-tania

El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica. El gentilici és «-tà», «-tana», «-tans», «-tanes». Té el seu origen històric a la Iberia prerromana. El seu origen etimològic és discutit pels lingüistes. El jesuïta manxec Hervás y Panduro proposa una vinculació amb les llengües celtes, a les quals l'arrel *tan o *taín vol dir departament o regió (en irlandès, tan significa país). Altres filòlegs com Pablo Pedro Astarloa suggereixen una combinació de l'arrel euskera *eta (Com ara Legorreta, Amorebieta, Mañueta, etc.) amb l'arrel llatina *-ia utilitzat en topònims (com Romania, Hispània, etc.). Una altra teoria, desenvolupada parcialment pel jurista aragonès Joaquín Costa, relaciona aquest sufix amb el berber *ait, que vol dir tant «fill de» com «tribu», o con *at, «gent». Aquesta teoria es basa en el fet que «aide» vol dir parent en euskera (basant-se en la teoria basca-berber).

Exemples

• Accitània
• Ausetània, cognat d'Osona. Probablement conservat en el gentilici vigatà, per analogia a l'antic ausetà.
• Bergistània, cognat de Berga. Conservat al nom de la comarca del Berguedà.
• Bastetània
• Carpetània
• Ceretània, d'on prové Cerdanya.
• Contestània, d'on prové Cocentaina.
• Cosetània
• Ilergitània, cognat de Lleida.
• Ilorcitània, d'on prové Lorquí.
• Iacetània
• Lacetània
• Laietània
• Lusitània
• Oretània
• Ossigitània
• Sedetània
• Turdetània

Fora de la península ibèrica

• Aquitània
• Mauritània
• Occitània

Altres sufixs de lloc

• -landia o -landa (germànic)
• -stan (persa)

Referències

• Campión, Arturo. «Celtas, íberos y euskaros - Capítulo XIII: Estudio de la toponimia ibérica á la luz de la lengua euskara». Revista Bascongada. Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 9 maig 2016].