El despertar de l'amor
The Fine Art of Love: Mine Ha-Ha  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | John Irvin |
| Protagonistes | Jacqueline Bisset Hannah Taylor-Gordon Mary Nighy Natalia Tena Silvia De Santis Urbano Barberini Anya Lahiri Enrico Lo Verso Tomáš Hanák (en)  Lucie Šteflová (en) Lucie Vondráčková (en) Marek Vašut Hana Frejková Eva Grimaldi Zuzana Maxa (en) Galatea Ranzi Jan Unger (en) Anna Maguire |
| Producció | Ida Di Benedetto |
| Dissenyador de producció | Dante Ferretti |
| Guió | Alberto Lattuada i Ottavio Jemma |
| Música | Paul Grabowsky |
| Fotografia | Fabio Zamarion |
| Muntatge | Roberto Perpignani |
| Distribuïdor | 01 Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit, Itàlia i Txèquia |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema LGBT i cinema de misteri |
| Lloc de la narració | Alemanya |
       | |
El despertar de l'amor (títol original en anglès: The Fine Art of Love: Mine Ha-Ha) és una pel·lícula eròtica dramàtica de 2005 dirigida per John Irvin. Protagonitzada per Jacqueline Bisset, Hannah Taylor-Gordon i Mary Nighy, es basa en la Mina-Haha, o l'educació corporal de les noies pel dramaturg alemany Frank Wedekind. Es va estrenar al Festival de Cinema de Venècia de 2005. La pel·lícula va ser classificada R per contingut sexual pertorbador, la nuesa i algunes violències incloent una violació brutal. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Turíngia, Alemanya, al segle xx. Un grup de noies joves es va criar en un col·legi al mig de boscos foscos i llacs ombrívols. La jove Hidalla i les seves amigues Irene, Vera, Blanka, Melusine i Rain són educades en un món aïllat: les noies no saben res de la vida fora dels murs amples i alts de la universitat.
Repartiment
- Jacqueline Bisset: La directora
- Hannah Taylor Gordon: Irene
- Natalia Tena: Vera
- Anna Maguire: Melusine
- Anya Lahiri: Rain
- Emily Pimm: Blanka
- Mary Nighy: Hidalla
Crítica
- «Una d'aquestes produccions europees sense cap identitat que acaba tocant massa mans. (…) una història que no indaga en la ment dels seus personatges i que mai troba el to adequat.»[2]
