Cristina Calderón

Infotaula de personaCristina Calderón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Cristina Calderón Harban Modifica el valor a Wikidata
24 maig 1928 Modifica el valor a Wikidata
Puerto Williams (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Hospital Clínico de Magallanes (Xile) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicYamana Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDarrera parlant de yàmana
Activitat
Ocupaciócantant, escriptora, activista cultural, artesana, etnògrafa, lexicògrafa Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLidia González Modifica el valor a Wikidata
GermansÚrsula Calderón Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2009)  Living Human Treasures (Chile) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cistella yàmana teixida per Cristina Calderón.

Cristina Calderón (Robalo,[1] Illa de Navarino, Xile, 24 de maig de 1928[2][3]Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, 16 de febrer de 2022) va ser l'última parlant nativa del yagán, representant d'aquesta ètnia i l'última integrant d'aquesta cultura que arribà a veure llurs costums, després de la mort de la seva germana Úrsula el 2003,[4] i d'Emelinda Acuña el 12 d'octubre de 2005 per un atac de cor.[5]

Cristina Calderón va ser oficialment declarada Filla Il·lustre de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena. També va ser reconeguda pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Xile com a Tresor Humà Viu, en el marc de la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, adoptada per UNESCO el 2003. Així mateix, va ser anomenada entre les 50 dones protagonistes del Bicentenari de la República de Xile.[2]

Biografia

Nascuda el 24 de maig de 1928, ella i la seva germana van quedar òrfenes de nenes i la seva educació va ser assumida per una yamanà propera al seu clan. Treballava en cistelleria, amb joncs que ella mateixa recol·lectava,[1] i vivia a Villa Ukika, a dos kilòmetres de Puerto Williams. Va tenir 9 fills (7 d'ells vius), 14 nets, i nombrosos besnets.[2] Alguns pobladors locals l'anomenen "Abuela".

Família

Ella i la seva família es van preocupar de la conservació del yàmana, dedicant-se principalment a conservar tot el que involucra la seva cultura. Al costat de la seva neta Cristina Zárraga van estar confeccionant un diccionari amb paraules d'aquesta llengua[4] i editaren un llibre anomenat Hai Kur Mamašu Shis (Vull contar-te un conte) que conté històries i llegendes dels yàmanes.[6] Mentrestant, la seva filla Lidia González treballa com a monitora al Jardí Ètnic de Villa Ukika ensenyant als nens a parlar en llengua yàmana perquè conservin les seves tradicions.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Muñoz Vera, Cristian. «Cristina Calderón representará a la Región de Magallanes en la elección de la mujer del Bicentenario». Contenidos Locales. Arxivat de l'original el 2013-12-19. [Consulta: 15 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Biobíochile.cl. «Última representante del pueblo Yagan cumple 83 años en Puerto Williams», 26-05-2011.
  3. «Cristina Calderón, la última portadora de las palabras del fin del mundo», 21-01-2011.
  4. 4,0 4,1 Azúa, Mauricio. «Mujer yagana busca preservar lengua a través de diccionario». La Estrella de Arica. Arxivat de l'original el 2004-05-01. [Consulta: 15 juny 2014].
  5. Extinction on the horizon for indigenous tribe in Chile: Second-To-Last Yagana Woman Dies Of A Heart Attack[Enllaç no actiu] The Santiago Times (14 d'octubre de 2005) (anglès)
  6. «"Quiero contarte un cuento", libro de las costumbres y leyendas yaganes». El Diario del Fin del Mundo, 11-12-2008.

Vegeu també

Enllaços externs

  • El último yagán Arxivat 2011-04-01 a Wayback Machine.
  • Fotografia de Cristina Calderón junt a un japonès Arxivat 2011-06-04 a Wayback Machine.
  • Hai kur mamashu shis Ediciones Kultrún, Validivia, Chile, 2005 (edición bilingüe) 80 pàgines ISBN 956-7291-48-9 (anglès)
  • Say No More - The New York Times (anglès)