Antoni Charles de Gramont

Infotaula de personaAntoni Charles de Gramont

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Antoine-Charles de Gramont Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1641 Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1720 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie-Charlotte de Castelnau
Anne Baillet de La Cour (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCatherine Charlotte de Gramont
 ( Marie-Charlotte de Castelnau)
Antoine V de Gramont
 ( Marie-Charlotte de Castelnau) Modifica el valor a Wikidata
ParesAntoni III de Gramont Modifica el valor a Wikidata  i Françoise Marguerite de Chivré (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCatherine Charlotte de Gramont Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant
  •  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel
  •  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or Modifica el valor a Wikidata

Antoni Charles de Gramont, comte de Guiche, 3r. Duc de Gramont, comte de Louvigny, Sobirà de Bidaxune (1641 – 25 d'octubre de 1720) fou un polític francès. Era fill d'Antoni III de Gramont i Marie Charlotte de Castelnau Anne Baillet de La Cour i el pare d'Antoni segon mariscal de Gramont i germà del també militar Armand de Gramont.[1]

Fou el primer comte de Louvigny, i a la mort del seu germà Armand, heretà el comtat de Guiche; finalment, aconseguí la corona ducal el 1678, a la mort del seu pare el mariscal Antoni, duc de Gramont. Batallà a Holanda (1672) i en el Franc-Comtat (1674) i successivament fou governador de Bearn (1678) i ambaixador a Espanya (1704), havent-lo nomenat Felip V ministre d'Estat i cavaller del Toisó d'Or, però havent caigut en desgracia de la reina, fou expulsat de la cort espanyola. De retorn a França va contraure segones núpcies, però aquest matrimoni disgustà a Lluís XIV, el qual no autoritzà a la segona esposa del duc a presentar-se davant la cort de Versalles.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 999 (ISBN 84-239-4526-X)