191 aC

Infotaula nombre191 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià191 aC (cxci aC)
Islàmic837 aH – 836 aH
Xinès2506 – 2507
Hebreu3570 – 3571
Calendaris hindús-135 – -134 (Vikram Samvat)
2911 – 2912 (Kali Yuga)
Persa812 BP – 811 BP
Armeni-
Rúnic60
Ab urbe condita563
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
194 aC 193 aC 192 aC - 191 aC - 190 aC 189 aC 188 aC

El 191 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Glabrió i Nasica (o també any 563 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «191 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

República de Roma. Antiga Grècia

  • Aquest any són elegits cònsols Mani Acili Glabrió i Publi Corneli Escipió Nasica.[2]
  • Glabrió obté Grècia com a província, però abans de marxar el Senat l' encarrega de fer les cerimònies religioses i preparar uns jocs extraordinaris dedicats a Júpiter. Surt de Brundusium i desembarca a Apol·lònia amb mil legionaris i dos mil cavallers i amb poders per aixecar cinc mil homes més. Estableix els quarters a Làrissa i amb la cooperació de Filip V de Macedònia sotmet el territori entre la muntanya de Cambúnia i el mont Eta en el curs de la Guerra Romano-Síria. Limnea, Pellinaeum, Farsàlia, Feres, i Escotussa expulsen les guarnicions d'Antíoc III el gran i els seus aliats, els atamans. Filip de Megalòpolis, pretendent a la corona de Macedònia, és capturat i enviat carregat de cadenes a Roma, i Aminandre rei dels atamans, és destituït.[3]
  • Antíoc III reforça el pas de les Termòpiles i els etolis ocupen els passos del mont Eta, però els romans trenquen la seva resistència a la Batalla de les Termòpiles i dispersen el seu exèrcit. Beòcia i Eubea se sotmeten i el cònsol ocupa Làmia i Heraclea (al peu de l'Eta). A Heraclea fa presoner l'estrateg etoli Damòcrit de Calidó que uns mesos abans amenaçava de portar la guerra al Tíber.[4]
  • Escipió Nasica lluita contra els bois als que derrota, i obté els honors del triomf.[5]
  • Mitjançant la Lex Acilia de intercalando, proposada per Glabrió, es regula el calendari romà i es dona als pontífex la possibilitat d'intercalar un dia al calendari per evitar desfasaments amb el cicle lunar.[6]

Hispània

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 1
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 14
  4. Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 69. ISBN 978-960-213-101-5. 
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 2
  6. Michels, Agnes Kirsopp «The Calendar of Numa and the Pre-Julian Calendar». Transactions and Proceedings of the American Philological Association, 80, 1949, pàg. 331.
  7. Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.