) i Miguel Abensour |
Família | |
Cònjuge | Fanny Granjouan |
Fills | Émilie Deleuze |
Signatura | |
|
Gilles Deleuze (17è districte de París, 18 de gener de 1925 - 17è districte de París, 4 de novembre de 1995) fou un filòsof francès, un dels més importants i influents de la segona meitat del segle xx.[1][2]
Biografia
Entre 1944 i 1948, va cursar els seus estudis de Filosofia a la Sorbona. Alguns dels seus professors van ser Ferdinand Alquié, Georges Canguilhem, Maurice de Gandillac i Jean Hippolyte. Després de finalitzar els seus estudis es va consagrar a realitzar una sèrie de monografies sobre alguns filòsofs com ara Immanuel Kant, Baruch Spinoza, Friedich Nietzsche o Henri Bergson, els quals, malgrat el seu eminent valor didàctic, contenen les primeres formes de consolidació del seu propi pensament intel·lectual.
Aquest pensament es configura plenament amb la publicació de Différence et répétition i Logique du sens, el primer de 1968 i el segon de 1969. També el 1969, coneix Félix Guattari, un psicoanalista heterodox, amb el qual començarà una llarga i fructífera col·laboració que cristal·litzarà en els dos volums de «Capitalisme i esquizofrènia»: L'Anti-Œdipe (1972) i Mille Plateaux (1980). Arran d'aquesta col·laboració és que apareix la famosa declaració de Deleuze en la qual s'estableix que «el que defineix un sistema polític és el camí pel qual la seva societat ha transitat».
A més de les seves obres de relectura del treball d'altres filòsofs, va escriure també sobre escriptors com ara Franz Kafka, Alfred Jarry, Marcel Proust o Leopold von Sacher-Masoch, i sobre el cinema a L'image temps (1983) i L'image mouvement (1985).[3] Deleuze es retirarà de la vida universitària a la Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis el 1987.[1]
«Un dia, el segle serà deleuzià», va ser l'expressió de Michel Foucault en relació a un filòsof que va marcar profundament el pensament de la segona meitat del segle xx. «La filosofia és l'art de formar, d'inventar, de fabricar els conceptes», va afirmar el mateix Deleuze a Què és la filosofia?.
En els seus últims anys de vida, Deleuze va sofrir d'una greu insuficiència respiratòria. Es va llevar la vida el 4 de novembre de 1995 llançant-se al buit per una finestra del seu apartament en l'avenue Niel.[1]
Traduccions al català
- Foucault. Barcelona: Edicions 62, 1987. ISBN 978-84-297-2643-5.
- Què és la filosofia?. Barcelona: Pasta de Dibuix, 2021. ISBN 978-84-122661-0-8.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Marti, Octavi «Se suicida Gilles Deleuze, el gran filósofo heterodoxo» (en castellà). El País [Madrid], 06-11-1995. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Martínez, Miquel. «Gilles Deleuze: subjetividad revolucionaria e interseccionalidad» (en castellà). El Salto, 26-11-2021. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ «Cómo fueron las últimas clases que Gilles Deleuze dio sobre cine antes de jubilarse» (en espanyol europeu), 31-03-2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
Vegeu també
Enllaços externs
- L'Abécédaire de Gilles Deleuze (VOSE)