Casa Francesc Coll
 | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||
| Dades | |||||||||||||
| Tipus | Casa  | ||||||||||||
| Arquitecte | Eduard Ferrer i Puig | ||||||||||||
| Construcció | segle xx (1913-14) | ||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme, eclecticisme | ||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Eixample (Barcelonès) | ||||||||||||
| Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 464-466 | ||||||||||||
| |||||||||||||
| IPA | |||||||||||||
| Identificador | IPAC: 41269 | ||||||||||||
| |||||||||||||
Casa Francesc Coll és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
La Casa Francesc Coll està ubicada a la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Calàbria. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular amb xamfrà, consta de planta baixa i cinc pisos. Disposa de façanes que afronten a cadascun dels dos vials, més la façana corresponent al xamfrà.[1]
L'accés principal, al centre del xamfrà, dona pas a una zona de vestíbul que conté l'escala comunitària d'accés als immobles superiors. Aquesta escala, situada al centre de l'edifici, comunica i rep llum d'un pati propi de la parcel·la, que a la vegada resol el problema de la distribució en cantonada i comunica amb el pati d'illa. Amb aquest pati es garanteix la correcta ventilació de les estances interiors.[1]
La façana té una composició d'obertures en eixos verticals que, combinades amb les franges horitzontals, formen els balcons i frisos correguts. La planta baixa té grans obertures rectangulars separades per pilars que suporten un arquitrau a l'altura del pis principal, de manera que el mur de planta baixa desapareix i la façana queda suportada sobre pilars.[1]
A la resta de la façana combinen diferents elements arquitectònics singulars com són; les dues tribunes arrodonides dels vèrtex del xamfrà que cobreixen tota l'alçada de la façana, la tribuna central sostinguda per mènsules i les diferents solucions de balcons correguts combinats amb les tribunes.[1]
Les plantes de la façana estan separades per frisos diferents que inclouen elements decoratius amb influències del corrent Art Nouveau centreeuropeu.[1]
El remat de les façanes es resol amb un potent cornisament sense decoracions però amb una forma ondulada en el xamfrà que dona personalitat a tot l'edifici. L'espai que genera dita ondulació es formalitza com un timpà amb decoracions geomètriques i organicistes. Aquests és l'únic tram que la cornisa presenta permòdols, essent aquests repetitius i geomètrics.[1]
La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic prudencialment retirat de la façana.[1]
A l'interior del vestíbul destaca l'arc d'ansa-paner suportat per dues columnes d'ordre corinti i decoracions neoclàssiques.[1]
Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear la decoració de les dues columnes que flanquegen el portal d'entrada. Aquestes són d'estil modernista amb influències orientals.[1]
L'edifici es considera eclecticista, considerant la combinació d'influències estilístiques que es troben en els elements arquitectònics i el seu ornament. Aquesta combinació genera una estètica innovadora diferenciada d'altres edificis del seu entorn. Especialment en la resolució formal dels vèrtex de les façanes.[1]
Història
15 de març de 1913 : sol·licitud de llicència per construir un edifici de cinc plantes (soterrani, planta baixa amb vestíbul posterior i 4 locals comercials i 5 plantes amb dos habitatges per replà). Sol·licitant: Luis Homs Moncusí. Propietari: Francesc Coll Portabella. Arquitecte: Eduardo Ferrer i Puig.[1]
1 de desembre de 1913 : concessió de la llicència.[1]
10 de juliol de 1914 : sol·licitud per a instal·lar un forn de pa al local de la Gran Via i al soterrani propietat de F. Coll.[1]
4 de maig de 1916 : ordre d'enderroc "de un piso y dependencias de servicio en el terrado y una miranda encima de la escalera" construïdes sense permís.[1]
Referències
Enllaços externs
- «Casa Francesc Coll». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
