Comtat d'Estradas

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Infotaula de títol nobiliariComtat d'Estradas
Corona condal
Tipuscomte i comtat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularMaría Rafaela Ortiz de Mioño y Urra
ReiAlfonso XII
Actual titularJosé Carlos Fernández-Villaverde y de Silva
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Comtat d'Estradas és un títol nobiliario espanyol confirmat (concedit com a nova creació) el 24 d'agost de 1883 pel rei Alfons XII a favor de Maria Rafaela Ortiz de Mioño i Urra, XI marquesa de Cilleruelo, com a descendent de Juan Fernando de Mioño i Bravo de Hoyos, a qui li havien concedit el "comtat de Estradas" en 1727.

Comtes d'Estradas

Titular Període
Creació per Alfonso XII
I María Rafaela Ortiz de Mioño i Urra 1883-1884
II Mariano Fernández de Henestrosa i Ortiz de Mioño 1884-1914
III Rafael Fernández de Henestrosa i Salabert 1914-1941
IV María Luisa de Silva i Fernández de Henestrosa 1943-1951
Casilda Fernández de Henestrosa i Salabert 1956-1970
VI Casilda de Silva i Fernández de Henestrosa 1970-1972
VII José Carlos Fernández-Villaverde i de Silva 1972-actual titular

Història dels comtes de Estradas

  • Maria Rafaela Ortiz de Mioño i Urra (1821-1905), I comtessa de Estradas, XI marquesa de Cilleruelo.

Li va succeir en 1884, per cessió, el seu fill:

  • Mariano Fernández d'Henestrosa i Ortiz de Mioño (1858-1919), II comte de Estradas, I duc de Santo Mauro Majordom i Caballerizo major de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya, era net de Maria dels Dolors de Santisteban, VII i última principessa di Sant Mauro, que s'havia casat amb Diego Fernández de Henestrosa i Montenegro.
  1. Va casar amb Casilda Salabert i Arteaga, VI comtessa de Ofalia, Dama de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya.

. Li va succeir per cessió de 1914, el seu fill:

  • Rafael Fernández d'Henestrosa i Salabert (1895-1941), III comte de Estradas, II duc de Santo Mauro.

El va succeir el 1943, per cessió, la seva neboda (filla de la seva germana Casilda, que va ser posteriorment V comtessa):

  • Maria Lluïsa de Silva i Fernández de Henestrosa (1920-1951), IV comtessa de Estradas.

El va succeir el 1956, la seva mare (germana del III comte):

  • Casilda Fernández d'Henestrosa i Salabert (1888-1987), V comtessa de Estradas, III duquessa de Sant Mauro.
  1. Va casar amb Mariano de la Silva Bazán i Carvajal, XIII marquès de Santa Creu de Mudela, Xmarquès de Villasor, i XIV marquès de l'Aspecte

Li va succeir en 1970, la seva filla:

  • Casilda de Silva i Fernández de Henestrosa (1914-2008), VI comtessa de Estradas, V duquessa de Sant Carles, IV duquessa de Sant Mauro, XIV marquesa de Santa Creu de Mudela, XII marquesa de Villasor, XV marquesa de l'Aspecte, XI marquesa d'Arcicóllar, II comtessa de Carvajal, comtessa de Castillejo, i III comtessa de San Martín d'Hoyos.
  1. Va casar amb José Fernández-Villaverde i Roca de Togores (1902-1988.), IV marquès de Pou Ros.

Li va succeir per cessió en 1972, el seu fill:

  • José Carlos Fernández-Villaverde i de Silva (n. en 1947), VII comte de Estradas.

Referències