Colmenar
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
| Província | Província de Màlaga  | ||||
| Capital | Colmenar (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.494 (2023) (52,94 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 66 km² | ||||
| Altitud | 696 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Pedro Fernandez Palomo | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 29170 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi INE | 29043 | ||||
| Lloc web | colmenar.es | ||||
Colmenar és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. El seu terme municipal comprèn part de la serralada de los Camorolos i de la del Jobo, on es troben els pics de Chamizo (1.641 msnm), Pelado (1.387 msnm) o Sierra Prieta (1.267 msnm).
Història
De l'època romana no existeixen testimoniatges, però donada la importància de les troballes realitzades del proper cortijo d'Auta (Riogordo), no és d'estranyar que hi existís alguna vila o assentament. Almenys així semblen demostrar-lo les monedes i ceràmiques romanes oposades en el Cortijo de los Moriscos i en el turó de la casa de peons caminers que hi ha en la carretera comarcal 345, a un quilòmetre de la població. També han aparegut alguns testimoniatges de l'època àrab, com el motlle de pissarra per a fosa de medalles musulmanes, trobat en el mas de Las Guájaras. També aquí han aparegut ceràmiques espargides i restes trobades en la Cova de las Pulseras prop del rierol de las Zorreras i, més concretament en el Cortijo de Gonzalo.
Colmenar passa a mans cristianes en el segle xv. Va ser fundat en 1487. El seu origen va estar format pels cortijos de Barrancos, Peñones, Jaral, Ramos i Colmenar), el seu nom el prendrà d'aquest últim cortijo i al·ludeix a la seva abundància en ruscs), tot això pertanyent a Hamet El Suque, moro veí de la vila de Comares i al alcaide del seu castell, en nom dels Reis Catòlics. Va estar habitat per musulmans que van seguir vivint en la zona com a mudèjars. En temps de Felip II va ser venut a un particular, Gabriel de Coalla, per a sufragar les despeses d'una expedició militar.
En 1558 apareix en documents com Senyoriu de Colmenar i a partir de 1611, com patrimoni del Primer Vescomte de Colmenar. En 1560 es va procedir a la partició i amollonament del terme i en 1566 comiénzan les inscripcions de les partides de Bateig, Matrimonis i Defuncions. El 1777 aconsegueix la seva independència municipal.
